Alfred Auerbach

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaAlfred Auerbach
Biografia
Naixement9 juny 1873 Modifica el valor a Wikidata
Stuttgart (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort31 gener 1954 Modifica el valor a Wikidata (80 anys)
Stuttgart (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballInterpretació, teatre i escriptura creativa i professional Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióescriptor, actor de cinema, actor de teatre, actor Modifica el valor a Wikidata
Obra
Localització dels arxius

Alfred Auerbach (Stuttgart (Baden-Württemberg), 9 de juny, 1873 - Idem. 31 de gener, 1954), fou un actor i escriptor alemany.

Biografia[modifica]

Alfred Auerbach va néixer a Stuttgart com a fill de l'empresari Benjamin Auerbach i la seva dona Emma, de soltera Fröhlich, i hi va assistir a l'escola secundària. Per part de la seva mare estava emparentat amb l'escriptor Berthold Auerbach.

Al voltant de 1883 la família es va traslladar a Frankfurt del Main. Després d'acabar l'escola, Auerbach es va veure obligat a completar un aprenentatge comercial per tal de fer-se càrrec del negoci dels seus pares. A partir de 1895 Auerbach va poder escapar de la seva feina poc estimada i va estudiar al Dr. Conservatori Hoch de Frankfurt del Main.

Després d'aprovar amb èxit l'examen dramàtic, Emil Claar el va contractar per a la "Schauspielhaus" de Frankfurt el 1898. Auerbach va fer el seu avenç el 1902 quan es va fer càrrec del departament de caràcters de Klemens Grunwald després de la mort d'aquest. Va ser membre de la Schauspielhaus de Frankfurt fins al 1923.

El 1908 es va casar i va tenir una filla. Auerbach va guanyar una gran popularitat com a actor, artista de dialecte suau, autor de teatre de ràdio i humorista. Auerbach va escriure diverses obres i comèdies dialectals per a l'escenari, com ara "Schwobastreich" (1904), "D'letscht Sau" (1906) i "Auf 'em Amt" (1911). SÜRAG, Süddeutsche Rundfunk AG Stuttgart, va emetre obres de ràdio per ell i amb ell ja el 1925.[1] A la ràdio va treballar amb Georg Ott,[2] un altre artista dialectal suau. L'any 1927 la RRG va comprar el seu manuscrit radiofònic "Dr. Funkius".[3]

Del 1906 al 1933 va dirigir el departament de teatre al Dr. Conservatori de Hoch i va donar classes d’interpretació. Els seus alumnes van incloure, entre d'altres: Joseph Offenbach i Heinz Moog.

La seva posició al conservatori va ser cessada l'agost de 1933 a causa dels seus orígens jueus. Després es va involucrar amb l'Associació Cultural Jueva de Frankfurt, on va organitzar vetllades de teatre musical[4] i va treballar com a lletrista, director i actor.[5] El juny de 1940 va emigrar als EUA i va treballar per a una emissora de ràdio en llengua alemanya a Chicago. Durant aquest temps, va intentar en va, fer un pas a Hollywood.

Després del seu retorn a Alemanya el 1951, va tornar a donar conferències a la ràdio, però no es va establir definitivament a Stuttgart fins al novembre de 1953.[6] La seva autobiografia A Swabian Studies America va ser publicada per Behrens-Editors a Stuttgart el 1948.[7]

Alfred Auerbach va morir el 31 de gener de 1954 a Stuttgart.

Treballs[modifica]

  • Schwobkopf. Imatge rural en 1 acte (1904)
  • Schwobastreich'. Dues comèdies rurals (= D'Heritage. D'r Weltond'rgang) (1905)
  • Des de la joventut de Schiller, 2 drama. Escenes (= Mr. Regimentsfeldscher. Schiller on the Solitude) (1905)
  • De lastsch' Sau (1906)
  • Expressions facials, material de formació per a actors (1909)
  • A la caserna. Imatge de gènere suau en un acte (1911)
  • Al càrrec (1911)
  • Europa. Caiguda o nova construcció. "Volkssprechspielchor" [títol de la portada: People's Speech Choir] (1926)
  • Obres escèniques per a celebracions jueves (1935)[8]

Un suau estudia Amèrica (1948)

Documents sonors[modifica]

La veu d'Alfred Auerbach es conserva en cinc discos de gramòfon, dels quals va comentar a finals dels anys vint amb “xats” en dialecte suau. Gramòfon

  • 582 a (mx. 1395 BH-IV) Ferrocarril de Suàbia: Xat (Auerbach)
  • 582 b (mx. 1397 BH-IV) Reclutes i pregoners suaus: xat (Auerbach). Alfred Auerbach, recitador
  • 2200 / B 46867 (mx. 923 BH IV) "Nord i Sud" - xerrada: a) El bon Déu crea el suau, b) Diferència entre alemanys del nord i del sud (A. Auerbach)
  • 2200 / B 46868 (mx. 925 BH IV) "Schwobastreich" - xerrada: a) La suau al mirall, b) La suau al tren (A. Auerbach). Alfred Auerbach, recitador. Dialecte suau. Recitació.
  • 2201 / B 46869 (mx. 924 BH IV) "Històries sueves": Xat: a) L'altaveu, b) El noi dolç (A. Auerbach)
  • 2201 / B 46870 (mx. 929 BH IV) "The Swabian Zecher": Xat: a) L'Hektorle, b) L'Uixer, c) L'Oficial, d) El Vell Forn (A. Auerbach). Alfred Auerbach, recitador. Dialecte suau. Recitació.
  • 2202 / B 46871 (mx. 931 BH IV) "Ferrocarril de Suàbia": xat. a) Les dones dolentes - b) Conduint (A. Auerbach)
  • 2202 / B 46872 (mx. 932 BH IV) Suàbia Telèfon: Xat (A. Auerbach). Alfred Auerbach, recitador. Dialecte suau. Recitació.
  • 2203 / B 46873 (mx. 933 BH IV?) Contes infantils (A. Auerbach)
  • 2203 / B 46974 (mx. 934 BH IV?) Es Leberle (A. Auerbach). Alfred Auerbach, recitador. Dialecte suau. Recitació.

Referències[modifica]

  1. ↑ z. B. Alfred Auerbach: D'Erbschaft, Ländliche Komödie in einem Bild. Schwäbisches Hörspiel (Alfred-Auerbach-Abend), Sprache des Hörspiels: schwäbisch. Regie: Georg Ott. SÜRAG-Süddeutsche Rundfunk AG (Stuttgart) 1925, Erstsendung: 26. November 1925, Live-Sendung ohne Aufzeichnung. Vgl. hoerspiele.dra.de
  2. ↑ Ott hieß bürgerlich Eugen Essig und war bei der SÜRAG als Ansager und Spielleiter beschäftigt. Auerbach und Ott wirkten bei dem Hörspiel auch als Sprecher mit: Auerbach sprach den Hofbauern, Ott den Eckbauern.
  3. ↑ Schwamberger S. 16
  4. ↑ vgl. Martini S. 56, 162, 337–340
  5. ↑ z. B. in Singspielen von Rosy Geiger-Kullmann, vgl. Pasdzierny S. 674. Zu Geiger-Kullmann vgl. Peri Arndt: Rosy Geiger-Kullmann, in: Lexikon verfolgter Musiker und Musikerinnen der NS-Zeit, Claudia Maurer Zenck, Peter Petersen (Hg.), Hamburg: Universität Hamburg, 2006.
  6. ↑ vgl. Pasdzierny S. 674
  7. ↑ Auerbach, Alfred: Ein Schwabe studiert Amerika. (1.–5. Tsd). Stuttgart, Behrendt-Verl. 1948. 119 S., Pappband m. Silberprägung.
  8. ↑ Sammelband, enthielt nicht nur Einakter, sondern auch ein Hörspiel, zwei Sprechsinfonien sowie biblische Schattenspiele, vgl. Völpel-Shavit S. 360

Bibliografia[modifica]

  • Auerbach, Alfred. A: Lexikon deutsch-jüdischer Autoren. Volum 1: A–Benc. Publicat per l'arxiu Bibliographia Judaica. Saur, Munic 1992, ISBN 3-598-22681-0, pàgs. 225–229.
  • Helmut Kreuzer: Zu frühen deutschen Hörspielen und Hörspielkonzeptionen (1924-1927/28): Hans Flesch, Alfred Auerbach, Rudolf Leonhard, Oskar Moehring.. Siegen Periodicum on International Empirical Literary Studies (SPIEL). 19è any, número 1/2000. Peter Lang Verlag, Frankfurt a. M., 2000 (versió en línia (Memento de l'11 de setembre de 2014 a Internet Archive))
  • Berthold Leimbach: Tondokumente der Kleinkunst und ihre Interpreten 1898-1945. Göttingen, autoedició, 1991. Tapa dura d'octava gran - sense pag., nombrosa. Fig.
  • Joachim Carlos Martini: Musik als Form geistigen Widerstandes: jüdische Musikerinnen und Musiker 1933–1945; l'exemple de Frankfurt del Main. Brandes + Apsel Verlag Gm, 2010. ISBN 978-3860996218, 493 pàgines.
  • Matthias Pasdzierny: Wiederaufnahme?: Rückkehr aus dem Exil und das westdeutsche Musikleben nach 1945. Edició de l'editor text + kritik, 2020. ISBN 978-3967070033, 984 pàgines.
  • Johannes Schwamberger: Das Hörspiel: Geschichte einer Kunstform. Diplomatica Verlag, 2014. ISBN 978-3842895669, 118 pàgines.
  • Annegret Völpel, Zohar Shavit: Deutsch-jüdische Kinder- und Jugendliteratur: Ein literaturgeschichtlicher Grundriß. Springer-Verlag, 18 de febrer de 2017. ISBN 978-3476052537, 465 pàgines.
  • Auerbach, Alfred, a: Werner Röder; Herbert A. Strauss (ed.): International Biographical Dictionary of Central European Emigrés 1933–1945. Volum 2.1. Munic: Saur, 1983 ISBN 3-598-10089-2, pàg 38f.

Enllaços externs[modifica]

  • Literatura de i sobre Alfred Auerbach al catàleg de la Biblioteca Nacional d'Alemanya
  • Chaim Frank: Art popular jueu: Munic, Hamburg, Stuttgart. A: Hagalil 18 de març de 2004. Aquí també hi ha una imatge d'Auerbach amb vestit de suau.
  • Chaim Frank: Artistes jueus populars: històries de vida. A HaGalil.onLine.com 18-03-04. Aquí també informació sobre les reedificacions.
  • Auerbach, Alfred. Biografia de Hessian. (A partir del 14 de gener de 2022). A: State History Information System Hesse (LAGIS).
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Alfred_Auerbach&oldid=33435385»