Vés al contingut

Aleksei Vakhonin

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaAleksei Vakhonin
Nom original(ru) Алексей Иванович Вахонин Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(ru) Алексей Иванович Кунов Modifica el valor a Wikidata
10 març 1935 Modifica el valor a Wikidata
Gavrilovka (Rússia) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort1r setembre 1993 Modifica el valor a Wikidata (58 anys)
Xakhti (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióaixecador de peses Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaUnió Soviètica Modifica el valor a Wikidata
Esporthalterofília Modifica el valor a Wikidata
Entrenador principalRudolf Plyukfelder (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Participà en
1964Jocs Olímpics d'Estiu de 1964 Modifica el valor a Wikidata
Premis

Olympics.com: aleksei-vakhonin Modifica el valor a Wikidata
Medaller
Halterofília
Competint per Unió Soviètica Unió Soviètica
Jocs Olímpics Anells olímpics
Or Tòquio 1964 Pes gall
Campionat del Món d'halterofília
Or Estocolm 1963 Pes gall
Or Tòquio 1964 Pes gall
Or Berlín Oriental 1966 Pes gall
Campionat d'Europa d'halterofília
Or Estocolm 1963 Pes gall
Or Sofia 1965 Pes gall
Or Berlín 1966 Pes gall
Bronze Leningrad 1968 Pes gall

Aleksei Vakhonin (rus: Алексей Иванович Вахонин) (Gavrilovka, 10 de març de 1935 - Xakhti, 1 de setembre de 1993) fou un aixecador rus que va competir sota bandera soviètica durant la dècada de 1960.

El 1964 va prendre part en els Jocs Olímpics d'Estiu de Tòquio, on va guanyar la medalla d'or en la prova del pes gall del programa d'halterofília.[1]

En el seu palmarès també destaquen tres medalles d'or en la categoria del pes gall al Campionat del Món d'halterofília, el 1963, 1964 i 196; i tres d'or i una de bronze al Campionat d'Europa d'halterofília de 1963, 1965, 1966 i 1968 respectivament, també en el pes gall.[1] A nivell nacional es proclamà sis vegades campió soviètic (1961-1964, 1966 i 1967).[1] Va establir sis rècords mundials i 20 rècords nacionals.[1]

El 1964 va rebre l'Orde de la Insígnia d'Honor. Es va retirar el 1970, per passar a treballar com a miner i entrenador d'halterofília. Els darrers anys de la seva vida fou un addicte a l'alcohol, cosa li provocà la mort en una baralla el 1993.[2] Des del 1994 se celebra un torneig d'halterofília en honor seu a Xakhti, la ciutat on va viure els seus darrers anys.[1][3]

Referències[modifica]