Aede
 | |
Tipus d'ocupació | poeta i cantant  |
|---|---|
Aede[1] és aquell terme que dona nom als poetes i cantants cortesans de l'antiga Grècia.[2] Componia poemes èpics i lloances així com les melodies que els acompanyaven, i escampava la fama dels herois grecs mitològics. Vivia a les corts dels basileus, els quals a més de l'allotjament a la cort li pagaven uns honoraris. Acostumava a cantar juntament amb un instrument de corda davant la taula del senyor i els seus convidats. Va néixer com a professió per substituir qualitativament els nobles aficionats.
La seva obra no era de caràcter popular perquè estava ben elaborada i descrivia enormes lluites, gestes èpiques, les interferències dels déus en la vida de les persones... Satisfeia el constant desig dels grecs d'assolir la glòria immortal i eterna, ja que havia de servir perquè el record dels herois romangués en la societat. Sovint se'l cita com a contraposició del rapsode, el qual no componia els seus propis versos.
Alguns experts han especulat amb la possibilitat que Homer hagués estat un aede.[3] En tot cas, és clar que la tradició oral de la que provenen tant la Ilíada com la Odissea és la pròpia dels aede, igual que la de Hesíode.[4]
Referències[modifica]
- ↑ «Aede». DILC. [Consulta: 29 novembre 2014].
- ↑ Blaise, Fabienne. Le métier du mythe: lectures d'Hésiode (en francès). Presses Univ. Septentrion, 1996, p. 237. ISBN 2859395083.
- ↑ Burkert, Walter. «The making of Homer in the 6th century BC: rhapsodes versus Stesichorus». A: Papers on the Amasis painter and his world (en anglès). Malibu: Getty Museum, 1987, p. 43–62.
- ↑ Parry, Milman; Parry, Adam (editor). The making of Homeric verse. The collected papers of Milman Parry (en anglès). Oxford: Clarendon Press, 1971.