Gasa

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Gasa

Una gasa és una tela lleugera, translúcida de lligat tafetà amb més o menys fils.[1] Hi ha malles per a aquest procés de molts tipus i diferents fils usats.[2] La gasa de cotó ha estat tradicionalment utilitzada en compreses i benes per cobrir i protegir ferides sense impedir el contacte amb l'aire.[3] La paraula prové de la regió de Gaza on tradicionalment aquests teixits van ser fabricats.[4]

Tradicionalment la gasa hidròfila està feta de cotó, la més utilitzada en aplicacions medicals, sense aprest i esterilitzada. També se'n fan de niló o poliamida, usada en treballs en què cal adaptar-se a la superfície irregular on és estimada per la seva qualitat elàstica; en polièster, per la seva estabilitat dimensional i resistència a la friccióo, i en acer inoxidable per a aplicacions en electrònica, utilitzada per a materials i tintes conductives o resistives.

Es fabriquen antiestàtiques amb polièster i poliamida, recoberta de carboni per eliminar la càrrega estàtica. Són molt útils per a la impressió de plàstic, encara que s'utilitzen molt poc.[cal citació] També s'utilitza per fabricar mosquiteres.

Estructures de fil[modifica]

  • Monofilament: Ofereix uniformitat en el teixit, és el més utilitzat.
  • Multifilaments: és un trenat de fils i cada trena substitueix a un fil del monofilament. De gran rugositat, s'utilitza en grans tirades. El desavantatge és que es pot trencar un fil obturant la pantalla. És més car que el monofilament.
  • Tafetà: teixit per sobre i per baix, amb trama. (Creuat Simple)
  • Sarja: existeixen dos tipus de teixit de sarja, es teixeixen dos per sota un per sobre o bé dos per sobre dos per baix (Medi creuat o creuat complet respectivament.

Materials amb els que es fabrica[modifica]

  • Nylon o poliamida: usada en treballs en què cal adaptar-se a la superfície irregular. Material molt elàstic i això és un gran avantatge. Es poden usar gairebé totes les lineatures.
  • Polièster: per a la majoria de teles. Ofereix una major estabilitat dimensional i té una gran resistència a la fricció, fins i tot que acumula gran electricitat estàtica. És el més usat per a tèxtils.
  • Antiestàtiques: es fabriquen amb polièster i poliamida i es recobreixen amb carboni per eliminar la càrrega estàtica. Són molt útils en l'entorn dels plàstics, encara que s'utilitzen molt poc.
  • Teixits no teixits: són pantalles sense fils. S'empren en estampació tèxtil o d'etiquetes
  • Acolorides: ofereixen qualitat i fidelitat. Les de color vermell donen molts problemes el registre, les taronges són més fàcils per a registrar i les grogues molt més, de manera que s'estalvia temps.
  • Calandres: són de 140 fils o més, fines, i s'utilitzen per a imprimir amb tintes d'assecatge UV.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gasa
  1. «Gasa». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Diccionario de Arte I (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.252. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 30 novembre 2014]. 
  3. Oriol Ronquillo, José. «Tejidos: gaza». A: Diccionario de materia mercantil, industrial y agrícola que contiene la indicación, la descripción y los usos de todas las mercancías (eBook) (en castellà). volum 3, 1857, p. 397-398. [Enllaç no actiu]
  4. Veen, P.A.F. van; Sijs, Nicoline van der. «Gaas». A: Etymologisch Woordenboek: de herkomst van onze woorden (neerlandès) (Diccionari etimològic: l'origin dels nostres mots). Utrecht/Antwerpen: Van Dale Lexicografie, 1997, p. 312. ISBN 90-6648-312-1.