Usuària Discussió:Ecat2
| name = Erythroxylum catuaba
 |
Aquesta pàgina està sent editada com a part d'un projecte universitari del Grup d'Innovació Consolidat GIBAF de la Universitat de Barcelona amb estudiants de l'assignatura Botànica Farmacèutica, i té com a tema central les Plantes Medicinals. Tingueu paciència. |
Catuaba
Plantilla:Taxonomia vegetal {{Taxobox | | name = Erythroxylum catuaba
| image_width = 240px | image_caption = Erythroxylum catuaba | status = LC | | divisio = Magnoliophyta | classis = Magnoliopsida | ordo = Malpigial | familia = Erythroxilacies | genus = Erythroxylum | species = Erythroxylum catuaba | binomial = catuaba
La (Erythroxylum catuaba)catuaba de la família Erythroxylaceae es coneix popularment com cataguà, chuchuhuasa, tatuada, pau de repost, caramuru, piratançara, Angelim-rosa o catiguà.
Etimologia[modifica]
Són arbres no molt grans de fusta dura, compacta i l’escorça té una tonalitat vermella-marronosa; d’aquí prové el nom. Erythroxylum: fusta vermella.
Ecologia[modifica]
La catuaba creix a la part septentrional de Brasil, en el bosc tropical de l’Amazones, de Para, de Pernambuco, de Bahía, de Maranhao, i de Alagaos; al brasil es coneix com a brasilensis Juniperus.
Descripció[modifica]
Aquests arbres no gaire alts, tenen la tija de tipus llenyosa amb glabre; les fulles amb disposició alterna, simples i enteres, en principi amb estípules caduques, és a dir, que cauen. La fulla té un aspecte curiàci, una forma oval, inserció a la tija amb pecíol molt curt, nervi mig amb nervadura pennada i els laterals marcats. Les fulles contenen els diversos alcaloides.
Les eritroxylàcies tenen un andreceu amb 10 estams soldats,un gineceu de tres carpels soldats i l’ovari segons la posició de la resta de peces florals és súper. El tipus d’inflorescència de les flors és en umbel.la. Aquestes són actinomorfes amb 5 pètals de color groc-ataronjat i tenen el calze de color marró fosc amb cinc sèpals. Aquest arbre té un fruit drupaci, de forma oval, no comestible i d’un color groc-fosc.
Farmacologia[modifica]
La part utilitzada d’aquesta planta és l’escorça. Els components químics de la Catuaba inclouen :
- 3 alcaloïdes, catuabina A, B y C i yohimbina - tanins - olis aromàtics - resines grasses - fitosterols - ciclolignans - sesquiterpens - flavonoides
Augmentan la funció sexual i estimulan el sistema nerviós central.
Usos medicinals[modifica]
Erythroxylum catuaba s’utilitza en l’actualitat com a afrodisíac, augmentant el desig sexual d’homes i dones, i un estimulant del cervell i dels nervis. Una decocció de l'escorça s'utilitza normalment per: -la impotència sexual (debilitat sexual) -agitació -nerviosisme -insomni -tònic general -dolor -debilitat nerviosa -mala memòria(malaltia dAlzheimer i la demència) o l'oblit -astènia, agotament físic i mental.
Accions farmacològiques[modifica]
Contra problemes sexuals (afrodisíaca), que conté Nervina( calma els nervis), i ajuda contra la lluita de l’ansietat . Últimes investigacions han confirmat l’acció de E.Catuaba com un eficaç analgèsic, antibacterià, antiviral, vasodilatador, vasorelaxant.
Contraindicacions i precaucions[modifica]
Hipersensibilitat a qualsevol component del medicament. Ansietat, nerviosisme i insomni.
La catuaba podria agreujar la crisis d’angoixa i nerviosismo degut als efectes estimulants sobre el sistema nerviós central.
No s’han realitzat assajos clínics amb éssers humans i per aquest motiu catuaba només s’accepta en casos d’ausència de alternatives terapèutiques més segures.
És recomenable no consumir aquesta substància durant l’embaràs, lactància o infància.
Toxicitat[modifica]
Les reaccions adverses que pot causar el consum de catuaba són una prolongació dels seus propis efectes terapèutics. Síntomas neurològics i psicològics: nerviosisme, insomni i excitabilitat. A dosis elevades de la catuaba degut a la presència d’alcaloïdes de tipus atropínic pot produir parálisis perifèrica de les fibres musculars llises de la pupil·la causant intensa midriasi. Normalment, s’observa, amb dosis majors de 21g de pols diaris en forma de càpsules. Actualment encara no s’han fet estudis sobre la seva toxicitat, però la seva llarga història d'ús al Brasil ha informat de l'absència de toxicitat o efectes nocius.
Història[modifica]
Aquesta planta té els seus orígens al Brasil .És parla de dues espècies: Un “gran Catuaba”, que és catigua Trichilia i una “petita Catuaba” que és Erythroxylum Catuaba. Les eritroxilàcies, el principal gènere, Erythroxylum, conté diverses espècies que són fonts de cocaïna. Catuaba no conté cap dels principis actius dels alcaloides de la cocaïna. L’història de Catuaba és molt llarga començant pels indis Tupi a Brasil que van descobrir les seves qualitats afrodisíaques i van arribar a composar moltes cançons referint-se i elogiant les seves propietats. Avui en dia és troba arreu del món degut a l’exportació i s’administra en forma de càpsules o com extracte líquid i infusions.