182 aC
| Tipus | any aC  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 182 aC (clxxxii aC) |
| Islàmic | 828 aH – 827 aH |
| Xinès | 2515 – 2516 |
| Hebreu | 3579 – 3580 |
| Calendaris hindús | -126 – -125 (Vikram Samvat) 2920 – 2921 (Kali Yuga) |
| Persa | 803 BP – 802 BP |
| Armeni | - |
| Rúnic | 69 |
| Ab urbe condita | 572 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle iii aC - segle ii aC - segle i aC | |
| Dècades | |
| 210 aC 200 aC 190 aC - 180 aC - 170 aC 160 aC 150 aC | |
| Anys | |
| 185 aC 184 aC 183 aC - 182 aC - 181 aC 180 aC 179 aC | |
El 182 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Durant la República i l'Imperi Romà es coneixia com l'Any del Consolat de Paulus Macedònic i Tàmfil o també any 572 Ab urbe condita o de la fundació de la ciutat). L'ús del nom «182 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]
Esdeveniments[modifica]
Antiga Grècia[modifica]
- Licortes envaeix Messènia i es venja dels assassins de Filopemen, que dirigits per Dinòcrates, l'havien mort l'any anterior (183 aC).[2]
- Després de l'ocupació de Messene pels aqueus, Túria, Fares i Àbia s'incorporen a la Lliga Aquea com a estats independents.[3]
Antiga Roma[modifica]
- Aquest any són elegits cònsols Luci Emili Paulus Macedònic i Gneu Bebi Tàmfil.[4]
- Els dos cònsols van lluitar amb èxit contra els lígurs.[4]
- Aulus Terenci Varró, pretor l'any 184 aC, torna aquest any a Roma des de la Hispània Citerior on havia vençut als celtibers, i rep l'honor d'una ovació.[5]
Hispània[modifica]
- Quint Fulvi Flac és nomenat pretor i obté la Hispània Citerior com a província. Expulsa els celtibers de la ciutat d’Urbicua que ocupa, i els derrota en una gran batalla on moren uns 23.000 celtibers i 4.000 cauen presoners. Sotmet la ciutat de Contrebia i derrota altre cop als celtibers que en la major part es sotmeten als romans.[6]
Naixements[modifica]
- Ptolemeu VIII Evèrgeta II, rei d'Egipte de la dinastia Ptolemaica (data aproximada. Mort el 116 aC).[7]
Necrològiques[modifica]
- Prúsies I, rei de Bitínia. Segons William Smith va morir en una data incerta però probablement anterior (encara que no gaire) al 179 aC, i entre el 183 aC i el 180 aC.[8]
Referències[modifica]
- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
- ↑ Polibi. Història, XXXIV, 12; XV, 1
- ↑ Polibi. Història, XXV, 1
- ↑ 4,0 4,1 Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXXIX, 32
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, XLI, 56
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, XL, 16
- ↑ Justí. Justini Historiarum Philippicarum, XXXVIII, 6
- ↑ Smith, William (ed.). «Prusias I». A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. [Consulta: 26 maig 2024].