Magraner
Punica granatum  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Font de | magrana, llavor de magrana, oli de llavors de magrana, suc de magrana i pomegranate tree wood (en)  |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 63531 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Myrtales |
| Família | Lythraceae |
| Gènere | Punica |
| Espècie | Punica granatum L., 1753 |
| Nomenclatura | |
| Epònim | Granada |
El magraner (Punica granatum) és un arbre conreat pel seu fruit, la magrana. Procedent de la zona entre l'actual Iran i l'Índia,[1] el magraner és freqüent a Catalunya (llevat de les comarques pirinenques) i al País Valencià. Plantat en horts i jardins, està assilvestrat en zones del litoral, sobre marges i zones pedregoses.[2] Pertany a la família de les Lythraceae i al gènere Punica, del qual solament hi ha dues espècies: Punica protopunica de l'illa de Socotra i Punica granatum de la Mediterrània i sud-oest d'Àsia.
Etimologia[modifica]
Punica, nom antic de la regió on es trobava Cartago, i granatum, granat, que té grans. El mot magrana també ve del llatí malum granatum, poma granada, que té grans, i magraner és un derivat de magrana amb el sufix -er. Punica, el nom del gènere, establert per Linné, prové del fet que aquests arbres eren originaris d'aquesta regió africana.[3][4]
Morfologia[modifica]
És un arbre caducifoli, dens, que arriba fins als 5 metres d'alçària, de capçada irregular o bé un arbust.[5] De fulles simples, oposades, peciolades, oblongues, enteres, lluents, glabres i caduques, amb espines. Les flors, dites balàusties o badocs, apareixen de maig a agost, són flors solitàries, aïllades, de 3 a 4 cm, vermelles, grosses i vistoses. Calze en forma d'urna carnosa, obert a manera d'estrella de 5 a 7 puntes. Entre cada dos dels seus lòbuls neix un pètal vermell, de forma arrodonida i molt prim. Els pètals constitueixen la corol·la vermella. Androceu amb nombrosos estams amb els filaments vermells i les anteres grogues. El gineceu presenta un ovari ínfer que en madurar dona lloc a la magrana, de 5 a 9 cm, fruit comestible, singular dins el regne vegetal, la magrana és del tipus en balàustia, és un fruit gros, globós i indehiscent que quan és madur es clivella i s'obre de manera irregular. El fruit té una coberta coriàcia que va des de colors grocs a vermells. Aquest embolcall està format pel pericarpi i les parets del receptacle i té moltes llavors, cadascuna envoltada d'una polpa molt sucosa, translúcida, vermella o rosada. És un fruit sec que conté llavors carnoses.[6]
El fruit: la magrana[modifica]
Fruit de 7 a 12 cm de diàmetre de forma arrodonida i hexagonal, amb una gruixuda coberta i moltes llavors. La part comestible són les llavors i l'embolcall que les envolta. Maduren a la tardor, de setembre a novembre a l'hemisferi nord, sovint el contrast entre la sequera de l'estiu i les fortes pluges de la tardor esquerda el fruit de les magranes i diversos fongs les fan malbé. Collides es poden assolellar dos dies per facilitar la conservació.[6] Als Països Catalans es sol collir després del 4 d'octubre:
| « | Per Sant Francesc, la magrana dolça és.[3] |
» |
Manipulació[modifica]
L'elaboració de diverses receptes suposa la separació dels grans de magrana del fruit pròpiament dit. Hi ha una tècnica que facilita aquest procediment. Es tracta de tallar la magrana pel mig segons un pla equatorial. Les dues meitats deixen oberts els compartiments determinats per les membranes internes i permeten colpejar la pell exterior i fer caure els grans amb certa facilitat.[7] Hi ha altres tècniques menys senzilles que exigeixen talls precisos.[8]
El suc de l'escorça i les membranes internes deixa les mans negres si no es renten ràpidament i poden tacar draps o davantals.[9]
Conreu[modifica]
És un dels conreus fruiters més antics, poden haver estat domesticats ja al V mil·lenni aC, ja que van ser un dels primers arbres fruiters que es van domesticar a la regió mediterrània oriental.[10] És una planta exigent en calor a l'estiu, en canvi a l'hivern, sense fulles, pot resistir fins als 11º sota zero.[11][12] També és molt resistent a la sequera, però necessita regadiu, suporta un cert grau de salinitat, per donar bones produccions. S'adapta a tota mena de terres. Les feines de conreu, llaurar, desherbatge, esporga, aclarida de fruits, collita, són les normals en fructicultura. Per l'alta necessitat de calor n'és molt habitual el cultiu a Elx i en general a la zona sud del País Valencià.[13]
Varietats[modifica]
Es coneixen més de 500 cultivars amb nom, però el mateix genotip s'anomena de manera diferent a les regions del món.[14] Al País Valencià, les varietats més famoses són dolces: n'és la més valorada la «mollar d'Elx». També són preades la «mollar de València» i la «tendral de Xàtiva».[15]
Usos[modifica]
Farmacologia[modifica]
L'escorça de l'arrel i ocasionalment del tronc contenen alcaloides derivats de la piperidina, sobretot les peletierines i derivats de la tropinona, sobretot pseudopeleiterina. Contenen sals minerals i abundants tanins (com l'el·lagitanina). L'escorça dels fruits conté abundants tanins.
S'ha fet servir com a vermífug, tot i que de vegades causa intolerància. S'utilitza també com a antidiarreic, antihemorràgic. Tradicionalment s'utilitzava per a abaixar la febre en processos gripals i contra les angines inflamatòries. Té acció antihelmíntica i és especialment eficaç per a combatre les tènies. Segons la dosi, provoca paràlisi o la mort de la tènia. També té acció astringent, antidiarreica i antihemorràgica.
L'escorça de l'arrel i del tronc presenta toxicitat per la presència d'alcaloides. Pot causar nàusees, vòmits, vertigen i problemes en la visió. S'ha d'evitar en casos de gastritis, úlcera gastroduodenal, durant l'embaràs i la lactància.
Gastronomia[modifica]
És una de les fruites dolces típiques de la tardor. La magrana s'empra sovint en la preparació de postres; és molt vistosa: proporciona un toc elegant a l'amanida de fruites. Combina també perfectament amb gelats, iogurts i formatges. N'és un exemple la copa de magrana amb tarongina i gelat de iogurt[16] i magrana amb vi dolç.[17] Amb els grans de magrana també es poden preparar confitures i melmelades.
Tot i perdre popularitat a la fi del segle xx, ha tornat com a ingredient de cuina creativa. Així es pot preparar en amanida, afegint els grans de magrana a amanides verdes[18] o amanides a base de patata, mongeta blanca o cigrons. Combina bé amb fruita seca, com els pinyons, les pipes de gira-sol i el tofu. Pot donar un toc de color i sabor com a guarnició de carns i peixos.
Al Pròxim Orient (Síria, Líban) els grans de magrana s'utilitzen tradicionalment per a farcir aus i també per a elaborar el mahumara,[19] una salsa elaborada que té com a ingredients principals pebrots rojos i nous, o el fesenjan, a base de fruita seca (ametlles, panses) fregida, ceba i carn de pollastre. A Túrquia i Afghanistan s'en fa nar ekşisi, una salsa o condiment.
A l'Índia els grans de la magrana serveixen per a preparar chutneys, o es dessequen per utilitzar-los com a condiment en certs curris.
El suc de la magrana és la granadina, molt popular a l'Àfrica del Nord i als països de l'Orient Mitjà. La granadina també es fa servir com a ingredient d'alguns còctels.
Ús paisagistic[modifica]
El magraner també es fa servir en jardineria, com a arbust natural o en forma de bonsai. En jardineria el magraner es pot obtenir d'empelt o a partir de plançons basals. Alguns fructifiquen, encara que només es coneix els que donen magranes agres, altres són estèrils.
Simbolisme de la magrana[modifica]
- Els jueus creuen que és un símbol de veritat, ja que afirmen que té 613 llavors, el mateix nombre de manaments de la Torah. Per això apareix en decoracions religioses cristianes (que van heretar aquesta connotació) i es menja en nombroses celebracions gregues.[20]
- Persèfone menja una magrana i això li impedeix escapar de l'Hades per sempre.
- És un dels símbols de la dea Hera.[21]
- A Armènia, Java i la Xina representa la fertilitat.[22][23][24]
- Simbolitza el poder, ja que, oberta, té forma de corona. Per això els egipcis eren enterrats amb magranes i figuren en les representacions hebrees dels seus reis.[25]
Referències[modifica]
- ↑ Morton, J. F. «Pomegranate, Punica granatum L» p. 352–355. Purdue New Crops Profile, 1987. Arxivat de l'original el 2012-06-21.
- ↑ Máximo Laguna y Villanueva. Flora forestal española: que comprende la descripción de los árboles, arbustos y matas que se crían silvestres ó asilvestrados en España. Impr. del Colegio Nacional de Sordo-mudos y de Ciegos, 1890, p. 190–.
- ↑ 3,0 3,1 Zurriaga, Ferran «El magraner: La tradició perduda». Mètode, 07-07-2011 [Consulta: 25 desembre 2019].
- ↑ Ibrahim Kahramanoglu; Serhat Usanmaz Pomegranate Production and Marketing. CRC Press, 5 abril 2016, p. 1–. ISBN 978-1-4987-6851-1.
- ↑ Louis DUFOUR (Professeur à l'Académie de Lausanne.). Cours élémentaire sur les propriétés des végétaux et leurs applications à l'alimentation, etc, 1855, p. 367–.
- ↑ 6,0 6,1 Guerau d'Arellano Vilanova, Cristòfol. «magraner». A: Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera [Consulta: 25 desembre 2019].
- ↑ Video: Separar els grans d’una magrana.
- ↑ Video: Separar grans de magrana.
- ↑ Cómo quitar manchas de granada
- ↑ Zohary, Danie l; Hopf, Maria; Weiss, Ehud. Domestication of plants in the old world: The origin and spread of domesticated plants in south-west Asia. 4th. Oxford: Oxford University Press, 2012, p. 114–115. ISBN 9780199549061.
- ↑ Marina Zdobnova. My Olympic Sochi: Travel Guide. Marina Zdobnova, 20 desembre 2013, p. 137–. GGKEY:X9C3PDTQEET.
- ↑ The Pomegranate. Ali Sarkhosh and Jeff Williamson.
- ↑ Granatum Plus. La Fruta Granada Cultivada en España Punicalagina Antioxidante del Zumo de Granada y el Extracto de Granada en la Alimentación Funcional del Futuro: Granada Mollar Elche. GRANATUM PLUS, 1 gener 2011, p. 2–. GGKEY:4YJ2K8PWY7B.
- ↑ Stover, E.; Mercure, E. W. «The Pomegranate: A New Look at the Fruit of Paradise». HortScience, 42, 5, 2007, pàg. 1088–1092. DOI: 10.21273/HORTSCI.42.5.1088.
- ↑ «Variedades cultivadas en España» (en castellà). Granavida.
- ↑ Receptes de cuina - La magrana[Enllaç no actiu]
- ↑ Fàbrega, Jaume. «Magrana amb vi dolç». A: Les postres i els pastissos de l'àvia : més de 300 receptes de coques, pastissos, galetes, pastes, cremes, bunyols, gelats, postres, confitures y refrescos. 1. ed. Valls, Tarragona: Cossetània Edicions, 2005. ISBN 84-9791-091-5.
- ↑ «Espai de cuina - Amanida de magrana». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 11 novembre 2009].
- ↑ [1]
- ↑ Ronald H. Isaacs. Why Hebrew Goes from Right to Left: 201 Things You Never Knew about Judaism. KTAV Publishing House, Inc., 2008, p. 129–. ISBN 978-1-60280-031-1.
- ↑ Ali Sarkhosh; Alimohammad M. Yavari; Zabihollah Zamani The Pomegranate: Botany, Production and Uses. CABI, 17 novembre 2020, p. 10–. ISBN 978-1-78924-076-4.
- ↑ Irina Petrosian; David Underwood Armenian Food: Fact, Fiction & Folklore. Lulu.com, 2006, p. 138–. ISBN 978-1-4116-9865-9.
- ↑ Frederick J. Simoons. Food in China: A Cultural and Historical Inquiry. CRC Press, 18 març 2014, p. 247–. ISBN 978-1-4822-5932-2.
- ↑ Anna Winterbottom; Facil Tesfaye Histories of Medicine and Healing in the Indian Ocean World, Volume One: The Medieval and Early Modern Period. Palgrave Macmillan US, 26 gener 2016, p. 85–. ISBN 978-1-137-56757-4.
- ↑ Damien Stone. Pomegranate: A Global History. Reaktion Books, 15 maig 2017, p. 30–. ISBN 978-1-78023-795-4.
Bibliografia[modifica]
- Font Quer, Pio. Plantas medicinales : el Dioscórides renovado (en castellà). 1ª ed. en aquest format. Barcelona: Península, 2016. ISBN 978-84-9942-476-7.
- Història natural dels Països Catalans: Plantes superiors. Editorial Enciclopèdia Catalana.
Enllaços externs[modifica]
- «La magrana. Amanida de magrana amb vinagreta d'anxoves». Cuina x solters. TV3, 16-11-2003.
- «Amanida de magrana i tofu». Olleta de verdures, 09-01-2009.
Més referències[modifica]
1.Granado Enano (Punica Granatum). (2000, diciembre). Bonsai Empire. https://www.bonsaiempire.es/especies/granado-enano
2. R. (2017, 23 enero). Granado de Flor (Punica Granatum) Arbusto de flor desconocido. Granado de Flor (Punica Granatum) Arbusto de flor desconocido. https://foro.infojardin.com/threads/granado-de-flor-punica-granatum-arbusto-de-flor-desconocido.67128/