Alfred Rabofsky
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 29 juny 1919  Viena (Àustria) |
| Mort | 19 setembre 1944 (25 anys) Viena (Àustria) |
| Causa de mort | Homicidi (Decapitació per guillotina ) |
| Dades personals | |
| Ideologia política | Comunisme |
| Activitat | |
| Ocupació | activista polític, tipògraf |
| Membre de | |
Alfred Rabofsky (Viena, 29 de juny de 1919 - Viena, 19 de setembre de 1944) va ser un tipògraf i activista polític comunista austríac. Va ser condemnat a mort pel poder judicial nazi i guillotinat als 25 anys.[1]
Trajectòria[modifica]
Rabofsky va aprendre l'ofici de tipògraf. Quan era adolescent va pertànyer als Falcons Rojos i, a partir de 1934, també a la il·legalitzada Associació de Joves Comunistes Austríacs (KJVÖ).[1] Després de l' annexió d'Àustria, va continuar sent actiu políticament i va formar part del grup de resistència antifeixista Gruppe Soldatenrat ("Grup del Consell de Soldats").[1] Va ser reclutat a la Wehrmacht i nomenat sergent mèdic a causa de la seva actuació.[1] Juntament amb els seus companys, va dissenyar, produir i enviar fulletons a adreces postals de camp recollides en diversos llocs.[1]
El 16 de juny de 1943 va ser arrestat[1] i el 8 de febrer de 1944 condemnat a mort amb «pèrdua de l'honor de per vida» pel Tribunal Popular de Viena. Els condemnats van ser Ernestine Diwisch, Friedrich Muzyka, Ernestine Soucek, Sophie Vitek i Anna Wala.[2] Dels coacusats, només van sobreviure Sophie Vitek, la pena de mort de la qual va ser communtada per una pena de 15 anys de presó, i Ernestine Soucek, per una de vuit o nou anys de presó.[3]
El seu germà Eduard també va ser arrestat, juntament amb Christian Broda, la declaració exculpatòria del qual suposadament va salvar la vida d'Alfred, que va sobreviure al règim nazi.[4] Alfred Rabofsky es va casar el febrer de 1943 i el seu fill va néixer mentre era a la presó tot i que no el va veure mai.[1] Una sol·licitud de clemència va ser rebutjada personalment per Hitler. El 19 de setembre de 1944 va ser executat a la guillotina, juntament amb els resistents monàrquic-catòlics Franz i Marie Schönfeld, així com sis presos polítics més del règim nazi.[1]
Commemoració[modifica]
El nom de Rabofsky es pot trobar a la placa commemorativa de l'antiga sala d'execucions del Tribunal Regional de Viena.[5] Està enterrat al complex de fosses del grup 40 (fila 22/tomba 162) del cementiri central de Viena.
Pel 10è i 20è aniversari de la seva execució, es van organitzar actes de commemoració a la sala d'execucions del Tribunal Regional de Viena.[1] El 1954, l'historiador Friedrich Heer va honrar el coratge i la sinceritat de Rabofsky i, per primera vegada en l'era postnazi, va traçar una clara línia de demarcació entre els perpetradors massius, còmplices i seguidors, les morts dels quals durant la guerra d'agressió de Hitler van ser commemorades en nombroses memorials de l'època, i els herois individuals de la resistència com Rabofsky: «Avui la gent menteix descaradament sobre la mort desesperada d'aquestes masses en una mort heroica, se'ls diu un testament que se suposa que compromet els seus germans i fills, els seus esposes i germanes, a una renovada maquinària de guerra, amb la mateixa gana de proporcionar com elles. Ells que van sucumbir a la coacció i el terror, la seducció i la seva pròpia voluntat no il·luminada».[6] El 1964, l'escriptor Albert Massiczek va parlar al mateix lloc.[7]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 «Zur Erinnerung an Alfred Rabofsky» (en alemany). Zurerinnerung.at. [Consulta: 18 maig 2024].
- ↑ Kniefacz, Katharina; Krysl, Alexander; Weisskircher, Manès. Universität und Disziplin: Angehörige der Universität Wien und der Nationalsozialismus (en alemany), 2011, p. 32f.
- ↑ Divergierende Quellen.
- ↑ «Aus dem Archiv: Brief von Hans Christian Broda an das ZK der KPÖ vom 11. August 1945» (en alemany). Alfred Klahr Gesellschaft. [Consulta: 15 maig 2015].
- ↑ «Weihestätte (ehemaliger Hinrichtungsraum). Gedenktafeln mit Namen von 536 Hingerichteten» (en alemany). Nachkriegsjustiz.at. [Consulta: 4 abril 2015].
- ↑ Heer, Friedrich. «Das Zeugnis eines jungen Menschen» (pdf) (en alemany). Arxivat de l'original el 2015-09-23. [Consulta: 18 maig 2024].
- ↑ Massiczek, Albert. «Die Toten an die Lebenden» (en alemany). Tagebuch, octubre 1964. [Consulta: 18 maig 2024]. «discurs en ocasió del 20è aniversari de la mort d'Alfred Rabofsky.»