Alagüilac
| Tipus | llengua  |
|---|---|
| Ús | |
| Parlants | extingida |
| Autòcton de | San Cristóbal Acasaguastlán (El Progreso) |
| Estat | Guatemala |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengua natural llengua aïllada | |
| Codis | |
| Glottolog | alag1249 |
L'alagüilac és una llengua indígena extinta que es va parlar a Guatemala.
Classificació[modifica]
Daniel Garrison Brinton (1892) va considerar que l'alagüilac era un dialecte del pipil, encara que Campbell considera que aquesta identificació és errònia.[1] Això podria deure's a una confusió a partir de les fonts existents: En 1576 Palacio[2] informà sobre la llengua d'Acavastlan a Guatemala, que ell anomenà tlacacebatleca. Juarros[3] esmenta que a San Cristóbal de Acasaguastlán es parlava "alagüilac", mentre que a San Agustín Acasaguastlán es parlava "mexicà", fet que obria el debat sobre si l'alagüilac era de fet una llengua relacionada amb el nàhuatl-pipil. Ja que el mateix Brinton va trobar quatre pàgines manuscrites escrites entre 1610 i 1637 escrites en una dialecte nahua en els arxius de San Cristóbal Acasaguastlán i a més Bromowicz va recopilar en 1878 una llista de paraules a San Agustín Acasaguastlán, Brinton va concloure que l'agüilac no era una altra cosa que una forma de nàhuatl. No obstant això, l'evidència arqueològica no sembla donar suport a la interpretació de Brinton de l'indocumentat alagüilac com una forma de nàhuatl o pipil.[4] Altres autors han suggerit que Acaguastlán podria haver estat una regió bilingüe on estigués present tant el pipil com alguna llenga maia del grup poqom.[5]
No obstant això, L. Campbell argumenta que la presència del pipil o el nàhuatl a la Vall del riu Montagua, podria deure's a moviments forçats de població després de la Conquista. Així per exemple Salama, una localitat propera a Acaguastlán va ser una ciutat pipil que va ser poblada amb esclaus portats per Pedro de Alvarado. I aporta arguments pels quals l'alagüilac podria ser una llengua relacionada amb les llengües xinca.
Aquesta proposta es basa en el fet que moltes localitats properes a Acasaguastlán tenen noms xinca, entre elles: Sanarate, Sansare, Sansur o Ayampuc. En xinca ṣan- és un locatiu, així en xinca Santa María Ixhuatán es diu ṣan-piya 'lloc de gerres (piya)' i Pasaco és ṣan-paṣaʔ. San Pedro Ayampuc prové del xinca yampuki 'serp'. A més Campbell argumenta que els kaqtxikels i poqomams, es van expandir al centre de Guatemala des del nord a l'àrea d'Acaguastlán trobant-se amb algun poble pre-maia, que Campbell assumeix relacionat amb els xinca. Aquesta proposta està corroborada pel gran nombre de paraules xinca presents en aquestes llengües.
Història[modifica]
La filiació filogenètica de l'alagüilac és potencialment important per reconstruir la prehistòria lingüística de Guatemala i per al coneixement etnogràfic antic de Mesoamèrica.
Referències[modifica]
- ↑ L. Campbell, 1972, p. 203
- ↑ S. W. Miles "The sixteenth-century Pokom-Maya: a documentary analysis of social structure and archaeological setting", Transactions of the American Philosophical Society, 47:734-781 (1957), p. 739.
- ↑ D. Domingo Juarros, A statistical and commercial history of the kingdom of Guatemala, traducido por J. Baily. London, (1936), pp. 69-71.
- ↑ A. L. Smith and A. V. Kidder, Explorations in the Motagua Valley, Guatemala, Carnegie Institute of Washington, Publication 546, Contribution 641.
- ↑ Miles Op. cit.
Bibliografia[modifica]
- Lyle Campbell (1972): "A Note on the So-Called Alagüilac Language", International Journal of American Linguistics, Vol. 38, No. 3 (Jul., 1972), pp. 203-207.
- Feldman, Lawrence H. Motagua Colonial: Conquest and Colonization in the Motagua River Valley in Guatemala. Raleigh: Boson Books/C&M Online Media, 2000, p. 200. ISBN 1-886420-51-3 [Consulta: 29 gener 2015]. Arxivat 2016-03-06 a Wayback Machine.
| Famílies demostrades | |
|---|---|
| Aïllades | |
| Famílies proposades | |
| Àrees lingüístiques | |
