Álvaro Santamaría Arández

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaÁlvaro Santamaría Arández
Biografia
Naixement1917 Modifica el valor a Wikidata
Mort13 desembre 2004 Modifica el valor a Wikidata (86/87 anys)
Dades personals
FormacióUniversitat de València Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióhistoriador, professor Modifica el valor a Wikidata

Álvaro Santamaría Arández (Borriol, Plana Alta, 1917 - Palma, 13 de desembre 2004)[1][2] fou un mestre i historiador valencià.

Es llicencià en història a la Universitat de València el 1942 i fou destinat a l'Institut Joan Alcover de Palma. El 1948 fou nomenat catedràtic de Geografia i Història també a l'Institut Ramon Llull de Palma. Ha estat acadèmic d'honor de la Reial Acadèmia Mallorquina d'Estudis Genealògics, Heràldics i Històrics, soci d'honor de la Societat Arqueològica Lul·liana i el 1977 primer catedràtic d'Història Medieval de la Universitat de les Illes Balears fins a la seva jubilació el 1985.

Les seves línies principals de recerca se centraren en la conquesta i el repoblament de Mallorca, la Revolta Forana i el desenvolupament de les institucions del Regne de Mallorca. El 1998 va rebre la Medalla d'Or de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

Obres[modifica]

  • Sobre el antisemitismo en Mallorca anterior al pogrom de 1391 (1977)
  • La Carta de Franquesa de Mallorca, estatuto constituyente del reino (1987)
  • Repoblación y sociedad en el Reino de Mallorca (1230-1343) (1988)
  • Precisiones sobre la expansión marítima de la Corona de Aragón (1990)
  • Ejecutoria del Reino de Mallorca (1990)
  • La Reconquista y la Repoblación del Reino de Mallorca (1991)
  • Conversaciones de la dinastía de Mallorca (1993)
  • La demografía en el contexto de Valencia. Siglo XV (1992) a Medievalia
  • Historia de una marginación (2003)

Referències[modifica]

  1. «Alvaro Santamaría Arández» (en castellà). [Consulta: 23 març 2019].
  2. Internacionales, Universidad de Barcelona Centro de Estudios Históricos. indice historico espanol (en castellà). Edicions Universitat Barcelona, p. 74.