Alain Cotta

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaAlain Cotta
Biografia
Naixement16 febrer 1934 Modifica el valor a Wikidata (90 anys)
Niça (França) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióHEC Paris
Universitat París-Dauphine Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióeconomista, locutor de ràdio Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Estudiant doctoralJacques Attali, Bernard de Montmorillon, Nahid Movahedi (en) Tradueix, Dominique Charrier (en) Tradueix, Bertrand Jacquillat i Jean-Paul Betbèze Modifica el valor a Wikidata
Família
PareJacques Cotta Modifica el valor a Wikidata
GermansMichèle Cotta Modifica el valor a Wikidata
Premis

Alain Cotta és un economista francès nascut el 16 de febrer de 1934. Professor a l'Escola d'estudis comercials superiors de París i a la Universitat París-Dauphine, i autor d'un gran nombre d'obres econòmiques.

Biografia[modifica]

Fill de Jacques Cotta, advocat penalista i alcalde SFIO de Niça després de l'alliberament (del 1945 al 1947) i d'Hélène Scoffier (advocada). Alain Cotta és germà de la periodista Michèle Cotta,[1] germanastre del periodista i realitzador Jacques Cotta i de l'advocada Françoise Cotta.

Diplomat a l'HEC París, agregat de dret i de ciències econòmiques, començà la seva carrera a la universitat de Caen, que hi anà el 1960 i a continuació el 1968 participà en la creació de la Universitat Dauphine. Pren la direcció de la UFR «Ciències de les Organitzacions» fins al 1975. S'assegurà la direcció del CREPA des del 1971. Dirigeix el DEA 101 «política general de les organitzacions» fins al 2002. El DEA 101 ha esdevingut el Màster 2 101 «Política general de les organitzacions».

Ha tingut una emissió mensual a Ràdio Courtoisie[2] de mitjans de 2011 fins a mitjans de 2013.

És membre de la Comissió Trilateral[3] i del Siècle.[4]

Milita per una sortida de França de l'euro.[5][6]

Obres[modifica]

  • La Dépréciation du capital et le sujet économique, 1958
  • La Théorie générale du capital, de la croissance et des fluctuations, 1966
  • Analyse quantitative de la croissance en pays sous- développés, 1967
  • Dictionnaire de science économique, 1970
  • Taux d'intérêt, plus-values et épargne en France et dans les nations occidentales, 1977
  • Le Capitalisme, 1977
  • La France et l'impératif mondial, 1978
  • Réflexions sur la grande transition, 1979
  • La Société ludique : La Vie envahie par le jeu, 1980
  • Le Triomphe des corporations, 1983
  • Le Corporatisme (collection « Que sais-je ? »), 1984
  • Les 5 erreurs, 1985
  • L'Homme au travail, 1987
  • La France en panne, 1991
  • Le Capitalisme dans tous ses états, 1991
  • Pour l'Europe, contre Maastricht, 1992
  • La Société du jeu, 1993
  • Un nouveau président pour rien, 1994
  • La Troisième Révolution Française, 1995
  • L'Ivresse et la Paresse, 1998
  • Wall Street ou le Miracle américain, 1999
  • Une glorieuse stagnation, 2003
  • Le Rose ou le Noir, 2006
  • Le Corporatisme, stade ultime du capitalisme, 2008
  • Sortir de l'euro ou mourir à petit feu, 2010[7]
  • Le Règne des oligarchies, 2011
  • La Domestication de l'humain, 2015

Referències[modifica]

  1. Alain Cotta. sur laregledujeu.org
  2. Libre Journal d'Alain Cotta Arxivat 2013-06-21 a Wayback Machine.. sur radiocourtoisie.fr
  3. Taïké Eilée, « Alain Cotta, membre de la Trilatérale : "La démocratie est un leurre" » sur agoravox.tv, 22 mars 2011.
  4. Au cœur du pouvoir : enquête sur le club le plus puissant de France, Facta, 2011 par Emmanuel Ratier.
  5. Arnaud Boisteau, « Alain Cotta : il faut sortir de l'euro et vite! » Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. sur marianne.net, 28 juin 2010.
  6. Jacques Sapir, Des économistes et des praticiens en faveur de la drachme Arxivat 2016-01-31 a Wayback Machine. sur marianne.net, 21 juin 2015.
  7. Olivier Beddeleem, « Sortir de l'euro ou mourir à petit feu - Alain Cotta » sur le site de l'Institut de relations internationales et stratégiques, 2011.