Fanal
Un fanal o faró és una caixa amb parets de vidre o una altra matèria similar i amb respirador a la part superior dins de la qual s'hi posa una font lluminosa de manera que il·lumini i no s'apagui amb l'aire.
En l'àmbit mariner, hi ha els següents tipus de fanals o farons:
- Fanal de senyals . S'anomena així a qualsevol dels de senyals quan s'empren en nit de temporal.
- Fanal de la carn . Espècie de gàbia que es penja de l'estai de major o d'un altre paratge del vaixell perquè estigui ventilada la carn fresca que es posa i conserva dins mentre es va consumint.
- Fanal de mà . El que es fa servir per feines, panyols i rebost. És petit i comunament amb cristalls de talc.
- Fanal de popa o de cofa . Els que van col·locats en aquests llocs per manifestar la situació del cap d'una esquadra, dels caps de les divisions, etc.
- Fanals de combat . Els que es fan servir per il·luminar les bateries quan de nit es fa xafarranxo de combat. A cada rebuig es col·loca un assegurat a l'emmurallada.
- Fanals de dotació . Els que es fan servir per mantenir de nit a bord els llums que a cada vaixell li corresponen per reglament.
- Fanal de situació . Llums que fan servir de nit les embarcacions de vela o vapor per tal d'evitar els abordatges.
El fanal ha evolucionat per convertir-se en un aparell d'il·luminació que utilitza una bombeta al seu interior. Actualment, es diuen així també a les fanals d'una sola llum.
Els fanals xinesos són estructures de paper amb diversos plecs que tanquen una vela o una bombeta. A la Xina, se celebra la Festa dels fanals el dia 15 del primer mes lunar. Durant la seva celebració hi ha l'hàbit de confeccionar fanals.
Fanals d'enllumenat públic[modifica]
Inicialment les faroles o fanals eren d'oli i calia la dedicació de molts operaris per a encendre i apagar tot el sistema. També el manteniment era complicat: el ble estava situat molt alt i la seva revisió era laboriosa. Les faroles de gas es podien encendre des de terra amb un botafoc prou llarg.[1]
Barcelona[modifica]
A Barcelona hi havia enllumenat per oli de 1752. L'enllumenat per gas, el primer d'Espanya, es va iniciar l'any 1842 i va finalitzar cap als anys seixanta del segle xx. Cada farola s'havia d'encendre i apagar per un operari.
-
Fanal de paret, carrer Petritxol. -
Fanal de peu tipus Lira, avinguda Diagonal. -
Canelobre de la plaça de Sant Jaume. -
Columna Nikolson, platja de Bogatell. -
Columna model Kanya, parc Central de Nou Barris. -
Bàcul clàssic, moll de Bosch i Alsina. -
Bàcul modern, Gran Via de les Corts Catalanes.
.jpg)
Contaminació lumínica[modifica]
Un dels aspectes negatius de l'enllumenat públic és la contaminació lumínica. En el disseny de fanals cal tenir en compte l'excés de llum, especialment el dirigit cap al cel.[2]
Expressions relacionades[modifica]
- Endavant amb els fanals. Expressió amb què s'anima a perseverar en un projecte ja començat, particularment quan es tracta d'una empresa difícil o plena d'obstacles.
Referències[modifica]
- ↑ J.A.S.. El Consultor: nueva guía de Barcelona. Imprenta de la publicidad, a cargo de A. Flotats, 1857, p. 89–.
- ↑ García Gil, Manuel; Francia Payàs, Pau; San Martí Páramo, Ramón Contaminación lumínica: Una visión desde el foco contaminante: el alumbrado artificial. Universitat Politècnica de Catalunya. Iniciativa Digital Politècnica, 5 juny 2012, p. 147–. ISBN 978-84-7653-956-9.
Vegeu també[modifica]
Bibliografia[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fanal |
- Aquest article inclou material del Diccionario Enciclopédico Popular Ilustrado Salvat dels anys 1906 al 1914 i que es troba en el domini públic.
- Soldevila, Ferran; Les quatre grans croniques: Llibre dels feits del rei En Jaume; Farons a l'estol de Mallorca
- El libre de antiquitats de la seu de València, Volum 2; Enfaronar, ornar amb farons
