Álvaro Peláez Antón
| Biografia | |||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Naixement | 1891  | ||||||||||||||||
| Mort | segle XX | ||||||||||||||||
| Activitat | |||||||||||||||||
| Ocupació | polític | ||||||||||||||||
| |||||||||||||||||
Álvaro Peláez Antón (n. 1891) va ser un esportista i traductor espanyol.
Biografia[modifica]
Va néixer a Madrid el 3 de juliol de 1899. En la seva joventut va ser futbolista, i fou jugador del Reial Madrid durant la dècada de 1920.[1] Posteriorment, després de retirar-se de l'hàbit futbolístic, va obtenir una plaça com a funcionari de Cos tècnic de Correus. Arribaria a afiliar-se al Partit Comunista d'Espanya (PCE).[2]
Després de l'esclat de la Guerra civil es va unir a les milícies republicanes. Posteriorment va passar a formar part del comissariat polític de l'Exèrcit Popular de la República. Durant la contesa va exercir com a comissari de la 44a Brigada Mixta,[3] i posteriorment de les divisions 17a[2] i 47a, combatent en diversos fronts. Al final de la guerra era comissari del XXIII Cos d'Exèrcit,[4] al front del sud. Des d'aquest lloc, en el context del cop de Casado, Peláez va aconseguir evitar la repressió dels comunistes en el si del XXIII Cos d'Exèrcit.[4] A la fi de març de 1939 Peláez va sortir d'Espanya amb vaixell, al costat d'altres refugiats, aconseguint fugir a l'Algèria francesa.[5]
S'exiliaria en la Unió Soviètica, i posteriorment a Polònia, on va treballar com a traductor en una editorial.[1]
Va aconseguir tornar a Espanya el 1971, comptant amb un aval de Santiago Bernabéu —exjugador i president del Reial Madrid—.[1]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Santiago Bernabeu avaló ante el franquismo a un republicano expatriado para su vuelta a España, rtvcyl.es (24 de setembre de 2016)
- ↑ 2,0 2,1 Álvarez, 1989, p. 180.
- ↑ Engel, 1999, p. 52.
- ↑ 4,0 4,1 Gil Bracero, 1998, p. 314.
Bibliografia[modifica]
- Álvarez, Santiago. Los comisarios políticos en el Ejército Popular de la República. Ediciós do Castro, 1989.
- Engel, Carlos. Historia de las Brigadas Mixtas del Ejército Popular de la República. Madrid: Almena, 1999. 84-922644-7-0.
- Gil Bracero, Rafael. Revolucionarios sin revolución: marxistas y anarcosindicalistas en guerra: Granada-Baza, 1936-1939. Universidad de Granada, 1998.