Alexander Fidora i Riera

Alexander Fidora i Riera

Biografia
Naixement	1975 (48/49 anys)
Activitat
Ocupació	investigador
Ocupador	Universitat Autònoma de Barcelona (2006–)
Membre de	Academia Europaea (2017–) Young Academy of Europe International Society for the Study of Medieval Philosophy (en)
Participà en
16 juliol 2023	12th EAJS Congress (en)

Alexander Fidora i Riera (Offenbach am Main, 1975), és un professor d'investigació català d'origen alemany. És investigador ICREA de Filosofia i Estudis Medievals a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Formació

Va obtenir el seu doctorat l'any 2003 al Departament de Filosofia de la Universitat de Frankfurt amb un estudi sobre Dominicus Gundissalinus i l'epistemologia del segle XII. Durant els anys 2003-2006, va dirigir a Frankfurt, amb Matthias Lutz-Bachmann, un projecte sobre la filosofia dels segles XIII i XIV al Centre de Recerca Col·laborativa de la Deutsche Forschungsgemeinschaft (DFG) “Wissenskultur und gesellschaftlicher Wandel”.

Docència

Fins a l’any 2006, Alexander Fidora ha impartit docència al Departament de Filosofia de la Universitat de Frankfurt. L'any 2006, Alexander Fidora es va incorporar com a professor de recerca de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA) al Departament de Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Ha estat professor convidat a la Universitat de Saint Louis (2004 i 2007), la Universitat Panamericana/Mèxic D.F (2008) i la Universitat de Frankfurt (2023).

Recerca

Alexander Fidora investiga sobre la dimensió intercultural i interreligiosa del pensament medieval. El seus estudis inclouen treballs sobre la influència de la filosofia àrab en l'epistemologia medieval, la traducció i recepció al món llatí del Talmud, les obres d’autors catalans com Arnau de Vilanova, Ramon Llull o Francesc Eiximenis. Entre d'altres, ha dirigit els projectes de recerca del European Research Council (ERC) “Latin Philosophy into Hebrew” (2008-2012) i “The Latin Talmud” (2014-2019).

Així mateix ha estat investigador convidat al Käte-Hamburger-Kolleg “Fate and Prognostication” de la Universitat d'Erlangen-Nuremberg (2012 i 2014) i al Katz Center for Advanced Judaic Studies, Universitat de Pennsilvània (2013). Ha estat president de la Sociedad de Filosofía Medieval (SOFIME, 2011-2016) i vicepresident de la Société Internationale pour l'Étude de la Philosophie Médiévale (SIEPM, 2017-2022).

És (co)editor de diverses col·leccions, com ara “Bibliotheca Philosophorum Medii Aevi Cataloniae” (Obrador Edèndum), “Herders Bibliothek der Philosophie des Mittelalters” (Herder) o “Katalanische Literatur des Mittelalters” (Lit/Barcino).

Des del 2017, és membre de l'Academia Europaea.

Premis

Pels seus estudis sobre el pensament a l’Edat Mitjana, Fidora ha estat distingit amb aquests premis:

• Premi Internacional Catalònia (Barcelona, 2011).
• Premi Samuel Toledano (Jerusalem, 2012).
• Alexander von Humboldt Forschungspreis (Bonn, 2022).

Publicacions (selecció)

• Raimundus Lullus: Ars brevis (lateinisch-deutsch), ed. i trad. alemanya d’A. Fidora, Hamburg: Felix Meiner (Philosophische Bibliothek 518), 1999. (llatí) (alemany)
• Die Wissenschaftstheorie des Dominicus Gundissalinus – Voraussetzungen und Konsequenzen des zweiten Anfangs der aristotelischen Philosophie im 12. Jahrhundert, Berlin: Akademie Verlag, 2003. (alemany)
• A. Akasoy & A. Fidora (eds.), The Arabic Version of the ‘Nicomachean Ethics’, with an Introduction and Annotated Translation by Douglas M. Dunlop, Leiden/Boston: Brill (ASL 17), 2005. (anglès)
• A Fidora & J. E. Rubio (eds.), Raimundus Lullus. An Introduction to his Life, Works and Thought, Turnhout: Brepols (CCCM 214, SL II), 2008. (anglès)
• Vicent Ferrer, De unitate universalis – Ma’amar nikhbad ba-kolel, ed. i trad. catalana i anglesa d’A. Fidora & M. Zonta, Santa Coloma de Queralt/Barcelona: Obrador Edèndum/UAB/URV (BPhMAC 1), 2010. (hebreu) (llatí) (català) (anglès)
• A. Fidora, H. Hames & Y. Schwartz (eds.), Latin-into-Hebrew: Texts in Contexts, Leiden/Boston: Brill, 2013. (anglès)
• Guiu Terrena, Confutatio errorum quorundam magistrorum, ed. i trad. catalana i anglesa d’A. Fidora, A. Blasco & C. López Alcalde, Santa Coloma de Queralt/Barcelona: IEC/Obrador Edèndum/UAB/URV (BPhMAC 3), 2014. (llatí) (català) (anglès)
• Arnau de Vilanova: Über den Antichrist und die Reform der Christenheit, trad. alemanya d’A. Fidora, Barcelona/Münster i. W.: Barcino/Lit, 2015. (alemany)
• G. Hasselhoff & A. Fidora (eds.), Ramon Martí’s Pugio fidei: Studies and Texts, Santa Coloma de Queralt: Obrador Edèndum, 2017. (llatí) (anglès)
• A. Fidora & Hasselhoff (eds.), The Talmud in Dispute During the High Middle Ages, Bellaterra: Servei de Publicacions de la UAB, 2019. (anglès)
• A. Fidora, Albertus Magnus und der Talmud (Lectio Albertina 20), Münster i. W.: Aschendorff Verlag, 2020. (alemany)
• Extractiones de Talmud per ordinem thematicum, ed. U. Cecini, Ó. de la Cruz, A. Fidora & I. Lampurlanés (CCCM 291A), Turnhout: Brepols, 2021. (llatí) (anglès)
• Francesc Eiximenis: Die Regierung des Gemeinwesens (katalanisch-deutsch), trad. alemanya del Regiment de la cosa pública d’A. Fidora , Freiburg i. Br.: Herder (HBPhMA 60), 2024. (català) (alemany)

Enllaços externs

• Pàgina web d'Alexander Fidora a la UAB (anglès)
• Perfil d'Alexander Fidora a la web d'ICREA (anglès)