Alan Abel

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaAlan Abel

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement6 desembre 1928 Modifica el valor a Wikidata
Hobart (Indiana) Modifica el valor a Wikidata
Mort25 abril 2020 Modifica el valor a Wikidata (91 anys)
Lankenau Medical Center (Pennsilvània) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (COVID-19 Modifica el valor a Wikidata)
Dades personals
FormacióEscola de Música Eastman Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópercussionista Modifica el valor a Wikidata
Activitat1951 Modifica el valor a Wikidata –
OcupadorUniversitat Rowan
Universitat de Temple Modifica el valor a Wikidata
GènereMúsica clàssica Modifica el valor a Wikidata
InstrumentTriangle Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
pandèmia de la COVID-19 al comtat de Montgomery Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: 66f0c00a-e336-4e3c-90cc-a4dec81c29e5 Discogs: 1545438 Allmusic: mn0001465920 Modifica el valor a Wikidata

Alan Abel (Hobart, 6 de desembre de 1928 - Lankenau Medical Center, 25 d'abril de 2020) va ser un percussionista estatunidenc, educador musical i inventor d'instruments musicals.

Va ser el percussionista principal associat de lOrquestra de Filadèlfia des de 1959 fins a la seva jubilació el 1997. És àmpliament considerat com un dels educadors de percussió més importants de la segona meitat del segle xx, ja que va ensenyar a la Universitat de Temple a partir del 1972, on entre d'altres alumnes tingué a Don S. Liuzzi.[1] Els invents d'Abel inclouen diversos triangles únics i omnipresents i un suport de bombos que permetia suspendre l'instrument amb l'ús de gomes.

Adolescència i educació[modifica]

Abel va néixer a Hobart, Indiana, el 1928.[2] Als set anys va començar classes de percussió. Va estudiar amb Clarence Carlson a la "Roy Knapp School" i després amb Haskell Harr i William Street a l'"Eastman School of Music" del 1947 al 1951, on va obtenir un títol d'interpretació i va tocar a temps parcial amb lOrquestra Filharmònica de Rochester.

Carrera[modifica]

Després d'allistar-se i tocar a la banda de la força aèria dels Estats Units del 1951 al 1953, va actuar amb la Oklahoma City Philharmonic del 1953 al 1959. El 1959 es va convertir en membre de lOrquestra de Filadèlfia i hi va romandre fins al final de la seva carrera el 1997. Va ser nomenat percussionista principal associat de l'orquestra el 1972.[3]

El 1998 va ser ingressat al "Percussive Arts Society Hall of Fame".[3] El 2012, el "New England Conservatory of Music" li va atorgar un doctorat honorífic en música.[4]

Abel també va ser professor a la Rutgers University, la Rowan University i la Temple University.[5][6]

Instruments musicals El predecessor d'Abel a lOrquestra de Filadèlfia, James Valerio, tenia un triangle fet a mesura que era cobejat pels seus companys.[7] Després de prestar-lo a Abel durant els dos primers anys, Abel va idear una manera de recrear el so i va crear el "triangle Alan Abel", que utilitza una peça de metall cromat.[8] S'utilitza a causa del seu so ric en matisos,[9] el triangle es fabrica des del 1963.[6][10]

Abel també va inventar la bateria de baix "suspesa" a principis dels anys seixanta, que va fabricar ell mateix fins al 2013, quan va lliurar la fabricació a Andrew Reamer, que anteriorment havia subministrat la bateria.[9] El suport permet suspendre el bombo sobre un anell que gira.[7] El suport de bombo suspès és utilitzat per la majoria de les orquestres simfòniques nord-americanes, i el concepte ha estat copiat i imitat per diversos fabricants de maquinari de bateria a tot el món.[7][10]

Mort[modifica]

Abel va morir el 25 d'abril de 2020 a causa de complicacions de COVID-19.[11][12][13]

Referències[modifica]

  1. ↑ Alan Abel, Percussió". Concerts de PCMS. Consultat el 25 d'abril de 2020
  2. ↑ Huffman, Larry. "Llista de músics de l'Orquestra de Filadèlfia". www.stokowski.org. El llegat de Stokowski. Consultat el 4 d'abril de 2017
  3. ↑ 3,0 3,1 Barnhart, Stephen L. (2000). Percussionistes: un diccionari biogràfic. Greenwood Press. pàg. 5.ISBN 9780313296277.
  4. ↑ Doctor honoris causa en música". Conservatori de Música de Nova Anglaterra.
  5. ↑ Lewis, Susan (17 de juny de 2014). "Un mestre percussionista que nodreix la propera generació". WRTI. Consultat el 3 d'abril de 2017
  6. ↑ 6,0 6,1 Colaneri, Chris (2015). Estudis moderns i estudis per al percussionista total. Oxford University Press. pàg. 126.ISBN 9780199389148.
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 O'Mahoney, Terry. "Saló de la Fama PAS: Alan Abel". Societat d'Arts Percussives. Arxivat del'originalel 29 de març de 2015. Consultat el 3 d'abril de 2017.
  8. ↑ Facchin, Guido (2000). Le percussioni (en italià). EDT srl. pàg. 133. ISBN 9788870632514.
  9. ↑ 9,0 9,1 Kanny, Mark. "Percussion trifecta: Reamer de PSO toca, ensenya, fabrica bateria". TribLIVE.com. Consultat el 4 d'abril de 2017.
  10. ↑ 10,0 10,1 Lewis, Susan (February 4, 2013). "Where Music Lives: At Percussionist Alan Abel's House". WRTI. Consultat abril 3, 2017
  11. ↑ April 25, 2020". CaringBridge. Consultat abril 25, 2020.
  12. ↑ Dobrin, Peter (April 27, 2020). "Philadelphia Orchestra's Alan Abel, 91, was 'one of the great orchestral percussionists'". The Philadelphia Inquirer.
  13. ↑ Lewis, Susan (April 27, 2020). "Alan Abel, Former Philadelphia Orchestra Percussionist and Renowned Teacher, Dies at 91". WRTI.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Alan_Abel&oldid=32140206»