Adolph Fischer
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1858 Bremen |
| Mort | 11 novembre 1887 (28/29 anys) Chicago (Illinois) |
| Causa de mort | Pena de mort (Penjament ) |
| Sepultura | Monument als màrtirs de Haymarket |
Adolph Fischer (Bremen, 1858 - Chicago, 11 de novembre de 1887) va ser un anarquista i sindicalista estatunidenc d'origen alemany jutjat i executat arran de la revolta de Haymarket.
Biografia[modifica]
Adolph Fischer va emigrar als Estats Units d'Amèrica el 1873 amb 15 anys i va ser aprenent en una impremta de Little Rock. Més endavant, el 1879, es va traslladar a Saint Louis, on es va unir a la Unió Tipogràfica Alemanya, i el 1881 es va casar amb Johanna Pfauntz amb qui va tenir una filla i dos fills. La família es va traslladar el 1881 a Nashville, on Fischer va treballar per al seu germà com a impressor d'Anzeiger des Südens, una revista per a immigrants alemanys.[1]
El 1883 es va traslladar a Chicago, on es va convertir en impressor de l'Arbeiter-Zeitung, un diari obrerista dirigit per August Spies i Michael Schwab. Es va afiliar a l'Associació Internacional del Poble Treballador i a la Lehr und Wehr Verein, una organització armada de treballadors que es va formar per a fer front als exèrcits privats de la patronal.
Revolta de Haymarket[modifica]
Després de la vaga i els enfrontaments a la fàbrica de maquinària agrícola de McCormick Reaper, el 3 de maig de 1886 Fischer va assistir a una assemblea per a organitzar la resposta. Per aquest motiu, Fischer va ser acusat d'imprimir full volanders per anunciar la reunió. Les primeres octavetes, que es van imprimir en anglès i alemany, incloïen la consigna «Obrers, armeu-vos i combateu amb tota la força».[2][3]
Fischer va assistir a la reunió de Haymarket la nit següent i va escoltar els discursos d'August Spies, Albert Parsons i Samuel Fielden. Cap al final de l'acte va explotar una bomba i es va desencadenar el motí. Després de l'enrenou, Fischer se'n va anar a casa, però va ser detingut l'endemà. Segons la policia, en el moment de la seva detenció, estava en possessió d'un revòlver carregat, una llima esmolada i una detonador. Les proves presentades contra Fischer al judici consistien principalment en el seu paper en la «conspiració de dilluns a la nit» i en la impressió dels fulls volants de Haymarket. També es va destacar la seva pertinença a la Lehr und Wehr Verein.[4][5] Un testimoni també va afirmar que Fischer tenia la bomba en el moment de l'atemptat.[6] Fischer va ser condemnat amb morir a la forca.[7]
Després que dos dels seus companys acusats escrivissin al governador d'Illinois, Richard James Oglesby, Fischer es va negar a demanar clemència. Va ser penjat l'11 de novembre de 1887, juntament amb Spies, Parsons i George Engel. Les seves últimes paraules van ser: «Visca l'anarquia! Aquest és el moment més feliç de la meva vida!».[8] Ell i la majoria dels altres màrtirs de Haymarket estan enterrats al Monument als Màrtirs de Haymarket al Forest Home Cemetery de Forest Park.
Referències[modifica]
- ↑ Wood, E. Thomas «Nashville now and then: A fatal fervor». NashvillePost.com, 02-05-2008.
- ↑ «HADC - People's Exhibit 5, "Attention Workingmen" flier, 1886 May 4.». [Consulta: 4 maig 2024].
- ↑ «HADC - Defense Exhibit 1, "Attention Workingmen" flier, 1886 May 4.». [Consulta: 4 maig 2024].
- ↑ «HADC - Testimony of Godfried Waller (first appearance), 1886 July 16.». [Consulta: 4 maig 2024].
- ↑ «HADC - Testimony of Godfried Waller (first appearance resumed), 1886 July 16.». [Consulta: 4 maig 2024].
- ↑ "Illinois vs. August Spies et al. trial transcript no. 1. Testimony of Harry L. Gilmer (first appearance), 1886 July 28. Volume K, 405-497, 93 p." Arxivat April 27, 2018, a Wayback Machine. Chicago Historical Society.
- ↑ «Meet the Haymarket Defendants». [Consulta: 4 maig 2024].
- ↑ Avrich, Paul. The Haymarket Tragedy. Princeton: Princeton University Press, 1984, p. 393. ISBN 978-0-691-00600-0.