Abron (llengua)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llenguaAbron
Altres nomsBron, Brong, Doma, Gyaman
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants1.183.000 (ethnologue)[1] - 1.606.000(joshuaproject)[2] - 1.146.000[3]
Autòcton deBrong-Ahafo, Gontougo
EstatGhana
Costa d'Ivori
Classificació lingüística
llengua humana
llengües nigerocongoleses
llengües congoatlàntiques
llengües volta-congoleses
llengües kwa
llengües nyo
llengües potou-tano
llengües tano central Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3abr Modifica el valor a Wikidata
SILabr
Glottologabro1238 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologueabr Modifica el valor a Wikidata
IETFabr Modifica el valor a Wikidata

L'abron (o bron, brong, doma, o gyaman) és una llengua o un dialecte major de les llengües àkans. És la llengua materna dels brongs, que viuen a Ghana i a Costa d'Ivori. Hi ha entre 1.183.000 (1988[1]), 1.606.000.000 (joshuaproject[2]) i 1.146.000[3] brongs. El seu codi ISO 639-3 és abr i el seu codi al glottolog és abro1238.[4]

Família lingüística i classificació[modifica]

L'abron és una llengua o un dialecte major de les llengües àkans juntament amb l'àkan pròpiament dit i el wasa. Aquestes formen part del grup lingüístic de les llengües tanos centrals, que formen part de les llengües potou-tanos, que són llengües nyos i que elles mateixes són llengües kwa, que formen part de la gran família lingüística de les llengües nigerocongoleses.[5] Segons el glottolog, aquestes tres llengües són llengües akàniques, que són llengúes tano centrals.[4]

Geolingüística i pobles veïns[modifica]

Abron a Ghana[modifica]

A Ghana hi ha entre 927.000 (peoplegroups[6]), 1.050.000 (ethnologue - 2003[1]) i 1.406.000 (joshuaproject[2]) abrons.

El territori abron està situat a la regió Brong-Ahafo. En el seu extrem oriental hi ha la ciutat d'Atebubu i a l'extrem occidental limita amb Costa d'Ivori. El seu extrem més meridional està situat a l'oest del poble de Mim i el seu extrem més septentrional està a pocs quilòmetres al sud de Kintampo. Sunyani i Techiman són les ciutats principals del seu territori.[6]

Els brongs ghanesos limiten amb els nafaanres, els bondoukou kulangos, els ligbis i els degs al nord i amb els àkans al sud.[7]

Abron a Costa d'Ivori[modifica]

A Costa d'Ivori hi ha entre 133.000 (ethnologue, 1993[1]), 200.000 (joshuaproject[2]) i 219.000 (peoplegroups[8]) abrons.

El territori abron de Costa d'Ivori està situat a les subprefectures de Tanda i Bondoukou, a la regió de Gontougo, al nord-est del país.[1] El seu punt més meridional està situat al sud-est de Koun-Fao i el seu punt més septentrional està al nord de Sapli-Ségpingo. Bondoukou i la frontera amb Ghana està a l'est del territori abron i el seu punt més occidental està situat a l'oest de Tanda.[8]

El poble abron és el grup kwa que està situats més al nord-est del país. Aquest limita amb els boundokou kulangos al nord i nord-oest i amb els anyins, al sud i sud-oest.[9]

Sociolingüística, estatus i ús de la llengua[modifica]

L'ebrié és una llengua desenvolupada (EGIDS 5) a Ghana: Està estandarditzada té literatura i gaudeix d'un ús vigorós per persones de totes les edats i generacions tant en la llar com en societat en tots els àmbits tot i que no és totalment sostenible.[10] A Costa d'Ivori, és una llengua vigorosa (EGIDS 6a), és utilitzada per persones de totes les edats i generacions però no està estandarditzada.[1]

Menys de l'1% dels brongs ghanesos aprenen l'abron com a primera llengua i entre el 25 i el 50% l'aprenen com a segona llengua. Des de 2004 s'han engegat programes educatius en llengua abron. L'abron s'escriu en alfabet llatí des del 1975. Els brongs ghanesos també parlen l'àkan i l'anglès, llengua oficial del país; alguns també parlen el bondoukou kulango i el jula.[1]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 «Abron, a language of Côte d'Ivoire». ethnologue. [Consulta: 19 octubre 2015].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Language: Abron». joshuaproject. [Consulta: 19 octubre 2015].
  3. ↑ 3,0 3,1 «People name: Brong of Ghana». peoplegroups. [Consulta: 19 octubre 2015].
  4. ↑ 4,0 4,1 «Language: Abron». glottolog. [Consulta: 19 octubre 2015].
  5. ↑ «Akan». ethnologue. [Consulta: 19 octubre 2015].
  6. ↑ 6,0 6,1 «People name: Brong of Ghana» (en anglès). peoplegroups. [Consulta: 19 octubre 2015].
  7. ↑ «Mapa lingüístic de Ghana. L'abron és el número 31». ethnologue. [Consulta: 19 octubre 2015].
  8. ↑ 8,0 8,1 «People name: Brong of Cote d'Ivoire» (en anglès). peoplegroups. [Consulta: 19 octubre 2015].
  9. ↑ «Mapa lingüístic de Costa d'Ivori. L'abron és el número 16». ethnologue. [Consulta: 19 octubre 2015].
  10. ↑ «Abron in the Language Cloud» (en anglès). ethnologue. [Consulta: 19 octubre 2015].

Bibliografia[modifica]

  • Tauxier, Louis. 1921. Le noir de Bondoukou: Koulangos, Dyoulas, Abrons, etc. Paris: Ernest Leroux. 838pp. (també conté vocabularis en àkan (Hintze 1959:33).)
  • Timyan-Ravenhill, Judith. 1983. L'Abron. A: Hérault, Georges (ed.), Atlas des langues kwa de Cote d'Ivoire, 83-128. Abidjan &Paris: Inst. de Linguistique Appliquée (ILA); Agence de Coopération Culturelle et Technique (ACCT).
  • Dolphyne, Florence Abena. 1979. The Brong (Bono) dialect of Akan. A: Arhin, Kwame (ed.), Brong kyempim, 88-118. Accra: Afram.
  • Dolphyne, Florence Abena. 1976. Delafosse's Abron wordlist in the light of a Brong dialect survey. A: Trutenau, H. M. J. (ed.), Languages of the Akan area: papers in western Kwa linguistics and on the linguistic geography of the area of Ancient Begho (Transactions of the Linguistic Circle of Accra, III), 35-46. Basel: Basler Afrika Bibliographien (BAB).

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Abron_(llengua)&oldid=31862980»