Alà Taurinyà
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 14 març 1914  Vinçà (Conflent) |
| Mort | 13 març 2004 (89 anys) Vallestàvia (Conflent) |
 Batlle de Vallestàvia | |
| 1971 – 1989 | |
| Activitat | |
| Ocupació | polític, historiador, catedràtic, poeta |
Alà Taurinyà[1] (Vinçà, 14 de març del 1914 - 13 de març del 2004) va ser un professor, historiador i poeta nord-català, alcalde de Vallestàvia al llarg de gairebé dues dècades.
Biografia[modifica]
Mestre d'escola a Vallestàvia, s'enrolà a l'exèrcit francès a la Segona Guerra Mundial. Era sergent del 96è. R.I.A.[2] quan fou capturat pels alemanys[3] i entre el 1940 i el 1945 va estar empresonat a l'Stalag XI A, un camp de presoners de guerra a Altengrabow (Möckern, Saxònia-Anhalt). Aquesta experiència es reflectí en el seu recull de poemes Matricule 99057, que el 1984 rebé el premi Saint-Cricq-Theis[4] de l'Académie française. En tornar del captiveri reprengué el seu ofici de mestre. Publicà un gran nombre d'articles (de divulgació, d'història...) a la revista Cahiers des Amis du Vieil Ille que dirigia Maurice Iché. En la seva poesia, que aplegà en diversos reculls, mostrà el seu profund amor pel paisatge i la natura, especialment al llibre Ballades catalanes (2001) sobre les antigues zones mineres del massís del Canigó.
Presidí l'alcaldia de Vallestàvia entre el 1971 i el 1989. El 1986 fou nomenat cavaller de l'Orde del Mèrit.
Jacques Taurinya, fill seu, ha estat director d'un centre de formació en agricultura i, des del 2000, és alcalde de Vallestàvia; també és vicepresident del "Syndicat Mixte Canigó Grand Site". L'esposa d'aquest, Christiane, presideix l'associació "Memòria de Sant Andreu de Vallestàvia", que treballa Arxivat 2014-04-26 a Wayback Machine. per la reconstrucció de l'església romànica de Sant Andreu.
Obres[modifica]
- Chemin faisant : poèmes Ille-sur-Têt: Cahiers des Amis du Vieil Ille, 1982 (número especial de la revista, 76 bis)
- Matricule 99057 : Poèmes de captivité Saint-Estève: Les Presses Littéraires, 1952, premi 1984 "Saint-Cricq-Theis" de l'Académie française[5]
- reedicions: Perpignan: Michel Fricker, 1982; Saint-Estève: IMF Productions, 1985; Saint-Estève: les Presses littéraires; Baillestavy: Alain Taurinya, 1995
- Les Yeux vivants Saint-Estève: Imprimerie St-André, 1990
- Alain Taurinya, Guy Nereau, Claire Coste Souvenirs d'un vieux trappeur catalan = El mestre paranyer Vallestàvia: Els Amics de Vallestàvia, 1994
- Alain Taurinya, Michèle Maurin Ballades catalanes : Manerots, La Pinosa, Formentera, mines de fer oubliées sur les routes du Canigou Paris: Magellan et Cie, 2001 ISBN 9782914330084
- Face à la maladie d'Alzheimer : poèmes Perpignan: Ed. du Rouvre, 2003
Enregistraments[modifica]
- 6 catalanades très connues, casset amb textos d'Albert Saisset (1985)
Notes[modifica]
- ↑ o Alain Taurinya en la forma oficial francesa
- ↑ El 96è. Regiment d'Infanteria Alpina va ser una unitat creada el setembre del 1939, que reprengué la tradició de l'antic 96è Regiment d'Infanteria Lleugera, que havia estat dissolt després de la Primera guerra mundial.
- ↑ L'Alà Taurinyà consta a la llista oficial de presones de guerra francesos «Enllaç».
- ↑ El premi Saint-Cricq-Theis va ser creat al 1911 per distingir una obra de "poésie spiritualiste, morale, patriotique, dramatique" i el concedia l'Academie Française
- ↑ «Alain TAURINYA | Académie française».
Bibliografia[modifica]
- Janine Ponsaillé Alain Taurinya nous a quittés, a Cahiers des Amis du Vieil Ille 165 (2004), p. 4-9 (contribucions de Marie Thérèse Vaquer, Roselyne Rongier Come, Fernand Perié)
Enllaços externs[modifica]
- Necrològica a VilaWeb
- Fotografies i textos (francès)