Abhires

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de grup humàAbhires
Tipusdinastia Modifica el valor a Wikidata
Geografia
EstatÍndia Modifica el valor a Wikidata

Els Abhires (singular Ābhīra) foren un poble esmentat en èpiques índies antigues i escriptures com els Vedes. Patanjali Mahabhasya descriu als abhires com uns enemics dels aris.[1] Són esmentats sovint en les llegendes sobre Khrisna. Un poble històric del mateix nom és esmentat en el Periplus de la Mar Eritrea.

Penetració[modifica]

Haurien penetrat al subcontinent en la confusió causada per la invasió d'Alexandre el Gran donant nom a la satrapia d'Abira. Haurien fundat estats en el que avui dia és l'estat de Uttar Pradesh. Haurien originat la dinastia de Kalachuri, que porta aquest nom pel seu rei Kalachuri o Chedi a partir del qual s'nicià l'anomenada era Kalachuri el 249 aC.

Konkan[modifica]

De 203 a 270 el Abhires haurien governat sobre la totalitat del Deccan com a poder principal. El Abhires foren els successors immediats del Satavahanas.[2] El govern dels abhires va començar aproximadament el 203 seguint el final del regnat de Yajnasri Satakarni pujant al tron Abhira Isvarasena l'accessió del qual va tenir lloc a Saka el 151 o 229. Sakasena fou el primer rei abhira. Les seves inscripcions de Konkan i monedes d'Andhra Pradesh suggereixen que va governar sobre una part important de l'imperi Satavahana.

Abhires de Rajputana[modifica]

En temps de Samudragupta (vers 350), els abhires haurien viscut a Rajputana i Malwa en la frontera occidental de l'Imperi Gupta .

El abhires no van parar en Rajasthan; alguns dels seus clans es van traslladar al sud i l'oest assolint Saurastra i Maharashtra i agafant servei sota la dinastia Satavahana i els Ksàtrapes Occidentals.[3] També van fundar un regne en la part del nord del país Maratha, i es coneix una inscription del novè any del rei abhira Ishwarsena.[4][5]

Referències[modifica]

  1. Malik, Aditya. «The Puskara Mahatmya: A Short Report». A: The History of Sacred Places in India As Reflected in Traditional Literature. Leiden: BRILL and the International Association of Sanskrit Studies, 1990, p. 200. ISBN 9789004093188 [Consulta: 3 desembre 2012]. 
  2. Numismatic Society of India. The journal of the Numismatic Society of India. 53, 1991 [Consulta: 20 juny 2011]. 
  3. Haryana: studies in history and culture. Kurukshetra University, 1968, p. 44 [Consulta: 20 juny 2011]. 
  4. Sunil Kumar Bhattacharya. Krishna-cult in Indian art. M.D. Publications Pvt. Ltd., 1 gener 1996, p. 10–. ISBN 978-81-7533-001-6 [Consulta: 20 juny 2011]. 
  5. Ramesh Chandra Majumdar. Vakataka – Gupta Age Circa 200–550 AD. Motilal Banarsidass Publ., 1967, p. 143–. ISBN 978-81-208-0026-7 [Consulta: 20 juny 2011]. 

Bibliografia[modifica]