Instrument musical de vent
Un instrument musical de vent és aquell que genera un so quan es fa vibrar l'aire, normalment en forma d'una columna d'aire en el seu interior.[1] En la classificació de Sachs-Hornbostel s'anomenen aeròfons.
La freqüència de l'ona generada està relacionada amb la longitud de la columna d'aire -en el cas dels que en tenen, que són la majoria- i la forma de l'instrument. El timbre de cada instrument varia en funció de la construcció i la manera de fer-ne vibrar l'aire.[1]
Classificacions[modifica]
Pel que fa a la pràctica musical i a la composició, s'acostumen a classificar en dos grans grups:
- Instruments de vent de metall, com ara la trompa, el trombó, la trompeta o la tuba, que es subdivideixen en:
- Naturals, que nomes poden reproduir sons armònics.
- Cromàtics, que poden reproduir tots els tons cromàtics.
- Instruments de vent de fusta, com ara el clarinet, la flauta, l'oboè o el saxòfon.
Cal tenir en compte, però, que aquesta classificació no fa referència, realment, al material amb el qual està construït l'instrument sinó al tipus d'embocadura.[1]
Per a una classificació més sistemàtica, aquests instruments es poden classificar en:
- Instruments de tubs, com per exemple la flauta.
- Instruments de llengüeta lliure, com per exemple l'harmònica i l'acordió.
- Instruments sense tubs ni llengüetes, com per exemple els brunzidors.
Cal fer esment que, per a alguns, els instruments de llengüeta lliure són considerats idiòfons en tant que allò que vibra és el mateix ressonador (la llengüeta).
Els instruments de tubs s'acostumen a classificar en primer lloc segons el tipus d'embocadura:
- De bisell, com per exemple les flautes.
- De llengüeta simple, com per exemple el clarinet.
- De llengüeta doble, com per exemple la gralla.
- De broquet, com per exemple la trompeta.
Els instruments de broquet són els que normalment es classifiquen com a Instruments de metall, i els que tenen els altres tipus d'embocadures, com a instruments de vent de fusta.
També es poden classificar segons que l'aire s'introdueixi en l'instrument bufant directament (flabiol, trombó) o amb alguns mecanisme (cornamusa, orgue, harmònium, acordió). En aquest segon cas poden tenir teclat o no.
Igualment es poden classificar segons que tinguin un sol tub (xeremia), o diversos (sac de gemecs, flauta de pan).
En el cas que tingui un o més tubs, normalment algun d'aquests tubs pot fer diverses notes; i hi ha diversos mecanismes per modificar les notes. Pot ser que el tub tingui forats (oboè), que tingui un mecanisme que permeti escurçar o allargar la llargada del tub (trombó de colissa) o que tingui un altre mecanisme que, per mitjà de pistons (trombó de pistons) o vàlvules (trompa) permeti desviar l'aire per tubs de llargades diverses.
Aquest tub, encara, pot ser de perforació cilíndrica, o cònica, o mixta.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Abrashev, Bozhidar. Enciclopedia ilustrada de los intrumentos musicales : todas las épocas y regiones del mundo (en castellà). Barcelona: Ediciones S.L., 2006, p. 10. ISBN 978-3-8331-2464-8.
Vegeu també[modifica]
- Història de la classificació dels instruments musicals
- Teoria de la música
- Acústica
- El Rossinyol de terrissa
- Sarrusòfon
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Instrument musical de vent |