Adalil
| Estat | Corona d'Aragó  |
|---|
L'adalil era el màxim grau entre els almogàvers, anaven a cavall i guiaven les tropes.[1][2]
Es diu de la persona que feia de guia o capdavantera i acompanyava un cos d'exèrcit per a mostrar-li el camí o bé per observar els moviments de l'enemic.[1] Data del segle xiii i prové del terme àrab الدليل (ad-dalîl), substantiu derivat del verb على/دل (dal·la) 'guiar, ensenyar el camí'
La figura de l'adalil apareix en tres cròniques catalanes, la Llibre dels fets de Jaume el Conqueridor, la Crònica de Pere el Cerimoniós i la Crònica de Bernat Desclot.
| « | Com fariem ne con no ab los adalils qui ginyen e qui saben les entrades de la terra. | » |
| — Jaume el Conqueridor, Llibre dels fets, 98 | ||
| « | Ueus aquí que’ns mostrarà est adalil bona caualcada de sarraïns. | » |
| — Jaume el Conqueridor, Llibre dels fets, 99 | ||
| « | Et yo llibrarvos-he bons adalils que saben be la terra e’ls passos. | » |
| — Bernat Desclot, Crònica, 5 | ||
| « | L'adalil nostre ab tres servents era anat a descobrir un aguayt. | » |
| — Pere el Cerimoniós, Crònica, 183 | ||
Actualment Adalil és una marxa cristiana tocada en totes les Festes de Moros i Cristians del País Valencià.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Halfond, Gregory I. The Medieval Way of War: Studies in Medieval Military History in Honor of Bernard S. Bachrach (en anglès). Routledge, 2016-03-09, p. 180. ISBN 978-1-317-02419-4.
- ↑ «adalil | enciclopedia.cat». [Consulta: 29 octubre 2023].