Alfonso Manrique de Lara
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1471  Segura de León |
| Mort | 28 setembre 1538 (66/67 anys) Sevilla |
| Cardenal | |
| 22 febrer 1531 – | |
 Inquisidor general d'Espanya | |
| 10 setembre 1523 – 28 setembre 1538 (mort en el càrrec) – Juan Pardo de Tavera → | |
 Arquebisbe de Sevilla | |
| 31 agost 1523 – 28 setembre 1538 ← Diego de Deza – García de Loaysa y Mendoza → Diòcesi: arquebisbat de Sevilla | |
| Bisbe de Còrdova | |
| 18 agost 1516 – ← Martín Fernández de Angulo Saavedra y Luna – Juan Álvarez de Toledo → Diòcesi: bisbat de Còrdova | |
| Bisbe de Badajoz | |
| 6 setembre 1499 – ← Juan Rodríguez de Fonseca – Pedro Ruiz de la Mota → Diòcesi: bisbat de Badajoz | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Formació | Universitat de Salamanca |
| Activitat | |
| Ocupació | Cardenal prevere dels Santi XII Apostoli |
| Consagració | 6 d'agost de 1499 |
| Proclamació cardenalícia | 22 de febrer de 1531 per Climent VII |
| Altres ocupacions | |
| Família | |
| Fills | Jerónimo Manrique de Lara |
| Pares | Rodrigo Manrique i Elvira de Castañeda |
 | |
| Lloc web | Fitxa a catholic-hierarchy.org |
Alfonso Manrique de Lara (Segura de León, 1471 - ?, 28 de setembre de 1538), també anomenat Alonso, va ser un religiós castellà, cardenal i membre de la Inquisició. Va ser bisbe de Badajoz, Còrdova i arquebisbe de Sevilla, també va ser nomenat inquisidor general.
Biografia[modifica]
Fill de Rodrigo Manrique, mestre de l'Orde de Santiago i primer comte de Paredes de Nava, i d'Elvira de Castañeda, la tercera dona del comte.[1][2]
Primer va ser canonge a Toledo, mestrescola de Salamanca.[2] El 6 de setembre de 1499 era nomenat bisbe de Badajoz, on va estar fins a 1516, traslladat per exercir de bisbe de Còrdova.[3][4] El 1523 va ser nomenat arquebisbe de Sevilla, va prendre possessió d'aquest càrrec per poders en nom seu el canonge Pedro Pinelo, el 13 de maig de 1524.[2] Les seves butlles per confirmar-se inquisidor general van ser expedides a Roma, el 10 de setembre de 1523, després de produir-se un retard en el traspàs de poders per part d'Adrià d'Utrecht, que havia estat escollit papa recentment, que provocar un interregne de dos anys.[5]
Quan Manrique va iniciar l'exercici del seu càrrec el tribunal de la Santa Inquisició encara s'estava instal·lant a diversos punt de la geografia peninsular, el mateix any començava a actuar la Inquisició a Granada, tribunal regional que s'havia creat l'any anterior. Tanmateix, la desaparició progressiva de població judaïtzant, va ser suplida per sodomites,[3] l'aparició d'una nova secta en el si dels moriscos, i a més també comença a gestar-se el luteranisme, condemnada com a heretgia per Lleó X i que Adrià VI combatrà; en un primer moment s'esperava que la Inquisició no es consolidés, però l'aparició d'aquests considerats perills per l'Església, van fer que Manrique a adoptar un gran rigor i a estendre el tribunal per tota la geografia peninsular i va estendre la seva jurisdicció sobre aquests grups.[6]
El 19 de febrer de 1529, el papa Climent VII va decidir crear cardenal a Manrique, però no el va rebre fins a 1531,[7] quan rep el títol de la seu de San Callisto, el 1532 passaria a ser-ho dels Santi XII Apostoli.[4]
Manrique va morir el 28 de setembre de 1538, deixant tribunals inquisitorials a Canàries, Jaén, Granada i dos a Amèrica, al continent i a les Antilles.[3] En total es calcula que durant el seu mandat hi va haver 14.625 castigats.[8]
Referències[modifica]
- ↑ López de Villalobos i García del Real, 1948, p. 80.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Ortiz de Zúñiga, 1796, p. 334.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Llorente, 1822, p. 215.
- ↑ 4,0 4,1 Cheney, David M. «Fitxa de Alfonso Manrique de Lara» (en anglès). Catholic-hierarchy.org. [Consulta: 7 agost 2014].
- ↑ Llorente, 1823, p. 167.
- ↑ Llorente, 1823, p. 170.
- ↑ Ortiz de Zúñiga, 1796, p. 363.
- ↑ Llorente, 1822, p. 216.
Bibliografia[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alfonso Manrique de Lara |
- Llorente, Juan Antonio. Historia crítica de la inquisición de España (en castellà). Tom IX. Madrid: Imprenta del censor, 1822.
- Llorente, Juan Antonio. Historia de la Inquisicion de España, desde la muerte de Carlos Quinto hasta la revolución de 1820. Madrid: Imprenta de A. Bobée, 1823.
- López de Villalobos, Francisco; García del Real, Eduardo. Biblioteca Clásica de la Medicina Española (en castellà). Volum XV. Madrid: Real Academia Nacional de Medicina, 1948.
- Ortiz de Zúñiga, Diego. Anales eclesiásticos y seculares de la muy noble y muy leal ciudad de Sevilla (en castellà). Tom III. Madrid: Imprenta Real, 1796.
| Precedit per: Juan Rodríguez de Fonseca |
 Bisbe de Badajoz 1499-1516 |
Succeït per: Pedro Ruiz de la Mota |
| Precedit per: Martín Fernández de Angulo |
Bisbe de Còrdova 1516-1523 |
Succeït per: Juan Álvarez de Toledo |
| Precedit per: Gutierre Álvarez de Toledo |
 Arquebisbe de Sevilla 1523-1538 |
Succeït per: García de Loaysa y Mendoza |
| Precedit per: Adrià d'Utrecht |
 Inquisidor General d'Espanya 1523-1538 |
Succeït per: Juan Pardo de Tavera |
| Precedit per: Francesco Armellini |
.svg){kind=small} Cardenal prevere de San Callisto 1531-1532 |
Succeït per: Jacopo Sadoleto |
| Precedit per: Pompeo Colonna |
Cardenal prevere de Santi XII Apostoli 1532-1538 |
Succeït per: Pedro Gómez Sarmiento de Villandrando |