Disciplina
En la seva accepció més comuna la disciplina és la capacitat d'enfocar els mateixos esforços en aconseguir un fi, tot i que etimològicament, disciplina fa referència a la instrucció donada a un deixeble, accepció que preserva el sentit de la paraula original en llatí (comandament) l'arrel discere significa aprendre.[1]
El seu propòsit és adaptar el caràcter i el comportament d'un individu per aconseguir una eficiència màxima en alguna tasca. Així es parla de disciplina militar a la seguida per les forces armades o disciplina escolar a la que s'aplicaria a les escoles per aconseguir un millor aprenentatge.
La disciplina ha adquirit connotacions negatives degut entre altres factors a l'ús que van fer d'aquesta certes ideologies totalitàries durant el segle xx, així com als antics mètodes educatius, en els quals emparava l'ús de la violència contra els alumnes.[2] Així, per fer referència a una forma de comportament ordenada, no imposada per altres, es parla d'autodisciplina, terme que evita aquestes connotacions.
Referències[modifica]
- ↑ Pickett, Joseph P. et al., ed. (2000), "Discipline", American Heritage Dictionary of the English Language (4th ed.), Boston: Houghton Mifflin.
- ↑ Douglas, Murray A.; Strauss (2007), "Discipline by Parents and Child Psychopathology", in Felthous, A.; Sass, H., International Handbook of Psychopathology and the Law, Nova York: Wiley, pàg. 1-2.