Jean-Marie Pottier
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 26 març 1772  Belleville (França) |
| Mort | 11 setembre 1859 (87 anys) Batignolles-Monceau (França) |
| Activitat | |
| Ocupació | músic |
Jean-Marie Pottier (Belleville, 26 de març de 1772 - Batignolles-Monceau, 11 de setembre de 1859), nom complet Jean Marie Ambroise Pottier, fou un músic francès.
Dotat d'una bella veu el 1783 fou admès com infant de cor de Notre-Dame de París; allà aprengué música amb els mestres Guilleminot Dugue i Jean-François Lesueur. En sortir de l'escolania continuà els estudis literaris i la carrera de dret, però la seva afició a la música el va moure a ingressar en el Conservatori parisenc. En aquest cultivà l'harmonia i el cant i on tingué com a professor a Henri-Montan Berton, el qual el considerà com a exemple d'alumne.
Es diu que el 1807 fou admès en la capella imperial, i el 1817 passà a la de Lluís XVIII, però aquest últims fets hi ha molts biògrafs que ho posen en dubte.
A París publicà quatre Romances i un estudi crític sobre el mètode d'ensenyança de la música adoptat per Massimino, amb el títol Lettre...sur la musique M. M...et l'enseignement mutuel (1818).
Bibliografia[modifica]
- Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 46, pàg. 1077 (ISBN 84-239-4546-4)
- Biografia (francès)