Édouard Philippe
.jpg)
Édouard Philippe (Rouen, 28 de novembre de 1970) és un advocat i polític francès, alt funcionari i escriptor, actualment batlle de Le Havre. Membre del partit Unió per a un Moviment Popular, denominat actualment Els Republicans, entre 2010 i 2017 va ser alcalde de Le Havre. El 2012 va ser elegit diputat pel setè districte del Sena Marítim. Del 15 de maig de 2017 fins al 2 de juliol de 2020 fou el primer ministre de França, nomenat pel president Emmanuel Macron.
Biografia[modifica]
Va estudiar primer a Rouen i el batxillerat a Bonn (Alemanya) on el seu pare era director del liceu francès. Es va graduar a l'Institut d'Estudis Polítics i posteriorment va estudiar en l'ENA, Escola Nacional d'Administració. (1995-1997).[1]
Trajectòria política[modifica]
Philippe va començar en la política formant part durant dos anys de l'ala socialdemòcrata del Partit Socialista recolzant a Michel Rocard abans d'acostar-se a la dreta.
El 2001, es va unir a l'equip municipal d'Antoine Rufenacht, llavors alcalde de Le Havre, on es va convertir en l'assistent encarregat dels assumptes legals.
El 2002 va ser candidat a les eleccions parlamentàries pel districte 8 de Seine-Maritime. Aquest mateix any, Alain Juppé li va plantejar participar en la fundació del partit Unió per un Moviment Popular, antecessor dels Republicans, amb l'objectiu de reunir a tots els partits polítics de la dreta i poder concentrar un gran moviment popular. Va ocupar el càrrec de Director General de serveis fins a la renúncia d'Alain Juppé el 2004.
Posteriorment va treballar com a advocat de la signatura Debevoise & Plimpton LLP i va ser triat conseller regional de l'Alta Normandia (2004-2008).
Membre del gabinet d'Alain Juppé en el Ministeri d'Ecologia, Desenvolupament Sostenible i Planificació, es va unir al grup Areva com a director d'Assumptes Públics (2007-2010).
El 2008, Édouard Philippe va ser triat conseller general de Seine-Maritime en el municipi de Le Havre-5. També va ser nomenat vicealcalde a càrrec del desenvolupament econòmic i del port, de l'ocupació, de la formació, de l'educació superior i de les relacions internacionals. El 2009 es va convertir en alcalde adjunt responsable de la planificació urbana, habitatge, Gran París i el desenvolupament portuari.
El 24 d'octubre de 2010, el consell li va triar alcalde de Le Havre després de la renúncia d'Antoine Rufenacht. Es va convertir en president de la comunitat urbana de Le Havre el 18 de desembre següent.
Va ser suplent de Jean-Yves Besselat, diputat de Sena Marítim (districte 7, Le Havre oest), des de 2007 fins al 23 de març de 2012 quan es va convertir en diputat després de la seva mort, però no va ocupar l'escó en l'Assemblea atès que les sessions de treball estaven ajornades a causa de la campanya presidencial. Va ser triat en les següents eleccions.
El 23 de març de 2014, va encapçalar la llista per a les eleccions municipals i va ser triat en primera volta amb el 52,04% dels vots. Va ser també reelegit membre de la comunitat de Le Havre.
Eleccions Presidencials de 2017[modifica]
Va formar part de l'equip de campanya d'Alain Juppé, candidat dels Republicans a les primàries presidencials del 2016. És el seu co-portaveu al costat de Benoist Apparu.[2] El juny de 2016, va participar en la reunió del grup Bilderberg.[3] El 2 de març de 2017, en relació amb el cas Fillon, va deixar l'equip de campanya de François Fillon en les eleccions presidencials.[4] Per respectar la llei sobre l'acumulació de mandats va renunciar a presentar-se a les eleccions legislatives de 2015-2017.[5]
Primer ministre de França[modifica]
El 15 de maig de 2017 va ser nomenat primer ministre de França, pel president Emmanuel Macron. En la cerimònia de traspàs de poders amb el seu predecessor Bernard Cazeneuve va assenyalar: «Sóc un home de dretes».[6]
Dimissió a l'Elisi[modifica]
El 2 de juliol de 2017 va presentar la seua dimissió com a primer ministre francès per centrar-se en la batllia de Le Havre, ja que havia guanyat les eleccions municipals uns dies abans. A més, el president Macron va voler fer canvis al seu govern de cara a les eleccions presidencials de 2020, incorporant-hi perfils ecologistes i progressistes.[7]
Vida personal[modifica]
Està casat amb Édith Chabre, directora executiva de l'Institut d'Estudis Polítics de París i tenen 3 fills.
Publicacions[modifica]
- Amb Gilles Boyer, Edicions Flammarion, «Fiction politique », març 2007, ISBN 2081237725 i 9782081237728
- Amb Gilles Boyer, Edicions Jean-Claude Lattès, « Romans contemporains », 2011, ISBN 2709637553 i 9782709637558
Documental[modifica]
- 2015 : Édouard, mon pote de droite, realitzat pel cineasta Laurent Cibien -company d'estudis de Philippe- durant la campanya de les eleccions municipals a Le Havre. El documental mostra les seves facetes com a professional i polític. Amb el comentari del cineasta sobre la seva obra.[8]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Édouard Philippe |
- ↑ «14th World Conference Cities and Ports» (en anglès). Arxivat de l'original el 2017-08-06. [Consulta: 15 maig 2017].
- ↑ «Chaque mercredi, à 8h30, la task force Juppé se réunit...» (en fr). , 02-03-2015 [Consulta: 15 maig 2017].
- ↑ Error en el títol o la url.«».
- ↑ «François Fillon: "Jugez-moi sur mon parcours"» (en fr-fr). , 02-03-2017 [Consulta: 15 maig 2017].
- ↑ «Ces barons locaux qui renoncent au Palais-Bourbon» (en fr). , 28-04-2017 [Consulta: 15 maig 2017].
- ↑ Bassets, Marc «Macron nombra primer ministro al conservador moderado Édouard Philippe» (en es). , 15-05-2017 [Consulta: 15 maig 2017].
- ↑ «Dimiteix en bloc el govern francès». Alicia Sans, 03-07-2020. [Consulta: 4 juliol 2020].
- ↑
« "A través de l'Édouard vull comprendre la fàbrica del poder en la França actual" »
- Persones vives
- Primers ministres de França
- Diputats del Sena Marítim a l'Assemblea Nacional francesa
- Alumnes de l'Institut d'Estudis Polítics de París
- Alumnes de l'Escola nacional d'administració (França)
- Alumnes del Lycée Janson-de-Sailly
- Persones de Rouen
- Grans oficials de la Legió d'Honor
- Alcaldes de la Unió per a un Moviment Popular