Mare d'anfós
Apogon imberbis  | |
|---|---|
 Exemplar fotografiat a Croàcia. | |
 Exemplar fotografiat a Marsella. | |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 195886 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Actinopteri |
| Ordre | Kurtiformes |
| Família | Apogonidae |
| Gènere | Apogon |
| Espècie | Apogon imberbis Linnaeus, 1758 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | |
| Distribució | |
 | |
La mare d'anfós, moll reial, escanyavelles, mare del moll, moret vermell, rei o reiet (Apogon imberbis) és una espècie de peix de la família dels apogònids i de l'ordre dels perciformes.[1]
Morfologia[modifica]
- Els mascles poden assolir els 15 cm de longitud total.
- El cos presenta un perfil corbat tant en el ventre com en el dors.
- El cap és gros i fort.
- La boca és ampla i presenta nombroses dents petites i esmolades.
- Els ulls són molt grossos, el seu diàmetre és igual que la llargària de l'aleta dorsal i tenen dues línies blanques.
- El preopercle és dentat.
- Té dues dorsals curtes de la mateixa llargària i separades. La primera té sis radis espinosos i la segona és oposada a l'anal i són semblants.
- Les pèlviques estan ben desenvolupades.
- És de color vermell amb tons taronges i té petites taques negres.
- Les aletes són vermelles amb les voreres més fosques.
- En el peduncle caudal té 2 o 3 taques negres.
- A l'època de cria, el mascle té el cap negre.[2][3]
Reproducció[modifica]
Es reprodueix durant l'estiu. La incubació és bucal: els mascles guarden els ous (fins a 20.000 ous) dins la boca fins a l'eclosió que dura 8 dies. Durant aquest període no s'alimenta i després d'incubar un parell de postes seguides pot morir d'inanició. Les cries, un cop nascudes, se separen dels progenitors.[4]
Alimentació[modifica]
Menja ous, larves i alevins de peixos i crustacis.[5]
Hàbitat[modifica]
És bentònic i sedentari d'origen tropical. Viu entre els 10 i 200 m a fons rocallosos. Durant l'estiu el podem trobar més a prop de la riba de la mar. És freqüent a l'entrada de coves, davall pedres formant petits grups, on s'amaguen en cas de perill.[6][5]
Distribució geogràfica[modifica]
Es troba a l'Atlàntic oriental i a la Mar Mediterrània: des de Portugal (incloent-hi les Açores) fins al Marroc i el Golf de Guinea.[5]
Costums[modifica]
Comparteixen les coves amb altres espècies com escorballs i anfossos. És més actiu al vespre.[4]
Referències[modifica]
- ↑ UNEP-WCMC Species Database[Enllaç no actiu] (anglès)
- ↑ FishBase (anglès)
- ↑ Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Editorial Moll, Palma, maig del 2000. Manuals d'introducció a la naturalesa, 13. ISBN 84-273-6013-4. Planes 148-149.
- ↑ 4,0 4,1 Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Plana 149.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 FishBase (anglès)
- ↑ Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Editorial Moll, Palma, maig del 2000. Manuals d'introducció a la naturalesa, 13. ISBN 84-273-6013-4. Plana 149.
Bibliografia[modifica]
- Linnaeus, C. 1758. Systema Naturae, Ed. X. (Systema naturae per regna tria naturae, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Tomus I. Editio decima, reformata.) Holmiae. Systema Nat. ed. 10 v. 1: i-ii + 1-824.
- Moyle, P.; Cech, J. Fishes: An Introduction to Ichthyology (en anglès). 4a edició. Prentice Hall, 2000. ISBN 9780130112828.
- Nelson, J. S. Fishes of the World (en anglès). 3a edició. Wiley, 1994. ISBN 978-0-471-54713-6.
- Tortonese, E., 1986. Apogonidae. p. 803-809. A P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (editors) Fishes of the north-eastern Atlantic and the Mediterranean. UNESCO, París, França. vol. 2.
- Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a edició, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaços externs[modifica]
- «Apogon imberbis». Catalogue of Life. (anglès) (anglès)
