Ángel Pagés López-Guerrero
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 27 de juliol de 1908 |
| Activitat | |
| Ocupació | militar  |
| Carrera militar | |
| Lleialtat | .svg){kind=small} República Espanyola Bàndol Nacional Dictadura franquista |
| Branca militar |  Exèrcit de Terra espanyol Cavalleria |
| Rang militar |  Coronel |
| Conflicte | Guerra Civil espanyola |
| Altres | |
| Condemnat per | Sedició (Fets d'Alcalá, 1936) |
Ángel Pagés López-Guerrero (27 de juliol de 1908, ?[1] - ?, ?) fou un militar espanyol de l'arma de Cavalleria que, essent tinent, formà part del grup de militars anomenats Jinetes de Alcalá i que s'avalotà contra el govern de la Segona República Espanyola el 1936 a Mallorca. Els primers mesos de la Guerra Civil participà en la formació de les milícies falangistes, en la repressió de membres i simpatitzants del Front Popular i en la defensa contra el desembarcament de Mallorca per part de tropes republicanes.
_Alcal%C3%A1_de_Henares._Cuartel_de_Caballer%C3%ADa.png)
El 1932 assolint el grau de tinent.[1] L'abril de 1936 el destinaren al Regiment de Caçadors de Calatrava, núm. 2.[2]
Formà part dels anomenats Jinetes de Alcalá, un grup de militars de l'arma de Cavalleria adscrits als Regiments de Caçadors de Calatrava, núm. 2, i de Villarrobledo, núm. 3, destinats a Alcalá de Henares, que a finals de juny de 1936 foren confinats al castell de Sant Carles de Palma, Mallorca. El Govern de la Segona República aprofità uns greus incidents entre soldats i membres de partits d'esquerra per fer neteja de conspiradors d'ambdós regiments. Al castell de Sant Carles conegueren al cap de la Falange Española a Mallorca, Alfonso de Zayas, que també estava empresonat i que els posà amb contacte amb els militars que s'havien d'aixecar contra la República. Quan es produí el pronunciament militar del 18 de juliol de 1936, aquests militars es posaren a les ordres dels avalotats.[3] Participà en la formació de les milícies falangistes i en la repressió de membres i simpatitzants del Front Popular (detencions il·legals, tortures i assassinats). Comandà el grup de militars que vigilaven el desembarcament de Mallorca de les tropes republicanes del capità Bayo a Portocristo i fou el seu grup qui primer contactà amb ells.[4]
Uns mesos després de l'alçament tornà a la península i fou ascendit a capità. El maig de 1937 fou destinat al Terç de Requetès Alcázar.[5] Fou destinat, el 1938, a la Divisió de Cavalleria,[6] i després a la Legió.[7] El 1952 era comandant i estava destinat a l'Escola d'Aplicació de Cavalleria i Equitació de l'Exèrcit.[8] El 1966 fou ascendit a coronel i era ajudant de camp del dictador Francisco Franco.[9]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Capitanes de Caballería». Anuario Militar, 1936, pàg. 251.
- ↑ Diario Oficial del Ministerio de la Guerra, II, 100, 30-04-1936, pàg. 250.
- ↑ Capellà, Llorenç «Els Jinetes de Alcalá». Diari Balears, 26-05-2009. Arxivat de l'original el 28 de juliol 2020 [Consulta: 12 d’agost 2020]. Arxivat 28 de juliol 2020 a Wayback Machine.
- ↑ Massot i Muntaner, Josep, 1941-. El desembarcament de Bayo a Mallorca : agost-setembre de 1936. [Barcelona]: Abadia de Montserrat, 1987. ISBN 84-7202-835-6.
- ↑ «Destinos». Boletín Oficial del Estado, 214, 22-05-1937, pàg. 1557.
- ↑ «Por conveniencia del servicio...». Boletín Oficial del Estado, 464, 28-01-1938, pàg. 5472.
- ↑ «Por resolución, de S. E. el Generalísimo de los Ejércitos Nacionales,...». Boletín Oficial del Estado, 541, 15-04-1938, pàg. 6799.
- ↑ «Tienios». Diario Oficial del Ministerio del Ejército, III, 171, 31-07-1952, pàg. 426.
- ↑ «Ascensos». Diario Oficial del Ministerio del Ejército, IV, 225, 05-10-1966, pàg. 34.