Çapanoğlu

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Çapanoğlu abans Čapan-oghlu, Čapar-oghlu o Djabbar-oghlu foren una dinastia de senyors autònoms de Bozok, d'origen turcman.[1] Van governar els sandjaks de Bozok (Yozgat), Kayseri, Amasya, Ankara, Niğde, i a la cim del seu poder fins i tot Tars. El primer membre conegut és Ahmed Pasha, mutasarrif de Bozok, destituït el 1764/1765 per la Porta. Li va succeir el seu fill Mustafà Bey, assassinat per la seva guàrdia el 1782. Va pujar al poder el seu germà Suleyman Bey, el més poderós dels membres de la família que va morir el 1814. A la seva mort els seus dominis van retornar a l'autoritat directa de la Porta. Membres de la família van ocupar després alts càrrecs polítics i militars. Entre d'altres Ahmet Fuat Çapanoğlu (1932-2099), valí de Bitlis o Cevat Çapanoğlu (1906), valí de Çankırı i Çorum.

Referències[modifica]

  1. Türkiye Diyanet Vakfı İslâm ansiklopedisi (en turc). vol.8. Türkiye Diyanet Vakfı, 1993, p. 219-222. ISBN 9753894023.