Abraham Kurland
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 10 juny 1912 Odense (Dinamarca) |
| Mort | 14 març 1999 (86 anys) Copenhaguen (Dinamarca) |
| Sepultura | Cementiri jueu occidental |
| Dades personals | |
| Alçada | 168 cm |
| Activitat | |
| Ocupació | lluitador amateur |
| Nacionalitat esportiva | Dinamarca |
| Esport | lluita amateur |
| Participà en | |
| 1948 | Jocs Olímpics d'estiu de 1948 |
| 1932 | Jocs Olímpics d'Estiu de 1932 |
| Medaller | |||
|---|---|---|---|
| Lluita grecoromana | |||
Competint per  Dinamarca
| |||
Jocs Olímpics 
| |||
| Plata | Los Angeles 1932 | pes lleuger | |
Abraham Kurland (Odense, 10 de juny de 1912 - Copenhaguen, 14 de març de 1999) va ser un lluitador danès, especialista en lluita grecoromana, que va competir entre les dècades de 1930 i 1940.
El 1932 va prendre part en els Jocs Olímpics de Los Angeles, on guanyà la medalla de plata en la competició del pes lleuger del programa de lluita grecoromana.[1] Quatre anys més tard, als Jocs de Berlín, era un dels principals favorits a guanyar una medalla, però renuncià a participar-hi perquè es disputaven a l'Alemanya Nazi.[2][3] El 1948, un cop finalitzada la Segona Guerra Mundial, va disputar, sense sort els Jocs de Londres.[1]
En el seu palmarès també destaquen tres medalles al Campionat d'Europa de lluita, una d'or, una de plata i una de bronze; i dotze campionats nacionals. Durant la Segona Guerra Mundial va fugir en vaixell a Suècia el 1943 juntament amb d'altres lluitadors danesos. El 1945 va tornar a Dinamarca, on exercí d'entrenador entre 1948 i 1962.[1]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Abraham Kurland Olympic Results». sports-reference.com. Arxivat de l'original el 18 d'abril 2020. [Consulta: 18 desembre 2018].
- ↑ Norman Berdichevsky «The Golden Calf Idols of the World Cup, The Olympics, and What Happened in Berlin, 1936». Newenglishreview.org [Consulta: 18 octubre 2011]. Arxivat 28 August 2018[Date mismatch] a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2018-08-28. [Consulta: 16 desembre 2022].
- ↑ Sidonie Smith. The Olympics at the millennium: power, politics, and the games, 2000 [Consulta: 18 octubre 2011].