Àngel Soler i Daniel
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1891  el Bruc (Anoia) |
| Mort | 1972 (80/81 anys) Barcelona |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | metge |
Àngel Soler i Daniel (El Bruc, 1891 - Barcelona, 1972) fou un metge que formà part d'una nissaga de metges berguedans originaris de Vilada originada el 1834.[1] Fou el metge de Vilada, on hi va fundar el Sanatori Antituberculós de Vilada. A més a més, també creà el "Fons d'Auxili" per al metge pobre del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona.[2]
Biografia[modifica]
L'avi d'Àngel Soler i Daniel fou el metge de Vilada, Josep Soler i Massana i el seu pare fou el també metge Josep Soler i Sala.[2] Va néixer a el Bruc el 18 de gener de 1891. Va cursar els seus estudis primaris a Santpedor, a Navarcles i a Vilada i va estudiar el batxillerat al Col·legi dels Jesuïtes de Manresa. Posteriorment va estudiar la carrera de Medicina a la Universitat de Barcelona. Durant la seva època d'estudiant universitari va treballar a la Farmàcia Casas de La Barceloneta i va inventar l'Elixir Daniel que era una fórmula farmacològica contra el dolor. També a la universitat va patir una tuberculosi pulmonar.[2] Aquesta malaltia va fer que s'espesialitzés en la tisiologia, el tractament de la tuberculosi.[1] El 1916 es va llicenciar en medicina i va passar a ser el metge de Vilada, càrrec que ocuparia durant 42 anys. Durant aquesta època era el metge de Vilada, Castell de l'Areny i La Nou de Berguedà.[1] El 1961 es va jubilar després de ser metge de Sant Quirze de Besora durant dos anys.[2]
Com a anècdota, el Dr. Soler afirma en una entrevista a La Vanguardia que ell mateix va portar una epidèmia de grip a Vilada des de les mines de Fígols que va afectar a 580 de les 750 persones que vivien al poble però que només es van morir 4 persones (ell afirma que fou la taxa més baixa de tota la província).[1]
Entre el 1970 i el 1972, quan va morir, va ser el president de la Secció de Metges Jubilats del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona. El doctor Àngel Soler i Daniel va morir a Barcelona als 72 anys el 9 de març de 1972.[2]
Tisiòleg[modifica]
La tisologia fou la seva especialitat mèdica.[1] Àngel Soler creia en la importància del factor climàtic per a tractar les malalties respiratòries i després de visitar diversos sanatoris estrangers va crear el Sanatori Antituberculós de Vilada que va estar obert fins a la dècada de 1950, quan aquesta malaltia es va començar a tractar amb antibiòtics.[2] Ell mateix, en una entrevista a la Vanguardia afirmà que la estreptomicina era el pitjor enemic dels tisòlegs.[1]
Cianofilo, a la revista Destino cita al doctor Àngel Soler i Daniel en un article en el que critica l'abús dels antibiòtics pels seus efectes secundaris i que per a la curació dels pacients de les malalties pulmonars era millor la dieta i el repòs en un medi natural que també anaven bé per la lluita contra l'estrès.[3]
Política i activisme social[modifica]
Àngel Soler i Daniel fou un dels fundadors de la Lliga Regionalista de la Barceloneta i va patir un atemptat del que va sortir il·lès quan anava a un míting. Tot i que va rebre una oferta de ser candidat a diputat va rebutjar dedicar-se a la política perquè preferia ser un metge rural.[2]
El 1921 fundà l'Ateneu Democràtic Nacionalista de Vilada, del qual en fou el primer president;[4] entitat catalanista vinculada a Acció Catalana.
La Vanguardia diu que al 1969 el Dr. Soler havia estat representant dels metges del districte de Berga durant 30 anys i que ho havia estat durant 16 anys dels metges rurals de la Província de Barcelona.[1]
El doctor Soler fou president de la Junta Comarcal del Berguedà del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona i fou partícip de la creació del Sindicat de Metges de Catalunya, de la Mutual Mèdica i de la Cooperativa de Consum.[2]
En el seu testament, Àngel Soler va llegar el 10% dels seus béns perquè es creés el "Fons d'auxili al metge pobre" que posteriorment va passar a tenir el seu nom: "Fons d'auxili al metge pobre Àngel Soler i Daniel". Aquest fons és per ajudar els metges jubilats de la província de Barcelona i el 1981 es va constituir en fundació de beneficència.[2]
Premis i homenatges[modifica]
L'any 1933 fou elegit acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona.
El 1959 fou guardonat amb la Creu de l'Ordre Civil de Sanitat[5] i després de la seva mort se li atorgà la Medalla al Mèrit col·legial provincial a títol pòstum.[2]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 Del Arco «Mano a mano. Angel Soler Daniel». La Vanguardia, 06-11-1959, pàg. 19.
- ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 Pujol i Ros, Joan. «Àngel Soler i Daniel». Galeria de Metges Catalans - Col·legi de Metges de Barcelona. [Consulta: 19 octubre 2017].
- ↑ Cianofilo «Dos Grandezas». Destino, 1150, 1959, pàg. 22.
- ↑ https://anv1921.blogspot.com/
- ↑ Imposición de la Encomienda de la Orden Civil de Sanidad al Doctor Don Angel Soler Daniel, 28-10-1959, pàg. 5.