Rupià

Rupià
	Escut d'armes
Localització
	42° 01′ 13″ N, 3° 00′ 38″ E / 42.02037°N,3.01068°E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Província	província de Girona
Comarca	Baix Empordà
Capital	Rupià
Població humana
Població	316 (2023) (59,62 hab./km²)
Llars	50 (1553)
Idioma oficial	català
Geografia
Part de	Mancomunitat Intermunicipal dels Municipis de Foixà, Parlavà, Rupià i Ultramort
Superfície	5,3 km²
Altitud	66 m
Limita amb	Foixà ; Corçà ; Parlavà ; la Pera
Organització política
• Alcalde	Daniel Serrano Torró (2019–)
Identificador descriptiu
Codi postal	17131
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	17153
Codi IDESCAT	171539
Lloc web	rupia.cat

Rupià és un municipi de la comarca del Baix Empordà.

Geografia[edit]

Llista de topònims de Rupià (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).

Entitat de població	Habitants
la Talaia	23
Rupià	180
Sobrevila	38

Història[edit]

En el terme de Rupià, al puig Montori, s'han localitzat materials d'un poblat indígena, freqüentat fins al segle i. En el paratge de Brancós, al voltant del Mas Llorà, que conserva elements anteriors del segle xvi, s'han trobat abundants restes d'època romana.

En documents de l'any 1128 ja s'hi anomena a en Guerau de Rupià, del llinatge que posseí el domini feudal del lloc. L'església parroquial de Sant Vicenç és d'estil gòtic i renaixentista, encara que ja és esmentada el 1139. Aleshores encara es coneixia amb el nom de Rupinianum o Rupiano (de fet, unes formes llatinitzades de Rupià).

Durant molts segles Rupià va ser un dels llocs de domini del bisbe de Girona. Està documentat que el 5 de desembre de 1268 Guillema de Rupià ven al bisbe Pere de Castellnou, parent seu, els castells de Rupià i Fonolleres pel preu de 34.000 sous barcelonesos.

La presència del bisbe ha deixat la seva empremta al castell, d'estil gòtic civil, de planta rectangular i construït amb carreuada. També en el nom d'alguns dels carrers i places de la població, i a la casa palau gòtica, restaurada i modificada modernament, que estatja la casa del comú.

El 1314 li fou agregat el terme de Parlavà i el 1316 el d'Ultramort, passant a ser al segle xvii el cap d'una batllia del bisbat.

Actualment encara són visibles les restes de les muralles construïdes a la fi del segle xv que encerclaven el nucli del municipi. El portal d'Amunt i el portal d'Avall, les dues úniques vies d'accés al nucli antic, encara testimonien el sistema de defenses que protegia la vila.

Llocs d'interès[edit]

Castell de Rupià

Demografia[edit]

Evolució demogràfica
1497	1515	1553	1787	1887	1900	1920	1950	1970	2010	2023
56	58	50	415	473	425	418	445	289	243	316

1497-1553: fogatges; 1717-1981: població de fet; 1990 en endavant: població de dret (Més informació · Històric complet de dades de població)

Referències[edit]

Bibliografia[edit]

Max Cahner; Montserrat Sagarra; et al. Gran geografia comarcal de Catalunya. Barcelona : Enciclopèdia catalana, 1982. (Vol.5- L'Alt Empordà, el Baix Empordà) ISBN 9788485194131

Enllaços externs[edit]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rupià