Alicia Framis Martín

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaAlicia Framis Martín

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement22 juliol 1967 Modifica el valor a Wikidata (56 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Directora de museu
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióRijksakademie van beeldende kunsten (1995–1996)
Institut des hautes études en arts plastiques
École Nationale Supérieure des Beaux-Arts
Universitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Amsterdam (1995–1996) Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióartista visual, artista de performance, videoartista, fotògrafa, artista conceptual Modifica el valor a Wikidata
Representada perUpstream Gallery (en) Tradueix i LIMA Modifica el valor a Wikidata
Premis
Lloc webaliciaframis.com.mialias.net Modifica el valor a Wikidata

Alícia Framis Martín és una artista multidisciplinària catalana. La seva obra s'articula en diferents formats i suports d'expressió artística combinant l'arquitectura, el disseny, la moda, el vídeo i la performance.

Framis va estudiar amb l'artista minimalista francès Daniel Buren i amb l'artista conceptual nord-americà Dan Graham.[1] La seva obra sovint qualificada d'art social o de nova performance, és hereva de l'art de la performance dels anys setanta. La seva creença en les limitacions de l'art a l'hora de comunicar sentiments i idees l'han portada a cercar el contacte físic i directe amb el públic mitjançant peces que permeten experiències insòlites. Ha exposat els seus treballs tant a Catalunya com a nivell internacional.[2] Va representar els Països Baixos al pavelló holandès de la Biennal de Venècia de 2003.[3]

Biografia[modifica]

Va estudiar a la Facultat de Belles Arts de Sant Jordi de la Universitat de Barcelona i a l'École Nationale Supérieure des Beaux-Arts de París. Va realitzar un Màster a Institut d'Hautes Etudes de París i un altre al Rijksakademie Van Beeldende Kunsten d'Amsterdam. Framis ha ensenyat arquitectura a la Universitat Tecnològica de Delft,[4] Belles Arts a Sandberg Instituut[5] d'Amsterdam, i continua ensenyant a ArtEZ Institute of the Art en els Països Baixos.[6][7]

Obra[modifica]

Arquitectura social[modifica]

Inclou treballs com Guantanamo Museum[8] un projecte que va ser presentat en el Centre d'Art Santa Mònica de Barcelona i va continuar treballant i presentant en diferents ciutats com Madrid, Múnic, Lleó, etc. Aquest treball mostra una sèrie de dibuixos, maquetes, disseny d'objectes i reflexiona sobre la possibilitat de museitzar el centre de reclusió dels Estats Units d'Amèrica a Guantánamo. En aquest projecte treballa amb un equip multidisciplinar de professionals: músics, Blixa Bargeld i Tara Delong; l'escriptor Enrique Vila-Matas; la curadora Montse Badia, l'arquitecte Uriel Fogue; el dissenyador gràfic Àlex Gifreu, dissenyadors de moda, participants de Can Xalant (Centre de Creació d'Arts Visuals de Mataró) i estudiants de l'Institut de moda Felicidad Duce[9] (Barcelona) i IED Escola Superior de Disseny[10] (Barcelona i Madrid). Moon Life Concept Store[11] un treball que va començar el 2010 a Xanghai i va continuar a Amsterdam el 2011. Inclou una sèrie de productes, instal·lacions, prototips i vídeos realitzat per 24 arquitectes, dissenyadors i artistes dels Països Baixos i de la Xina fets per representar el futur de la vida humana a l'espai. Convida al públic a imaginar la seva hipotètica vida quotidiana a l'espai. O la Billboardhouse (2000-2009), una sèrie de dissenys d'habitacles gratuïts i modulars, fabricats en forma de cub i amb tanques publicitàries. Els presenta com a habitacles que les empreses de publicitat financen per construir l'estructura i a l'interior poden servir com a refugi per a persones sense llar, o bé per a persones que viuen una vida moderna i només utilitzen les cases com a espais per a relaxar-se.[12]

Moda[modifica]

Els anys 2002 i 2003 Alicia Framis presenta la performace Anti_dog[13] una col·lecció de 23 vestits dissenyats amb un teixit especial, el Twaron, un teixit antibales, ignífug i resistent a les agressions. Va demanar a dissenyadors de la talla de Hussein Chalayan, Chanel, Dior, David Delfín, Jean Paul Gaultier i Jesús del Pozo, que creessin moda per protegir les dones dels seus agressors, és a dir, roba especialment dissenyada per combatre la violència. S'imagina que la moda actua i ofereix un producte per resoldre un problema. Aquesta performance la presenta a París, a Amsterdam, Madrid, Birmingham, Helsinborg, Barcelona i a Venècia en el marc de la Biennale.[14] A Not for sale (2008) utilitza fotos de nens amb la intenció de crear consciència de l'esclavitud infantil al món.[15]

Desitjos[modifica]

Wishing Wall (1998- 2001) un projecte fet amb una paret, papers, tinta invisible i 500 forats, que va viatjar per Holanda, Itàlia, Suïssa i Alemanya, recollint un total de 1.563 desitjos. La primera presentació va ser a Serre di Rapolano, Itàlia. Framis va decidir fer forats a la paret perquè l'edifici era de l'època de Mussolini i la gent del poble estaven una mica avergonyits d'aquest fet. Aquests forats es van anar omplint amb fulls de paper on els visitant havien escrit desitjos amb tinta invisible. Aquesta peça interactiva és un clar exemple del que es coneix com a "estètica relacional". Cartas al cielo[16] es tracta d'una escultura pública i participativa, en concret, una esfera d'acer inoxidable de 160 cm de diàmetre creada per actuar com a bústia de correus on es poden enviar cartes als membres de la nostra vida que ja no estan físicament amb nosaltres. Huesca (2011), Londres (2011), New York (2015).[17]

Exposicions[modifica]

L'obra de Framis s'ha presentat en museus, galeries i espais públics de tot el món incloent exposicions individuals en el Migros Museum (2000),[18] Palys de Tokio de Paris (2002),[19] a la a l'Arts Santa Mònica de Barcelona (2008),[20] Kunstzone Rabobank d'Utrecht (2012),[21] Museum voor Moderne Kunst Arnhem (2013),[22] i en el MUSAC Museu d'Art Contemporani de Castella i Lleó el 2014,[23][24] entre altres. El seu treball ha estat presentat a la 50a Biennal de Venècia (2003),[25] a la 2a Biennal de Berlín (2001),[26] a Performa 09 de Nova York,[27] i a la 2a Manifesta, Luxemburg (1998).[28]

Reconeixements[modifica]

Premis[modifica]

El 1997 Guanya el Premi de Roma[29] d'Art en Espais Públics dels Països Baixos amb la performance The Walking Monument, realitzada el 8 de setembre en la plaça Dam d'Amsterdam. El 2011 reb el reconeixement Best Practice pel Het Nieuwe Instituut de Rotterdam per Screaming Room.[15] Instal·lació interactiva amb una impressora 3D que imprimeix vasos de plàstic biodegradables. En una habitació en forma de con crea un espai aïllat amb un micròfon on els visitants poden gravar un crit prement un votó vermell. Un programari dissenyat especialment transforma el crit en un vas de plàstic, utilitzant una impressora 3D instal·lada al costat de l'habitació. La forma dels vasos depèn del tipus de crit, el to, la durada, etc. Aquesta sala es presenta com un refugi on alliberar tensions mitjançant un crit que transforma aquesta energia en un objecte únic.[30]

Presència en col·leccions[modifica]

  • FRAC Lorraine, Metz, Murmurs (2000)[31]
  • Museum Boijmans, Rotterdam, Anti_Dogs (2002)[32]
  • Rabo Art Collection, Utrecht, The Walking Monument (1997),[33] Breakfast (1999),[34] Karen Park Goude, anti-dog Dress (2002),[35] Cinema with Hospital, Los Angeles (1999)[36]
  • Sanders Collection del Stedelijk Museum, Amsterdam.[37]

Representació[modifica]

Alícia Framis està representada per les galeries Barbara Gross Galerie de Múnic,[38] i per la Galería Juana de Aizpuru de Madrid.[39] També havia estat representada per l'Annet Gelink Gallery d'Amsterdam,[40] entre d'altres.

Referències[modifica]

  1. ↑ «Alicia Framis» (en castellà). HAMACA media & video art distribution from Spain. [Consulta: 25 novembre 2015].
  2. ↑ «Alícia Framis». Enciclopèdia.cat. [Consulta: 1r desembre 2015].
  3. ↑ «We Are The World. Dutch pavilion / Venice Biennale (en anglès)».
  4. ↑ «TU Delft» (en anglès). [Consulta: 25 novembre 2015].
  5. ↑ «Sandberg Instituut» (en anglès). [Consulta: 25 novembre 2015].
  6. ↑ «Alicia Framis» (en anglès). ArtEZ institute of the Arts. Arxivat de l'original el 26 de novembre 2015. [Consulta: 25 novembre 2015].
  7. ↑ «Alicia Framis - Biography» (en anglès). Annet Gelink Gallery. [Consulta: 25 novembre 2015].
  8. ↑ «ALICIA FRAMIS. Guantanamo Museum» (en castellà). Montse Badia, Juny 2008. [Consulta: 28 novembre 2015].
  9. ↑ «Felicidad Duce (FDModa), l'Escola Superior de Disseny de Moda» (en català). Arxivat de l'original el 26 de novembre 2015. [Consulta: 25 novembre 2015].
  10. ↑ «IED Barcelona Escola Superior de Disseny» (en català). [Consulta: 25 novembre 2015].
  11. ↑ LÓPEZ TRUJILLO, Noemí «Alicia Framis nos lleva a la Luna de la mano de la moda, el arte y la arquitectura». ABC Cultural, 28-09-2011.
  12. ↑ FAU, Alexandra «Alicia Framis réinvente l'idée de maison». Archistorm, Febrer 2004, pàg. 22 i 23.
  13. ↑ «Alicia Framis: moda y defensa personal» (en castellà). [Consulta: 28 novembre 2015].
  14. ↑ «Anti_dog, 2002-2003, d'Alicia Framis». Arxivat de l'original el 8 de desembre 2015. [Consulta: 28 novembre 2015].
  15. ↑ «Not for sale / No se vende» (en castellà). [Consulta: 27 novembre 2015].
  16. ↑ «Alicia Framis» (en castellà). El Cultural - ESPEJO Bea, 29-07-2011. [Consulta: 28 novembre 2015].
  17. ↑ «Cartas al cielo» (en castellà). NEO2 - Roberto Juanes Juanes, 23-04-2015. Arxivat de l'original el 8 de desembre 2015. [Consulta: 28 novembre 2015].
  18. ↑ «Alicia Framis: Remix Buildings / Loneliness in the City» (en anglès). Migros Museum. Arxivat de l'[exhib=159 original] el 4 de març 2016. [Consulta: 27 novembre 2015].
  19. ↑ «Alicia Framis, anti_dog, Palais de Tokyo, Paris, 2002» (en anglès). Arxivat de l'original el 8 de desembre 2015. [Consulta: 27 novembre 2015].
  20. ↑ «Alicia Framis y Ahmet Ögüt, en el Centre d' Art Santa Mònica de Barcelona (en castellà)». [Consulta: 27 novembre 2015].
  21. ↑ «Rabo Art Zone: Alicia Framis 'Daily Future'». [Consulta: 27 novembre 2015].
  22. ↑ «Framis in Progress Alicia Framis (en anglès)». Arxivat de l'original el 8 de desembre 2015. [Consulta: 27 novembre 2015].
  23. ↑ «Framis in progress». MUSAC Museo de Arte Contemporaneo de Castilla y León. [Consulta: 27 novembre 2015].
  24. ↑ «Retrospectiva de Alicia Framis en el MUSAC» (en castellà). hoyesarte.com, 09-05-2014. [Consulta: 28 novembre 2015].
  25. ↑ «Venice Biennal. Pavilion for Alicia Framis' anti dog dress collection (en anglès)». Arxivat de l'original el 8 de desembre 2015. [Consulta: 27 novembre 2015].
  26. ↑ «2n Berlin Biennale - Alicia Framis». Arxivat de l'original el 15 de febrer 2015. [Consulta: 27 novembre 2015].
  27. ↑ «Performa 2009: Alicia Framis» (en anglès). http://clocktower.org,+09-09-2011.+[Consulta: 27 novembre 2015].
  28. ↑ «Manifesta 2 - Dreamkeepers, 1998 (performance) by Alicia Framis» (en anglès). Arxivat de l'original el 30 de setembre 2011. [Consulta: 27 novembre 2015].
  29. ↑ «Prix de Rome 1997» (en anglès). [Consulta: 25 novembre 2015].
  30. ↑ «Best practice 2011 Het Nieuwe Instituut - Screaming Room» (en anglès). [Consulta: 25 novembre 2015].
  31. ↑ «Alicia Framis - Murmurs (2000)» (en anglès). Collections FRAC Lorraine. [Consulta: 25 novembre 2015].
  32. ↑ «Alicia Framis - Anti_Dogs (2002)» (en anglès). Arxivat de l'original el 5 de març 2016. [Consulta: 25 novembre 2015].
  33. ↑ «Alicia Framis - The Walking Monument (1997)» (en anglès). Rabo Art Collection. [Consulta: 25 novembre 2015].[Enllaç no actiu]
  34. ↑ «Alicia Framis - Breakfast (1999)» (en anglès). Rabo Art Collection. Arxivat de l'original el 26 de novembre 2015. [Consulta: 25 novembre 2015].
  35. ↑ «Alicia Framis - Karen Park Goude, anti-dog Dress (2002)» (en anglès). Rabo Art Collection. Arxivat de l'original el 26 de novembre 2015. [Consulta: 25 novembre 2015].
  36. ↑ «Alicia Framis - Cinema with Hospital, Los Angeles (1999)» (en anglès). ArtsLand New York. [Consulta: 25 novembre 2015].[Enllaç no actiu]
  37. ↑ «[http://www.stedelijk.nl/en/exhibitions/addition-pieter-and-marieke-sanders ADDITION: Gift Pieter and Marieke Sanders 19 Sep 2015 - 3 Jan 2016]». [Consulta: 28 novembre 2015].
  38. ↑ «Alicia Framis» (en anglès). Barbara Gross Galerie. [Consulta: 25 novembre 2015].
  39. ↑ «Alicia Framis» (en castellà). Galería Juana de Aizpuru. [Consulta: 25 novembre 2015].
  40. ↑ «Alicia Framis» (en anglès). Annet Gelink Gallery. [Consulta: 25 novembre 2015].

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Alicia_Framis_Martín&oldid=33337037»