Acipenser naccarii
  | |
| Estat de conservació | |
|---|---|
 | |
| En perill crític | |
| UICN | 224 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Ordre | Acipenseriformes |
| Família | Acipenseridae |
| Gènere | Acipenser |
| Espècie | Acipenser naccarii (Bonaparte, 1836)[1][2][3] |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | |
Acipenser naccarii és una espècie de peix pertanyent a la família dels acipensèrids.[5]
Descripció[modifica]
- Pot arribar a fer 200 cm de llargària màxima i 25 kg de pes.
- 36-48 radis tous a l'aleta dorsal.
- 24-31 radis tous a l'aleta anal.
- La part superior és de color marró olivaci, els costats més clars i el ventre blanc.[6][7][8]
Reproducció[modifica]
Té lloc entre el maig i el juliol.[6][9]
Alimentació[modifica]
Menja invertebrats bentònics i peixets.[6]
Hàbitat[modifica]
És un peix d'aigua dolça, salabrosa i marina; demersal; anàdrom[10] i de clima temperat (46°N-37°N, 10°E-20°E) que viu entre 10-40 m de fondària.[6]
Distribució geogràfica[modifica]
Es troba a la mar Adriàtica i els seus afluents entre els rius Po (Itàlia) i Bojana (Albània), incloent-hi Bòsnia i Hercegovina, Croàcia, Sèrbia i Eslovènia. També és present a l'illa grega de Corfú.[11]
Ús comercial[modifica]
La seua carn és emprada com a aliment, però els ous no es consumeixen com a caviar.[12]
Estat de conservació[modifica]
Es troba amenaçat d'extinció per la destrucció del seu hàbitat, la fragmentació de les seues poblacions (sobretot, per la construcció de preses per generar energia hidroelèctrica al riu Po),[13] la competència amb espècies introduïdes (com ara, el silur -Silurus glanis-), la contaminació de l'aigua i la pesca excessiva (tant legal com il·legal).[14][15]
Observacions[modifica]
És inofensiu per als humans.[6]
Referències[modifica]
- ↑ Linnaeus, C., 1758. Systema naturæ per regna tria naturæ, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Tomus I. Editio decima, reformata. - pp. (1-4), 1-824. Holmiæ. (Salvius). «Göttinger Digitalisierungszentrum: Seitenansicht». [Consulta: 7 juliol 2012].[Enllaç no actiu]
- ↑ uBio (anglès)
- ↑ Bonaparte, C. L., 1836. Iconografia della fauna italica per le quattro classi degli animali vertebrati. Tomo III. Pesci. Roma. Iconografia, v. 3: Fasc. 15-18, puntata 80-93, 10 pls.
- ↑ Catalogue of Life[Enllaç no actiu] (anglès)
- ↑ The Taxonomicon (anglès)
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 «Acipenser naccarii» (en anglès). Fishbase.
- ↑ Svetovidov, A.N., 1984. Acipenseridae. P. 220-225. A: P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (eds.). Fishes of the north-eastern Atlantic and Mediterranean. UNESCO, París. vol. 1.
- ↑ Bauchot, M.-L., 1987. Poissons osseux. p. 891-1421. A: W. Fischer, M.L. Bauchot i M. Schneider (eds.). Fiches FAO d'identification pour les besoins de la pêche. (rev. 1). Méditerranée et mer Noire. Zone de pêche 37. Vol. II. Commission des Communautés Européennes i FAO, Roma.
- ↑ Giovannini, G., L. Colombo, P. Bronzi i G. Arlati, 1991. Growth of hatchery produced juveniles of Italian sturgeon Acipenser naccarii Bonaparte, reared intensively in fresh water. p. 401-403. A: P. Williot (ed.). Acipenser. CEMAGREF Publication.
- ↑ Riede, K., 2004. Global register of migratory species - from global to regional scales. Final Report of the R&D-Projekt 808 05 081. Federal Agency for Nature Conservation, Bonn, Alemanya. 329 p.
- ↑ Blanc, M., J.-L. Gaudet, P. Banarescu i J.-C. Hureau, 1971. European inland water fish. A multilingual catalogue. Fishing News (Books) Ltd., Londres. Gran Bretanya.
- ↑ Birstein, V.J., 1993. Sturgeons and paddlefishes: threatened fishes in need of conservation. Conserv. Biol. 7:773-787.
- ↑ Rossi R., Grandi G., Trisolini R., Franzoi P., Carrieri A., Dezfuli B.S., Vecchietti E., 1991. Osservazioni sulla biologia e la pesca dello storione cobice Acipenser naccarii Bonaparte nella parte terminale del fiume Po. Atti della Società Italiana di Scienze Naturali e del Museo Civico di Storia Naturale di Milano 132(10): 121-142.
- ↑ Crivelli, A.J., 1996. The freshwater fish endemic to the Mediterranean region. An action plan for their conservation. Tour du Valat Publication, 171 p.
- ↑ Bronzi, P., Congiu, L.; Freyhof, J. (2022). "Acipenser naccarii." 2022 Llista Vermella de la UICN. Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, edició 2022. [Consulta: 3 abril 2023]
