Llim
El llim és una fracció mineral del sòl composta per partícules amb un diàmetre de 0,063 a 0,002 mm.
Segons un altre criteri els diàmetres dels components del llim es considerarien entre 1/16 i 1/256 mm
Les partícules de llim tenen un gruix intermediari entre la sorra, que són més grosses, i les d'argila, que són més petites.
Les fraccions que formen el llim no es noten al tacte, però es veuen al microscopi òptic.
Les partícules de llim tendeixen a ser irregulars, diferents en llur forma i rarament llises o polides. Són en la seva gran majoria partícules microscòpiques, essent el quars el mineral dominant
La fracció llim té una certa plasticitat, cohesió i adsorció a causa d'una pel·lícula d'argila que recobreix les partícules de la fracció llim, però en té en molt menor grau que la mateixa fracció d'argila.[1]
En un sòl agrícola hi són presents unes certes proporcions de llim, arena i argila que donaran lloc a la classificació granulomètrica final. En el cas de classificar-se com terra franca significa un equilibri entre els tres components, no que aquests hi siguin en proporció igual.
Granulometria[modifica]
Dins de la classificació granulomètrica de les partícules del sòl, els llims ocupen el lloc següent en l'escalafó:
| Partícula | Mida |
|---|---|
| Argiles | < 0,002 mm |
| Llims | 0,002-0,063 mm |
| Sorres | 0,063-2 mm |
| Graves | 2-32 mm |
| Còdols | 32 mm-25 cm |
| Blocs | >25 cm |
Notes i referències[modifica]
- ↑ Universidad de Uruguay Propiedades físicas del suelo 2004
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llim |