Raqueta

Raqueta amb boles d'esquaix.

Raquetes i pilotes per a jugar al Tennis reial.

La raqueta consisteix en un marc amb un cercle obert i amb una mena de xarxa que ho cobreix. Hom coneix els jocs que la utilitzen, de forma col·lectiva, com a «esports de raqueta»; en són entre d'altres, tennis, bàdminton, esquaix i raquetbol.

La raqueta es divideix en tres parts: cap, tronc i mànec:

• Cap o canya. Generalment és de forma ovalada i amb orificis en el marc per l'encordat. L'encordat tibat forma una xarxa, que és la part amb què es colpeja la pilota. No hi ha diferència entre ambdós costats d'una raqueta.

• Tronc. És la part que connecta el cap amb el mànec. Hi ha el logotip del fabricant i altra informació sobre la raqueta.

• Mànec. És la part de la raqueta per on s'agafa. Sol estar cobert per algun tipus de cinta per a no danyar la mà i permetre una major adhesió a la raqueta. La cinta permet adaptar les dimensions de l'empunyadura al gust dels jugadors. Hi ha usuaris que prefereixen un "diàmetre" més gran i altres un de més petit.

Història

Fins a l'any 1960, el marc es feia tradicionalment de fusta laminada, amb empunyada de cuir i cordons de budell també anomenades catgut. Raquetes de fusta encara s'usen per al tennis reial o Jeu de paume. El 1967 va aparèixer la primera raqueta d'acer dissenyada pel francès René Lacoste. Era més forta i lleugera. Als anys 1970 sorgeixen les raquetes d'alumini que oferien un pes menor, més potència i control. A més s'introduïxen les primeres cordes sintètiques i després vindrien les raquetes de grafit.

Actualment els nous materials han transformat la raqueta en instrument més lleuger, més rígid i amb gairebé el doble de grandària que les primeres raquetes. La majoria de les raquetes es fan de materials sintètics com fibra de carboni, ceràmiques o aliatges. El budell per a cordes s'ha reemplaçat principalment per materials sintètics i amb el temps les raquetes han millorat.

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Raqueta

Viccionari