Abdicació de Peronella, reina d'Aragó
| Tipus | abdicació de Peronella d'Aragó  | ||
|---|---|---|---|
| Data | 18 juny 1164 | ||
Del Casal de Barcelona al Casal d'Aragó  | |
|---|---|
1131 - 1134 | |
Els pretendents | |
Els territoris | |
Protagonistes | |
Guerra de successió navarro-aragonesa 1134 - 1135 - 1136 - 1137 | |
Proclamació del Bisbe Ramir i de Garcia Ramires - Invasió d'Alfons VII de Castella - Afillatura de Vadoluengo - Casament de Ramir II d'Aragó - Butlla d'Innocenci II - Tractat d'Alagón - Capítols de Barbastre - Aportacions territorials - Juraments a Ramon Berenguer IV - Confirmació d'Ayerbe - Renúncia de Saragossa | |
1137 - 1140 - 1141 - 1142 - 1146 | |
1148- 1151 - 1152 - 1157 - 1158 - 1162 - 1173 | |
Ofensiva de Garcia Ramires - Tractat de 1149 - Casament de Ramon i Peronella - Tractat de Tudilén - Ofensiva de Ramon Berenguer IV - Testament de Peronella (1152) - Ofensiva de Sanç Garcés - Tractat de Lleida - Testament de Ramir II (1157) - Acord de Nágima - Butlla d'Adrià IV - Pau de Gallur (1159) - Testament de Ramon Berenguer IV - Consell de Regència (1162-1174) - Abdicació de Peronella - Testament de Peronella (1173) | |
Teories | |
Llegendes | |
L'abdicació de Peronella d'Aragó és la renúncia als seus drets al Regne d'Aragó que la reina Peronella feu el 18 de juny del 1164 en favor del seu fill l'infant Alfons (futur rei Alfons II d'Aragó el Cast), a instàncies del Consell de la Procuradoria.[1]
Context[modifica]
El testament s'emmarca en la problemàtica sorgida arran del testament d'Alfons I d'Aragó (1131) per la seva successió.
Antecedents[modifica]
Capítols matrimonials de Barbastre[modifica]
La noblesa aragonesa rebutjà el casament de Peronella amb el fill d'Alfons VII de Castella, temorosos de caure sota el domini de Castella. Des del 24 d'agost del 1136, fins a l'11 d'agost del 1137 es va forjar un pacte entre Ramon Berenguer IV de Barcelona i Ramir II d'Aragó per tal de casar el jove comte de Barcelona amb la filla del rei, Peronella d'Aragó, que tenia un any d'edat.
El rei donà al comte la seva filla per muller amb el seu regne tal com s'estenia i havia posseït el seu pare i rei Sanç Ramires, rei d'Aragó i Pamplona, i pels seus germans els reis Pere I d'Aragó i Alfons I d'Aragó, quedant en llei i força els seus furs, costums i usatges que en temps dels seus predecessors havien tingut els aragonesos i eren vigents al regne. Quedava el comte com a rei en cas que la seva muller Peronella morís sense fills. També li encomanava les terres i súbdits en homenatge i jurament que li guardarien fidelment la vida i el cos del comte sense cap engany, i que l'obeirien lleialment, guardant la fidelitat que li devien a la seva filla, que era la seva senyora natural, amb la condició que si ella moria quedaria el regne subjecte al comte sense cap contradicció, i que el tindria i posseiria després de la mort del rei.
Per la seva part, el rei Ramir II seria rei mentre visqués, i seria senyor i pare en el Regne d'Aragó i en els comtats del comte de Barcelona mentre li plagués.
Testament de 1152[modifica]
Estant de part, la reina ordenà el seu testament el 4 d'abril del 1152; en el testament, deixava al fill que nasqués hereu del Regne d'Aragó amb els límits que havia tingut amb el rei Alfons I d'Aragó, ordenant que mai fes per cap ciutat ni vila que heretés o guanyés als musulmans, cap mena de reconeixement als castellans. Així mateix, ordenà que durant la vida del pare, el comte de Barcelona i príncep d'Aragó, fos governat per ell, i que després el succeís el seu futur fill. En cas que no visqués cap fill, que tot quedés en mans del seu marit, el comte de Barcelona. Així mateix, ordenava que si en lloc d'un mascle tenia una filla, aquesta quedaria exclosa de la successió, declarant que aquesta fos casada conforme al seu rang i que el regne quedés per al seu marit, el comte de Barcelona.
Casament de Ramon Bereguer IV amb Peronella I d'Aragó[modifica]
El casament de Ramon Berenguer IV i Peronella Ramires se celebrà l'agost del 1150 a Lleida.[2] Donat que Peronella va néixer el 29 de juny de 1136,[3] i que els capítols matrimonials de Barbastre (1137) s'havien signat l'11 d'agost del 1137, tot plegat indicaria que l'agost del 1150 la reina Peronella havia complert ja els 14 anys, la majoria d'edat establerta pel dret canònic per poder contraure matrimoni.
Testament sacramental de Ramon Berenguer IV[modifica]
El 4 d'agost del 1162 manifestà les seves darreres voluntats en presència del gran senescal de Barcelona Guillem Ramon I de Montcada, d'Albert de Castellvell, i del mestre Guillem, el seu capellà. Dos dies després, el 6 d'agost del 1162, morí el comte Ramon Berenguer IV de Barcelona. La lectura pública del testament es va fer en l'assemblea general d'Osca l'11 d'octubre del 1162.
- El comte deixava al seu fill primogènit anomenat Ramon (futur rei Alfons II d'Aragó el Cast), tot l'honor (propietat) que tenia a Aragó i Barcelona i en tots els seus dominis, excepció feta dels següents:
- L'honor (propietat) del comtat de Cerdanya tal com l'havia tingut Bernat Guillem (darrer comte de Cerdanya), la senyoria de Carcassona amb tota la seva terra i el feu que Ramon Trencavell I tenia per ell, i els drets que tenia a Narbona i el feu que la vescomtessa Ermengarda de Narbona tenia per ell. Tot això ho deixava al seu segon fill Pere (futur Ramon Berenguer IV de Provença), que tindria aquestes en feu del seu germà primogènit Ramon, a qui havia de retre homenatge per aquestes.
- L'honor (propietat) del comtat de Besalú seria per a la seva muller, Peronella I d'Aragó
Si el primogènit Ramon moria sense fills legítims, el seu segon fill Pere rebria l'herència del primogènit, i la d'aquest passaria al tercer fill anomenat Sanç (futur Sanç de Barcelona i d'Aragó). I si Pere moria sense fills legítims, tot passaria al tercer fill Sanç. Així mateix, deixava com a tutor i protector dels seus el rei Enric II d'Anglaterra, amic seu i casat amb Elionor d'Aquitània, cosina de la reina Peronella.
Abdicació de Peronella, reina d'Aragó[modifica]
L'abdicació de drets, o donació del Regne d'Aragó de la reina Peronella es produí el 1164, dos anys després de la mort del comte de Barcelona Ramon Berenguer IV. Tal com consta en el document, aquesta abdicació es produí per recomanació del Consell de Regència (1162-1174); l'ànim de l'abdicació podria ser el d'evitar qualsevulla reclamació per part de tercers, ja fos des de Castella o des de Navarra, sobre dels drets al Regne d'Aragó, assenyalant a l'inici del document que «és decret de legal autoritat que la cosa donada, si ha estat lliurada, de cap manera pugui ser demanada pel donador», i remarcant que lloa i ratifica el testament sacramental de Ramon Berenguer IV (1162). L'historiador Antonio Ubieto interpreta el text com una renúncia dels drets de Peronella al Regne d'Aragó en favor del seu fill, el rei Alfons II d'Aragó.[4][5][6]
| « | És decret de legal autoritat que la cosa donada, si ha estat lliurada, de cap manera pugui ser demanada pel donador. Per la qual cosa, en nom del rei etern, jo, Peronella, per la gràcia de Déu reina dels aragonesos i comtessa dels barcelonins, muller que vaig ser del venerable Ramon Berenguer, comte dels barcelonins i príncep dels aragonesos, amb lliure ànim i disposada voluntat, amb el consell i consentiment i provisió d'Hug, arquebisbe de Tarragona per la consideració de Déu, i de Pere, bisbe de Saragossa, i Guillem, bisbe de Barcelona, i del comte de Pallars i de Pero de Castiellazuelo, i de Diosayuda i Pero Ortiz i Blasco Romeo i Ximeno d'Atrusella i Dodon d'Alcalà i Fortuny Maça i Guillem Ramon dapifer i Guillem de Castellvell i Albert de Castellvell i altres magnats, tant dels aragonesos com dels barcelonins, dono i lloo i et concedeixo a tu, el meu estimat fill Alfons, rei d'Aragó i comte de Barcelona, que en el testament del meu marit t'anomena R[amon], i a tota la teva posteritat, tot el Regne aragonès íntegrament, també les ciutats i les fortificacions, les viles i les esglésies i els monestirs, les terres cultes i ermes, les roques, muntanyes, i les forces i les aigües, totes les potestats, cavallers i homes, dominacions i senyorius, tant de les terres com dels homes, i amb tots els termes i possessions i pertinences que a l'esmentat Regne d'Aragó pertanyen i de qualsevol manera han de pertànyer, i com alguna vegada el meu avi o antecessor meu millor el Regne d'Aragó van tenir o haver devien, amb entrades i sortides seves íntegrament, juntament amb tots els esmentats augments i adquisicions que amb el concurs de Déu a l'esmentat regne poguessis adquirir o haver, per totes les coses i en totes a tu predit meu fill Alfons i a tota la teva posteritat el porto i deixo i dono, com millor ser dit o nomenat per boca humana, amb tota la seva integritat, sense cap veu i altra dominació allí per mi d'alguna manera retinguda. I perquè millor de la meva bona voluntat aquesta donació ferma i estable en perpetu sigui haguda i tinguda, la confirmo amb la meva pròpia mà, i lloo i concedeixo la disposició del testament del meu marit i la seva última voluntat, de la mateixa manera que el meu marit, el teu pare, de tot el predit regne i de les altres coses estatuí i ordenà en el seu testament, del qual jurament de dret va ser corroborat pels seus magnats, que l'ordenació i última voluntat ferma i estable, ara i a perpetuïtat fermament persisteixi. Si tu morissis sense descendència legítima, que se segueixi l'ordenat en el testament del meu marit, el teu pare, entre els teus germans. Si algú contra aquesta escriptura de donació intentés venir per trencar-la, que de cap manera ho pugui fer, sinó que tot el susdit doblement ho compongui i a més aquest donatiu en tot temps sigui estable i ferm. Fet és això a Barcelona, a XIIII kalendas juliol (18 de juny) de l'any de l'Encarnació del Senyor M C LXIIII (1164). Sig + nom de la reina Peronella, per la gràcia de Déu reina d'Aragó i comtessa de Barcelona, que això lloo i confirmo i demano als testimonis que ho signin. Sig+num Guillelmi barchinonensis episcopi. Sig+num Petrus, Dei gratia cesaraugustanus episcopus. Sig+num Arnalli Mironis, comitis palearensis. Sig+num Petri de Castel Azol. Sig+num Deiusaiuda. Sig+num Petri Ortiz. Sig+num Blascho Romeo. Sig+num Exemeni de Artosella. Sig+num Dodonis de Alchala. Sig+num Fortunii Maza. Sig+num Guillelmi Raimundi, dapiferi. Sig+num Guillelmi de Castrovetulo. Sig+num Arberti de Castrovetulo. Sig+num Bernardi Marcucii. Sig+num Petri Arnalli. Sig+num Petri de Corron, scriptoris, qui hoc scripsit, cum litteris suprapositis in linea XVI et XVIII die et anno quo supra. |
» |
Referències[modifica]
- ↑ Ubieto Arteta, Creación y desarrollo de la Corona de Aragón, pàg. 197; La adveración de la última voluntad del conde Ramón Berneguer IV
« El 18 de junio de 1164 la reina Petronila renunció a sus derechos al reino de Aragón en favor de su hijo Alfonso II, contando con el consejo y el consentimiento del alto clero, y de algunos nobles aragoneses y catalanes, los mismos que aparecen en los consejos del rey. » - ↑ Ubieto Arteta, Creación y desarrollo de la Corona de Aragón, pàg. 170; Los documentos que datan la boda de doña Petronila
- ↑ Gran Enciclopedia Aragonesa: Petronila I de Aragón Arxivat 2016-03-06 a Wayback Machine.
- ↑ Bofarull, Próspero: Colección de documentos inéditos de la Corona de Aragón. Vol IV: CLXVI. Donación del reino de Aragón otorgada por la reina viuda doña Petronila a favor de su hijo Alfonso
- ↑ Arxiu Jaume I: Peronella, reina d'Aragó, dona al seu fill Alfons tot el regne d'Aragó, a conseqüència de la mort del seu marit el comte Ramon Berenguer IV
« Auctoritate legali decretum est ut res donate, si in presenti tradite sunt, nullo modo repetantur a donatore.
Quapropter, in Dei, eterni regis, nomine, ego Petronilla, Dei gratia aragonensis regina et barchinonensis comitissa, uxor que fui venerabilis Raimundi Berengarii, comitis barchinonensis et principis aragonensis, libenti animo et promtissima voluntate, cum consilio et consensu et providencia Ugonis, Dei dignatione terrachonensis archiepiscopi, et Petri, cesaraugustani episcopi, ac Guillelmi, barchinonensis episcopi, et comitis palearensis, atque Petri de Castel Azol, et Deusaiuda, et Petri Ortiz, et Blascho Romeo, et Exemeni de Artosella, et Dodonis de Alchala atque Fortunii Maza et Guillelmi Raimundi, dapiferi, et Guillelmi de Castro Vetulo, et Arberti de Castro Vetulo, aliorumque magnatum, tam aragonensium quam barchinonensium, dono et laudo et concedo tibi, dilecto filio meo Ildefonso, regi aragonensi et comiti barchinonensi, qui in testamento eiusdem viri mei vocaris Raimundus, et omni posteriotati tue omne regnum integriter, civitates quoque et castra, villas et ecclesias et monasteria, terras cultas et heremas, rochas, montes et fortitudines, et aquas, potestates universas, milites et homines, dominationes et senioraticos, tam terrarum quam hominum, et cum omnibus terminis et possessionibus et pertinenciis que ad prephatum regnum Aragonum pertinet, et quocumque modo pertinere debet, et sicut unquam avus et proavus meus melius ipsum regnum Aragonis tenuerunt et habere debuerunt, cum introitibus et exitibus suis integriter, simul cum omnibus augmentationibus et adquisitionibus que, Deo auxiliante, ad prephatum regnum adquirere et habere potueris per omnia et in omnibus, tibi, predicto filio meo Ildefonso regi, omnique posteritati tue trado et solvo et dono, ut melius dici vel nominari poterit humano orde, cum omni sua integritate sine ulla voce et aliqua dominatione inibi a me ullo modo retenta.Et, ut melius hec mee bone voluntatis donatio firma et stabilis in perpetuum habeatur et teneatur, confirmo propria manu mea et laudo et concedo ordinationem testamenti eiusdem viri mei et ultimam voluntatem suam, sicut idem vir meus, pater tuus, de omni predicto regno et de ceteris statuit et ordinavit in suo testamento, de quo iudicium iureiurando obligatum et corroboratum est a magnatibus suis, ut ordinatio et ultima eius voluntas firma et stabilis nunc et in perpetuum firmiter persistat.Si autem te mori contingerit sine prole legitima, sequatur ordinatio testamenti eiusdem viri mei, patris tui, inter alios fratres tuos. Si quis contra hanc huius donationis scripturam ad infringendum venire temptaverit, nullo modo facere possit, sed supradicta omnia in duplo componat, et insuper hoc donum omni tempore sit stabile et firmum.Actum est hoc in Barchinona XIIII kalendas julii anno Dominice incarnationis M C LXIIII.
Sig+num Petronille, Dei gratia regine aragonensis et comitisse barchinonensis, qui hoc laudo et confirmo et testes firmare rogo.
Sig+num Guillelmi barchinonensis episcopi. + Petrus, Dei gratia cesaraugustanus episcopus. Sig+num Arnalli Mironis, comitis palearensis. Sig+num Petri de Castel Azol. Sig+num Deiusaiuda. Sig+num Petri Ortiz. Sig+num Blascho Romeo. Sig+num Exemeni de Artosella. Sig+num Dodonis de Alchala. Sig+num Fortunii Maza. Sig+num Guillelmi Raimundi, dapiferi. Sig+num Guillelmi de Castrovetulo. Sig+num Arberti de Castrovetulo. Sig+num Bernardi Marcucii. Sig+num Petri Arnalli.
Sig+num Petri de Corron, scriptoris, qui hoc scripsit, cum litteris suprapositis in linea XVI et XVIII die et anno quo supra.» - ↑ Ubieto Arteta, Creación y desarrollo de la Corona de Aragón, pàg. 197; La adveración de la última voluntad del conde Ramón Berneguer IV
« Es decreto de legal autoridad que la cosa donada, si ha sido entregada, de ninguna forma pueda ser pedida por el donador. POr lo cual en nombre del rey eterno, yo Petronila, por la gracia de Dios reina de los aragoneses y condesa de los barceloneses, mujer que fui del venerable Ramón Berenguer, conde de los barceloneses y príncipe de los aragoneses, con libre ánimo y dispuesta voluntad, con el consejo y consentimiento y providencia de Hugo, arzobispo de Tarragona por la consideración de Dios, y de Pedro, obispo de Zaragoza; y Guillermo, obispo de Barcelona; y del conde de Pallás y de Pedro de Castillazuelo, y de Diosayuda y Pedro Ortiz y Blasco Romeo y Jimeno de Atrusella y Dodón de Alcalà y Fortún Maza y Guillermo Raimundo dapifer y Guillermo de Castellvell y Alberto de Castellvell y otros magnates, tanto de los aragoneses como de los barceloneses, doy y loo y te concedo a tí mi querido hijo Alfonso, rey de Aragón y conde de Barcelona, que en el testamento de mi marido te llama R[amón], y a toda tu posteridad, todo el reino aragonés íntegramente, también las ciudades y las fortificaciones, las villas y las iglesias y los monasterios, las tierras cultas y yermas, las rocas, montes, y las fuerzas y las aguas, todas las potestads, caballeros y hombres, dominaciones y señoríos, tanto de las tierras como de los hombres, y con todos los términos y posesiones y pertenencias que al citado reino de Aragón pertenecen y de cualquier modo deben pertenecer, y como alguna vez mi abuelo o antecesor mío mejor el reino de Aragón tuvieron o haber debieron, con entradas y salidas suyas íntegramente, juntamente con todos los citados aumentos y adquisiciones que con el concurso de Dios al citado reino pudieses adquirir o haber, por todas las cosas y en todas a tí predicho mi hijo Alfonso y a toda tu posteridad lo traigo y dejo y doy, como mejor ser dicho o nombrado por boca humana, con toda su integridad, sin alguna voz y otra dominación allí por mí de algún modo retenida. Y para que mejor de mi buena voluntad esta donación firme y estable en perpetuo sea habida y tenida, la confirmo con mi propia mano, y loo y concedo la disposición del testamento de mi marido y su última voluntad, de la misma manera que mi marido, tu padre, de todo el predicho reino y de las demás cosas estatuyó y ordenó en su testamento, del cual juramento de derecho fue corroborado por sus magnates, que la ordenación y última voluntad firme y estable, ahora y a perpetuidad firmemente persista. Si tú murieses sin descendencia legítima, que se siga lo ordenado en el testamento de su marido, tu padre, entre tus hermanos. Si alguien contra esta escritura de donación intentase venir para romperla, que de ningún modo lo pueda hacer, sino que todo lo sobredicho doblemente lo componga y además este donativo en todo tiempo sea estable y firme. Hecho es esto en Barcelona, a 18 de junio de 1164.
Sig+num de la reina Petronila, por la gracia de Dios reina de Aragón y condesa de Barcelona, que esto loo y confirmo y pido a los testigos que lo firmen.
(sigue la lista de los testigos)»
Bibliografia[modifica]
- Ubieto Arteta, Antonio. Creación y desarrollo de la Corona de Aragón, 1987. ISBN 84-7013-227-X. (castellà)
- Zurita y Castro, Jerónimo. Anales de la Corona de Aragón, 1562-1580. Lib. II, cap. XXIII (castellà).