Alexander Oppenheim

Alexander Oppenheim

Biografia
Naixement	(en) Alexander Victor Oppenheim 4 febrer 1903 Salford (Anglaterra)
Mort	13 desembre 1997 (94 anys) Henley-on-Thames (Anglaterra)
Dades personals
Formació	Universitat de Chicago (1927–1929) Balliol College (1921–1924) Manchester Grammar School (–1921)
Tesi acadèmica	The Minima of Indefinite Quaternary Quadratic Forms  (1929 )
Director de tesi	Leonard Dickson
Activitat
Camp de treball	Teoria de nombres
Ocupació	matemàtic
Ocupador	Universitat de Benin (1973–1977) Universitat de Ghana (1968–1973) Universitat de Reading (1965–1968) Universitat de Malaya (1949–1965) Universitat Nacional de Singapur (1949–1965) Raffles Institution (1945–1949) Raffles Institution (1931–1942) Universitat d'Edimburg (1930–1931) Exeter College (1924–1927)
Membre de	Reial Societat d'Edimburg
Influències	Godfrey Harold Hardy
Obra
Obres destacables Conjectura d'Oppenheim
Família
Cònjuge	Beatrice Templer Nesbit (1930-1977) Margaret Ng (1982-1997)
Pares	Joseph i Fannie Oppenheim
Premis (1956)  Membre de la Reial Societat d'Edimburg (1955)  Oficial de l'Orde de l'Imperi Britànic  Knight Bachelor  Tan Sri

Alexander Oppenheim (Salford, 4 de febrer de 1903 - Henley-on-Thames, 13 de desembre de 1997) va ser un matemàtic britànic.

Oppenheim va ser escolaritzat a la Manchester Grammar School i, després, va aconseguir una beca per estudiar al Balliol College de la universitat d'Oxford. A continuació va estar uns anys fent recerca a Oxford amb Godfrey Harold Hardy i a la universitat de Chicago amb Leonard Dickson. Després de donar classes a Edimburg, Oppenheim va ser nomenat el 1931 professor de matemàtiques del Raffles College de Singapur. El 1942, durant l'ocupació japonesa, va ser fet presoner i no va ser alliberat fins al 1945. Durant el seu arrest, va organitzar una "universitat" al camp de presoners. Després de la guerra, va tornar al Raffles College fins al 1949 en que va ocupar places docents simultànies a la Universitat Nacional de Singapur i a la universitat de Malàisia, essent vice-rector fins que es va retirar el 1965. Després de retirar-se encara va ocupar llocs docents a les universitats de Reading, Ghana i Benin.

Les recerques d'Oppenheim van ser sobre tot en teoria de nombres. És recordat per la conjectura d'Oppenheim (1929) que va estimular un enorme interès, i que, finalment, va ser demostrada per Grigori Margulis el 1976.

Bibliografia

• Chang, Sooyoung. Academic Genealogy of Mathematicians (en anglès). World Scientific Publishing, 2011. ISBN 978-981-4282-29-1. 
• Chi Tat, Chong. «Fifty Years of Mathematics in Singapore: A Personal Perspective». A: Hock Lim, B. T. G. Tan, K. K. Phua (eds.). 50 Years of Science in Singapore (en anglès). World Scientific, 2016, p. 105-118. ISBN 978-981-3140-90-5. 
• Dani, S.G «Margulis and the Oppenheim Conjecture: Some Random Reflections» (en anglès). Bhāvanā, Vol. 5, Num. 2, 2021. ISSN: 2618-7043.
• Tan, Kevin. Marshall of Singapore (en anglès). Institute of South East Asian Studies, 2008. ISBN 978-981-230-878-8. 
• Yoke, Ho Peng. Reminiscence Of A Roving Scholar (en anglès). World Scientific, 2005. ISBN 981-256-588-4. 

Enllaços externs

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Alexander Oppenheim» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.