Alişar Hüyük

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de geografia físicaAlişar Hüyük
Imatge
TipusJaciment arqueològic i tel Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaProvíncia de Yozgat (Turquia) Modifica el valor a Wikidata
Modifica el valor a Wikidata Map
 39° 36′ 22″ N, 35° 15′ 41″ E / 39.6061°N,35.2614°E / 39.6061; 35.2614

Alişar Hüyük és una antiga ciutat del Pròxim Orient, pertanyent a la província turca de Yozgat, a la península d'Anatòlia. Es troba a prop de les modernes ciutats d'Alişar i Sarikaya. A 50 km al nord-oest és la ciutat de Yozgat.[1]

Història[modifica]

Atuell amb boca quadrifoliada trobat a Alisar, edat del bronze mitjana III (1750-1650 ae). Museu de l'Institut Oriental, Universitat de Chicago

Alişar Hüyük tingué diverses fases d'ocupació: en l'eneolític, l'edat del bronze, i en les èpoques hitita i frígia. S'hi trobaren tauletes cuneïformes de l'època hitita escrites en l'antic assiri de Capadòcia.[2] L'esment en aquestes tauletes de la ciutat d'Ankuwa ha fet pensar que el jaciment és l'Ankuwa que apareix en altres texts hitites. Aquesta teoria s'esfondrà amb un text del regnat d'Hattusilis II, en què s'afirma que Ankuwa caigué sota el jou hitita en l'edat del bronze final.[3]

En època posthitita els frigis colonitzaren grans territoris de Capadòcia, testificat per inscripcions frígies. Durant segles Alişar, segons els segells jeroglífics trobats, fou luvita. Així mateix, hi ha evidències que fan suposar el domini frigi sobre Alişar durant alguns anys.[4]

L'assentament desaparegué en la segona meitat del segon mil·lenni ae. Els seus habitants l'abandonaren al s. VII. Segles després ressorgí, amb la construcció, durant el mandat dels primers governadors otomans, d'edificacions de caràcter seminòmada.[5]

Arqueologia[modifica]

El jaciment arqueològic, l'excavà entre 1927 i 1932 un equip de l'Institut Oriental de Chicago, dirigit per Erich Schmidt.[6][7][8][9][10][11][12] L'excavació es reprengué el 1992, dirigida per Ronald Gorny com a part del Projecte Regional Allisar, tot i que la major part del treball es realitzà en la propera Çadir Höyük.[13][14]

N'hi ha proves d'ocupació continuada des de l'edat del bronze fins a l'Imperi otomà. De l'assentament, polinuclear (acròpoli i ciutat baixa), amb certa consistència en l'edat del bronze antic, s'han exhumat cases de tova, terrissa, concentrada en la ciutadella i la ciutat baixa. Del bronze mitjà daten les muralles.[5] Com en altres ciutats anatòliques, s'hi han trobat peses de telers.[15]

Les troballes s'exhibeixen al Museu de les Civilitzacions d'Anatòlia d'Ankara.[5]

Referències[modifica]

  1. ↑ Error en el títol o la url.«». The Free Dictionary. [Consulta: 12 gener 2018].
  2. ↑ Gelb, I. J. «Inscriptions from Alishar and Vicinity» (en anglés). Oriental Institute Publications. University of Chicago Press, 27, 1935.
  3. ↑ Gorny, Ronald L. «The Biconvex Seals of Alişar Höyük» (en anglés). Anatolian Studies, 43, desembre 1993, pàg. 163-191 [Consulta: 12 gener 2018].
  4. ↑ Cassin, Bottéro i Vercoutter, 1986, p. 107.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 «Alişar Hüyük» (en italià). Enciclopedia Treccani [Consulta: 12 gener 2018].
  6. ↑ Henning von der Osten, Hans; Schmidt, Erich F. «Researches in Anatolia 2. The Alishar Hüyük Season of 1927, Part 1» (pdf) (en anglés). Oriental Institute Publications. University of Chicago Press, 6, 1930. Arxivat de l'original el 2012-10-09 [Consulta: 12 gener 2018].
  7. ↑ Henning von der Osten, Hans; Schmidt, Erich F. «Researches in Anatolia 3. The Alishar Hüyük Season of 1927, Part 2» (pdf) (en anglés). Oriental Institute Publications. University of Chicago Press, 7, 1932. Arxivat de l'original el 2012-10-09 [Consulta: 12 gener 2018].
  8. ↑ Schmidt, Erich F. «Researches in Anatolia 4. The Alishar Hüyük Season of 1928, Part 1» (pdf) (en anglés). Oriental Institute Publications. University of Chicago Press, 19, 1932. Arxivat de l'original el 2012-10-09 [Consulta: 12 gener 2018].
  9. ↑ Schmidt, Erich F. «Researches in Anatolia 5. The Alishar Hüyük Season of 1928 and 1929, Part 2» (pdf) (en anglés). Oriental Institute Publications. University of Chicago Press, 20, 1933 [Consulta: 12 gener 2018].
  10. ↑ Henning von der Osten, Hans «Researches in Anatolia 7. The Alishar Hüyük Seasons of 1930-1932, Part 1» (en anglés). Oriental Institute Publications. University of Chicago Press, 28, 1937. Arxivat de l'original el 2012-10-09 [Consulta: 12 gener 2018].
  11. ↑ Henning von der Osten, Hans «Researches in Anatolia 7. The Alishar Hüyük Seasons of 1930-1932, Part 2» (en anglés). Oriental Institute Publications. University of Chicago Press, 29, 1937. Arxivat de l'original el 2012-10-09 [Consulta: 12 gener 2018].
  12. ↑ Henning von der Osten, Hans «Researches in Anatolia 7. The Alishar Hüyük Seasons of 1930-1932, Part 3» (en anglés). Oriental Institute Publications. University of Chicago Press, 30, 1937 [Consulta: 12 gener 2018].
  13. ↑ Gorny, Ronald L. «The 1993 Season at Alishar Höyük in Central Turkey» (en anglés). Anatolica, 20, 1994, pàg. 191-202.
  14. ↑ Gorny, Ronald L.; et al. «The 1999 Alishar Regional Project Season» (en anglés). Anatolica, 26, 2000, pàg. 153-171.
  15. ↑ Nosch, Marie-Louise. «Prehistoric, Ancient Near Eastern & Aegean Textiles and Dress». Oxbow Books. [Consulta: 12 gener 2018].

Bibliografia[modifica]

  • Cassin, Elena; Bottéro; Vercoutter. Los imperios del antiguo Oriente III. La primera mitad del primer milenio. Madrid: Siglo XXI, 1986. ISBN 84-323-0048-9. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alişar Hüyük
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Alişar_Hüyük&oldid=31864732»