Gueez

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llenguaGueez
ግዕዝ  ([ɡɨʕɨz])

Modifica el valor a Wikidata
Tipusllengua, llengua sacra, llengua morta, llengua antiga i llengua extinta Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlantsextinta des del segle xiii
EstatEritrea, Etiòpia, Israel
Classificació lingüística
llengua humana
llengües afroasiàtiques
llengües semítiques
llengües semítiques meridionals
llengües etiòpiques Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet amhàric Modifica el valor a Wikidata
Nivell de vulnerabilitat6 extint Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-2gez
ISO 639-3gez
Glottologgeez1241 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuegez Modifica el valor a Wikidata
UNESCO1687 Modifica el valor a Wikidata
IETFgez Modifica el valor a Wikidata

El gueez és una llengua etiòpica membre, amb el tigrinya, el tigre i el dahalik, de la branca septentrional i que, extinta com a llengua parlada amb la decadència del Regne d'Axum, roman avui dia com a llengua litúrgica de l'Església Ortodoxa Etíop a Eritrea i a Etiòpia, de l'Església catòlica d'Etiòpia i de la comunitat jueva de Beta Israel.

Gènesi 29:11-16 en gueez

El gueez és una llengua quasi morta, parlada pràcticament per persones grans repartides per tota la banya d'Àfrica. Segons la tradició de l'Església Ortodoxa Etíop, l'estret de Bab-el-Mandeb va ser testimoni de les primeres migracions de parlants semítics gueez a l'Àfrica,[1] Es calcula que és parlat per unes 200 persones (cens del 2004). A més, té influència d'un 40% en el somali i 10% amb el Francés-Afar de Djibouti. La lletra de l'himne de Djibouti és en gueez. No té reconeixement internacional. Presenta una escriptura quasi única.

Gramàtica del gueez[modifica]

Sistema fonològic[modifica]

Vocalisme[modifica]

L'escriptura tradicional del gueez desenvolupà set formes diferents per les combinacions sil·làbiques consonant-vocal, distingint així set fonemes vocàlics: /æ/, transcrits a (també ä), u, i, ā (també a), e, ə i o, respectivament.

Sincrònicament, per causa de l'evolució particular del sistema fonològic gueez, la quantitat vocàlica no és un tret pertinent. Diacrònicament, però, /ə/ i /æ/ tenen llur origen en vocals protosemítiques breus (*/i/, */a/), mentre que /a/, /i/ i /u/ provenen de vocals llargues (*/aː/, */iː/, */uː/) i, finalment, /e/ i /o/ són el resultat de la monoftongació dels diftongs primitius */aj/ i */aw/.

Consonantisme[modifica]

El gueez es mostra, en general, relativament conservador del sistema consonàntic protosemític. Presenta la típica oposició triple d'oclusives, amb les sèries sorda, sonora i ejectiva o emfàtica (enriquida aquesta última amb un nou fonema /p'/).

Pel que respecta a les innovacions, destaquen la pèrdua de les fricatives interdentals i de la ghain ([ɣ], cf. àrab غ), la fusió, compartida amb l'àrab, de */ʃ/ i */s/ protosemítiques en /s/ (ሰ, consonant coneguda com a se-isat «la se d'isāt ‘foc'») i l'adquisició de rang de fonemes de les consonants labiovelars, que es remunten a grups protosemítics bifonemàtics.

Des del punt de vista de la reconstrucció de la protollengua comuna, d'altra banda, és interessant el reflex en gueez de la sonora lateral fricativa protosemítica *[ɬ]: /ś/ ሠ sawt (anomenada en amhàric śe-nigūś «la se de nigūś ‘rei'»).

La taula següent recull els valors AFI dels fonemes del gueez:

Labial Dental Palatal Velar Uvular Faringal Glotal
simple lateral simple labialitzada
Nasal /m/ /n/
Plosiva sorda /p/ /t/ /k/ /kʷ/ ʔ <'>
sonora /b/ /d/ /g/ /ɡʷ/
emfàtica¹ /pʼ/ <p̣> /tʼ/ <ṭ> /kʼ/ <ḳ> /kʷʼ/ <ḳʷ>
Africada emfàtica /ʦʼ/ <ṣ>
Fricativa sorda /f/ /s/ /ɬ/ <ś> /χ/ <ḫ> /ħ/ <ḥ> /h/
sonora /z/ /ʕ/ <‘>
emfàtica /ɬ/ʼ <ṣ́>
Bategant /r/
Aproximant /l/ /j/ <y> /w/
  1. La sèrie emfàtica és de naturalesa ejectiva, mentre que les velars emfàtiques poden realitzar-se fonèticament com a uvulars: ([q] i [qʷ] (cf. àrab ق).

Morfologia nominal[modifica]

Morfologia pronominal[modifica]

El sistema pronominal gueez presenta, com en la resta de llengües semítiques, dos subsistemes de pronoms personals de distribució complementària: pronoms absoluts (o independents) i pronoms enclítics (també anomenats sufixos pronominals).

Nombre Persona Pronoms personals absoluts Pronoms personals enclítics
Postsubstantivals Postverbals
Singular 1. ʾāna -ya -ni
2. masculí ʾānta -ka
2. femení ʾānti -ki
3. masculí wəʾətu -(h)u
3. femení yəʾəti -(h)a
Plural 1. nəḥna -na
2. masculí ʾāntəmu -kəmu
2. femení ʾāntən -kən
3. masculí wəʾətomu / 'əmuntu -(h)omu
3. femení wəʾəton / əmāntu -(h)on
  • Els pronoms personals absoluts compleixen normalment la funció de subjecte: wəʾətu ṣaḥafa "ell escriu" (lit. "ell escrivent"), nəguś ʾāna "sóc rei" (lit. "rei jo"). Els de tercera persona poden també funcionar com a còpula.
  • Els pronoms enclítics indiquen, afegits a un substantiu, possessió (bet-ya ‘"la meva casa"); sufixats a un verb o a una preposició, en canvi, l'objecte: qatala-ni "em matà" (cf. català antic "matà’m"), la-ka "a tu".

Morfologia verbal[modifica]

En tant que llengua semítica occidental, el sistema verbal del gueez presenta una dicotomia bàsica que oposa un perfectiu qatal (morfològicament caracteritzat per una conjugació estrictament sufixal) a un imperfectiu yəqattəl (amb una conjugació que combina prefixos i sufixos).

La flexió del verb en imperfectiu reflecteix també la categoria de mode, distingint un indicatiu yəqattəl i un jussiu-imperatiu yəqtəl.

Aquesta és la conjugació dels verbs sans, prenent com a model el clàssic 'qatala “matar” (s'hi han segmentat, per raons expositives, els morfemes corresponents a l'arrel i a les marques pre- i potsformatives):

Persona Perfectiu
qatal- 		Imperfectiu
Indicatiu
-qattəl 		Jussiu
-qtəl
Singular 1. qatal-ku ʔə-qattəl ʔə-qtəl
2. m. qatal-ka tə-qattəl tə-qtəl
2. f. qatal-ki tə-qattəl-i tə-qtəl-i
3. m. qatal-a yə-qattəl yə-qtəl
3. f. qatal-at tə-qattəl tə-qtəl
Plural 1. qatal-na nə-qattəl nə-qtəl
2. m. qatal-kəmmu tə-qattəl-u tə-qtəl-u
2. f. qatal-kən tə-qattəl-ā tə-qtəl-ā
3. m. qatal-u yə-qattəl-u yə-qtəl-u
3. f. qatal-ā yə-qattəl-ā yə-qtəl-ā

Referències[modifica]

  1. ↑ Bromiley, Geoffrey William. The International Standard Bible Encyclopedia (en anglès). vol.2. Wm. B. Eerdmans Publishing, 1979, p. 196-197. ISBN 0802837824. 

Bibliografia[modifica]

Gramàtica
  • Aläqa Tayyä, Maṣḥafa sawāsəw. Monkullo: Swedish Mission 1896/7 (= 1889 EC).
  • Chaîne, Marius, http[://www.archive.org/details/grammairethiop00chauoft Grammaire éthiopienne]. Beyrouth: Imprimerie catholique 1907, 1938 (Nouvelle édition). ([Versió electrònica a l'Internet Archive).
  • Cohen, Marcel, "la pronunciation traditionelle du Guèze (éthiopien classique)", in: Journal asiatique (1921) Sér. 11 / T. 18 (versió electrònica a Gallica, biblioteca digital de la Bibliothèque nationale de France PDF).
  • Dillmann, August; Bezold, Carl, Ethiopic Grammar, 2nd edition translated from German by James Crichton, London 1907. (reimpressió del 2003). (Publicada en alemany: ¹1857, ²1899). ISBN 1-59244-145-9
  • Gäbrä-Yohannəs Gäbrä-Maryam. «www.ilx.nl», 2001/2002. «Gramàtica d'etiòpic clàssic»[Enllaç no actiu]
  • Gene Gragg "Ge`ez Phonology," in: Phonologies of Asia and Africa (Vol 1), ed. A. S. Kaye & P. T. Daniels, Eisenbrauns, Winona Lake, Indiana (1997).
  • Kidanä Wäld Kəfle, Maṣḥafa sawāsəw wagəss wamazgaba ḳālāt ḥaddis ("A new grammar and dictionary"), Dire Dawa: Artistik Matämiya Bet 1955/6 (= 1948 EC).
  • Lambdin, Thomas Oden, Introduction to Classical Ethiopic, Harvard Semitic Studies 24, Missoula, Mont.: Scholars Press 1978. ISBN 0-89130-263-8.
  • Ludolf, Hiob, Grammatica aethiopica. Londini 1661; 2nd ed. Francofurti 1702.
  • Praetorius, Franz, Äthiopische Grammatik, Karlsruhe: Reuther 1886.
  • Weninger, Stefan, Ge‘ez grammar, Múnic: LINCOM Europa, ISBN 3-929075-04-0 (1a edició, 1993), ISBN 3-89586-604-0 (2a edició revisada: 1999).
  • Weninger, Stefan, Das Verbalsystem des Altäthiopischen: Eine Untersuchung seiner Verwendung und Funktion unter Berücksichtigung des Interferenzproblems", Wiesbaden: Harrassowitz 2001. ISBN 3-447-04484-5.
  • Tropper, Josef, Altäthiopisch: Grammatik der Ge'ez mit Übungstexten und Glossar, Elementa Linguarum Orientis (ELO) 2, Münster: Ugarit-Verlag 2002. ISBN 3-934628-29-X
  • Vittorio, Mariano, Chaldeae seu Aethiopicae linguae institutiones, Roma 1548.
  • Wemmers, Linguae aethiopicae institutiones, Roma 1638.
Diccionaris
  • Dillmann, August, Lexicon linguæ Æthiopicæ cum indice Latino, Lipsiae 1865.
  • Leslau, Wolf, Comparative Dictionary of Geez (Classical Ethiopic): Geez-English, English-Geez, with an Index of the Semitic Roots, Wiesbaden: Harrassowitz 1987. ISBN 3-447-02592-1.
  • Leslau, Wolf, Concise Dictionary of Ge‘ez (Classical Ethiopic), Wiesbaden: Harrassowitz 1989. ISBN 3-447-02873-4.
  • Ludolf, Hiob, Lexicon Aethiopico-Latinum, Ed. by J. M. Wansleben, London 1661.
  • Wemmers, J., Lexicon Aethiopicum, Rome 1638.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Gueez&oldid=32349632»