Acullico
L'acullico, chacchado,[1] akulliku,[2] acuyico —del quechua akullikuy—, acusi, pijcho o mascada, és una pràctica social, ritual i medicinal,[3] en què un petit bolo de fulles d'coca és col·locat en la boca entre galta i mandíbula, aquest es mastega en unes certes zones de Sud-amèrica nord de l'Argentina, nord de Xile, occident de Bolívia, Perú, Equador, Colòmbia) per a evitar o disminuir els efectes del mal d'altura causat per la falta de oxigen en l'atmosfera a grans altituds,[4] i disminuir els efectes de la fatiga, la fam i la indigestió.[5]
Història[modifica]
Al llarg dels Andes, les evidències del chacchado de la fulla de coca es remunten fins fa 8.000 anys.[6][7] En la cultura Moche, existeixen evidències del chacchado en els atuells ceràmics.[8]
Després de la colonització la pràctica va ser mal vista,[9] però va perviure per ésser suport dels indígenes que realitzaven durs treballs com la mineria en el Cerro Rico de Potosí.
Cultura contemporània[modifica]
Molts treballs que requereixen d'esforç físic com la conducció de busos de llarga distància, construcció, mineria, i ocupacions similars han adoptat el costum de masegar fulles de coca a través del temps,[10][11] en alguns oficis com la mineria la tradició és molt antiga. Hi ha també un grup de nous oficis que han incorporat aquest hàbit a les seves rutines de treball o en períodes de més gran esforç, com és el cas dels estudiants en etapes d'exàmens o treballs que requereixen de llargues hores sense dormir.[12]
Referències[modifica]
- ↑ Magny, Caroline «Cuando ya no se puede tomar trago ni chacchar coca. El caso de los conversos “protestantes” en los Andes centrales peruanos.» (en castellà). Anthropology of food, 2009 [Consulta: 16 juny 2017].
- ↑ «Piden a Penn negociar por mar, akulliku y Goni» (en castellà). Los Tiempos, 31/10,2012. Arxivat de l'original el 2012-11-02 [Consulta: 16 juny 2017]. Arxivat 2012-11-02 a Wayback Machine.
- ↑ Romero Aguilar, Jhacqueline «Dinámica social de las productoras de lejía» (en castellà). Revistas bolivianas [Consulta: 16 juny 2017].
- ↑ Torchetti, Tracy «Coca Chewing and High Altitude Adaptation». Totem: The University of Western Ontario Journal of Anthropology nº 1, 1994 [Consulta: 16 juny de2017].
- ↑ ; Joslin, Jeremy David «Coca: The History and Medical Significance of an Ancient Andean Tradition». Emergency Medicine Internationalconsulta= 16 de juny de 2017, Abril 2016. DOI: 10.1155/2016/4048764. PMC: 4838786.
- ↑ Palmer, Jason «Coca leaves first chewed 8,000 years ago, says research». BBC, 02-12-2010 [Consulta: 16 juny 2017].
- ↑ River, Mario A.; Aufderheide, Arthur C. «Antiquity of Coca-Leaf Chewing in the South Central Andes: A 3,000 Year Archaeological Record of Coca-Leaf Chewing from Northern Chile» (en anglès). Journal of Psychoactive Drugs nº 4, 2005. DOI: 10.1080/02791072.2005.10399820 [Consulta: 16 juny 2017].
- ↑ Museo Larco. «Escena de ofrenda y consumo ritual de coca». [Consulta: 16 juny 2017].
- ↑ Reino Garcés, Pedro. «La satanización de la hoja de coca empezó en la época de la Colonia en Sudamérica», 11-07-2017.
- ↑ «Estudio Nº 1: El hábito del coqueo y la conducción profesional en el transporte de pasajeros de larga distancia». SERIE: LA SALUD DE NUESTROS CONDUCTORES Prevención, promoción y educación de la salud en el transporte., 2016 [Consulta: 16 juny 2017].[Enllaç no actiu]
- ↑ Vargas; Guzmán, Gustavo; Ordun=, Victor. «El “aculli” no tiene fronteras». www.mamacoca.org. [Consulta: 16 juny 2017].
- ↑ Revollo, Melissa «El pijcheo se pone de moda entre los estudiantes» (en castellà). Opinión, 24-11-2013 [Consulta: 16 juny 2017].