Llistó
Brachypodium retusum  | |
|---|---|
 Brachypodium retusum, llistó. Aspecte d'una planta a l'hivern (Canyelles, Garraf) | |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 44393494 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Poales |
| Família | Poaceae |
| Tribu | Brachypodieae |
| Gènere | Brachypodium |
| Espècie | Brachypodium retusum P.Beauv., 1812 |
| Nomenclatura | |
| Basiònim | Bromus retusus |
| Sinònims |
|
El llistó[2] [Brachypodium retusum (Pers.) Beauv.] és una planta herbàcia habitual a erms i prats. Pertany a la família de les poàcies.
Té les tiges folioses ramificades, amb fulles disposades a banda i banda (dístiques), de vegades gairebé perpendiculars a la fulla. És un camèfit, per tant, no perd les parts aèries a l'estació desfavorable.
És una herba molt comuna a les contrades mediterrànies en comunitats més o menys obertes, des del carrascars i les garrigues fins a diferents tipus de prats. A sòls prims i eixuts s'hi fa una comunitat, el llistonar, en què és l'espècie dominant.[3] Als Països Catalans el llistó és comú arreu, excepte cap als Pirineus, on esdevé més rar, i se'l pot trobar de 0 fins a 1.700 m d'altitud.[4] Es troba a tot el sud d'Europa, el nord d'Àfrica i el Pròxim Orient fins a Aràbia.[5]
És una planta que té usos medicinals com a hipotensor, antidiarreic, astringent, diürètic, antiinflamatori i per a banys dèrmics.[6] També s'usa en jardineria i per a la protecció, estabilització i fixació del sòl a talussos secs i pedregosos.[7]
Popularment es coneix també com llitsó, cerverol, fenal, fenàs, fenàs cerver/server, gerber, fenàs de botgeta, fenàs reüll, fenassos, pelosa.
-
-
Brachypodium retusum, llistó, a la Serra de Collserola, prop de Can Sauró -
Espiguetes seques de l'any anterior, a la Serra de les Torretes, prop de Martorell
Referències[modifica]
- ↑ «Brachypodium retusum» a EOL. Data consulta: 10 de març de 2014.
- ↑ «Llistó». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Folch i Guillèn, Ramon. Vegetació dels Països Catalans. 1986a ed.. Barcelona: Ketres, 1980, p. 541 pàgines + mapa. ISBN 84-85256-62-X.
- ↑ de Bolòs, Oriol; Vigo, Josep; Masalles, Ramon M.; Ninot, Josep M. «Gramínies». A: Flora Manual dels Països Catalans. 2a Edició. Barcelona: Portic Natura, 1993, p. 1116. ISBN 8473064003.
- ↑ Clayton, W.D., Harman, K.T. et Williamson, H. Brachypodium distachyon Arxivat 2008-08-20 a Wayback Machine., Brachypodium pringlei[Enllaç no actiu] i Brachypodium retusum[Enllaç no actiu] dins de GrassBase - The Online World Grass Flora - Informació sobre aquestes espècies (anglès)
- ↑ Pardo, M. 1997. Usos poco frecuentes de algunas gramíneas. Quercus 140: 37-39.
- ↑ «Brachypodium retusum» a Carex Vivers. Data consulta: 10 de març de 2014.
