Àngela de Foligno

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaÀngela da Foligno O.F.S.

Estampa que representa la santa amb els instruments de la Passió de Jesús Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1248 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Foligno (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort4 gener 1309 Modifica el valor a Wikidata (60/61 anys)
Foligno (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaÚmbria
Província de Perugia Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómonja Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósTercer Orde de Sant Francesc Modifica el valor a Wikidata
Mística i terciària franciscana
CelebracióEsglésia Catòlica Romana
Beatificació1693 , Roma nomenat per Innocenci XII
Canonització9 d'octubre de 2013[1] , Roma nomenat per Francesc
PelegrinatgeEsglésia de Sant Francesc, Foligno
Festivitat4 de gener
IconografiaInstruments de la Passió de Jesús, hàbit de laica franciscana
Patrona devídues, persones afectades de temptacions sexuals

IMSLP: Category:Foligno,_Angela_da Modifica el valor a Wikidata

Angela de Foligno (Foligno, 1248 - 4 de gener de 1309) va ser una mística i terciària franciscana italiana, que va ser beatificada en 1693 pel Papa Innocenci XII i canonitzada pel Papa Francesc el 9 d'octubre de 2013.

Biografia[modifica]

Angela va néixer en una família de Foligno, es va casar a una edat primerenca i va passar una vida "salvatge, adúltera i sacrílega".[2] Després d'una joventut, de la qual no sabem pràcticament cap detall, Angela es convertí a través d'una confessió al capellà del bisbe en una data que els estudiosos situen aproximadament en el 1285. Després de la mort del seu marit, els seus fills i la seva mare, va ingressar al Tercer Orde Franciscà el 1291 (una altra data hipotètica), vivint l'exemple de Francesc d'Assís en penitència i a la imitació radical de Jesucrist, especialment meditant la seva Passió, igual que Margherita da Cortona i, posteriorment, Camilla da Varano, o la germana clarissa Battista.

Àngela de Foligno va morir el 4 de gener de 1309, com està escrit en un dels diversos manuscrits del "Liber"[3] i sempre va ser venerada amb el títol de Beata i Magistra Theologorum o Mestra de teòlegs, perquè a la vida al voltant de la seva s'havia recollit un Cenacle de fills espirituals, incloent a Ubertí de Casale. El seu cos descansa a Foligno a l'església de Sant Francesc i al santuari de Santa Angela.

El Memorial i Instruccions[modifica]

Per verificar les seves experiències místiques van començar a confiar en un germà A., parent seu i conseller espiritual (la tradició només posa la A., cridant-li germà Arnaldo). Va redactar un "Memorial", que es presentarà als experts, inclòs el cardenal Giacomo Colonna, que el va aprovar abans de 1297. Aquesta "autobiografia espiritual" mostra els «trenta passos» que l'ànima fa arribar a la comunió íntima amb Déu, a través de la meditació dels misteris de Crist, l'Eucaristia, temptacions i penitència.

El "Memorial" és la primera secció del que coneixem com Liber, publicada a l'edició crítica de Thier i Calufetti l'any 1985. La segona part, coneguda com a "Instructiones", conté documents religiosos de diversos tipus tractats per diversos editors (desconeguts), incloent-hi les cartes que Angela envia als seus fills espirituals.

Obres[modifica]

  • Angela da Foligno, Lettere e pensieri, Introducció, traducció i notes de Sergio Andreoli, I edizione, Edizioni San Paolo, Cinisello Balsamo (Milano), 1998
  • Angela da Foligno, Il libro, Introducció, traducció i notes de Sergio Andreoli, III edizione, Edizioni San Paolo, Cinisello Balsamo (Milano), 2004
  • IL "LIBER" DELLA BEATA ANGELA DA FOLIGNO, edició en facsímil i trascripció del ms.342 de la Biblioteca Comunale di Assisi, con quatre acadèmics (Attilio Bartoli Langeli, Massimiliano Bassetti, Enrico Menestò, Francesco Verderosa), a cura di Enrico Menestò, Spoleto, 2009
  • Angela da Foligno, Il Libro, Introducció, traducció i notes de Salvatore Aliquò, IV edizione riveduta e corretta da Sergio Andreoli, Città Nuova Editrice, Roma, 2009

Bibliografia[modifica]

  • Sergio Andreoli, Angela da Foligno maestra spirituale, II edizione, Editrice Franciscanum, Roma, 1996
  • Sergio Andreoli, Angela da Foligno, III edizione, Gruppo Edicom, Rho (Milano), 1998
  • Sergio Andreoli, Angela da Foligno, III edizione, Edizioni Cantagalli, Siena, 1999
  • Sergio Andreoli, Angela da Foligno, Invito alla lettura, I edizione, Edizioni San Paolo, Cinisello Balsamo (Milano), 1999
  • AA. VV., Angela da Foligno e il suo culto. I. Documenti a stampa e nel web (1497 ca - 2003), a cura di Sergio Andreoli, Emiliano Degl'Innocenti, Paul Lachance e Francesco Santi, I edizione, Edizioni del Galluzzo per la Fondazione Ezio Franceschini, Firenze, 2006
  • AA. VV., Angela da Foligno «alter Franciscus», II edizione, Editrice Franciscanum, Roma, 2008
  • Sergio Andreoli, Angela da Foligno Penitente francescana, III edizione, Edizioni Messaggero Padova, Padova, 2008
  • Sergio Andreoli, Via Crucis in cammino con Angela da Foligno, I edizione, Città Nuova Editrice, Roma, 2009
  • Il Liber di Angela da Foligno e la mistica dei secoli XIII-XIV in rapporto alle nuove culture, "Atti del XLV Convegno storico internazionale, Todi, 12-15 ottobre 2008", CISAM-Centro italiano di studi sull'alto medioevo, Spoleto, 2009
  • Massimo Vedova, Esperienza e dottrina: il Memoriale di Angela da Foligno, prefazione di J. Dalarun, Istituto Storico dei Cappuccini, Roma, 2009.
  • Fortunato Frezza, Liber Lelle. Il Libro di Angela da Foligno nel testo del codice di Assisi con versione italiana, Sismel - Edizioni del Galluzzo, Firenze, 2012.
  • Angela da Foligno, Memoriale. Edizione critica a cura di Enrico Menestò, Sismel - Edizioni del Galluzzo, 2013 (Società internazionale per lo studio del Medioevo latino)
  • Hello, Ernest. Le livre des visions et instructions de la bienheureuse Angèle de Foligno (en francès). Cinquième édition augmentée. París: A. Tralin Éditeur, 1914. 

Notes[modifica]

Enllaços externs[modifica]

«Àngela de Foligno». Santi, beati e testimoni - Enciclopedia dei santi.