Aline Valangin
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 9 febrer 1889 Vevey (Suïssa) |
| Mort | 7 agost 1986 (97 anys) Ascona (Suïssa) |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptora, pianista, psicòloga, artista tèxtil |
| Instrument | Piano |
| Obra | |
| Localització dels arxius |
|
Aline Valangin, de nom real Aline Rosenbaum-Ducommun (Vevey, cantó de Vaud, 9 de febrer de 1889 - Ascona, cantó de Ticino, 7 d'agost de1986) va ser una escriptora, pianista i psicoanalista suïssa.
Biografia[modifica]
Aline Valangin va ser la primera filla de Jules Ducommun (1859–1938, fill de Élie Ducommun, que va guanyar el Premi Nobel de la Pau de 1902), i de la seva dona Aline, de soltera Merz (1867–1921). El 1893 la família es va traslladar de Vevey a Berna. A partir de 1904, Valangin es va formar com a pianista al Conservatori de Lausana; no obstant això, només va poder dedicar-se al piano durant poc temps a causa d'una lesió a la mà. Després va treballar durant diversos anys a Alsàcia com a professora particular de piano i traductora.
El 1915 es va traslladar a Zuric, on va ser estudiant i assistenta de Carl Gustav Jung i aviat va començar a treballar ella mateixa com a psicoanalista.
De 1917 a 1940 va estar casada amb Wladimir Rosenbaum (1894–1984), un advocat i antiquari suís d'origen jueu rus. Amb ell rebia a casa seva, a Zuric, artistes i intel·lectuals del moment i ambdós eren activittes compromesos contra l'antisemitisme i el nazisme.[1] El 1929 la parella va adquirir el Palazzo La Barca a Comologno, a la vall d'Onsernone, prop de la frontera italiana. Tant a Zuric com a Comologno va oferir temporalment allotjament a refugiats que fugien del feixisme o del nazisme, entre els quals Ignazio Silone, Ernst Toller, Max Ernst i Kurt Tucholsky.[1] A la seva novel·la Dorf an der Grenze (Poble a la frontera) (escrita el 1946) va descriure críticament la situació d'un poble de la frontera suïssa durant la guerra, en conflicte amb la política d'asil suïssa; el llibre no es va poder publicar fins a l'any 1982.[1]
El 1933 va conèixer el compositor Vladimir Vogel (1896–1984) i va anar a viure amb ell, primer a Brussel·les el 1937, després a París i finalment al Ticino el 1939. El 1940 Rosenbaum i Valangin es divorcien però sempre van mantenir una bona relació. Amb Vogel va estar casada de 1954 a 1965. Aline Valangin va viure les últimes dècades de la seva vida a Ascona, prop del seu primer marit i la nova família d'ell (esposa i dues filles). A Ascona, Valangin va escriure poemes i fer tapissos i hi va morir el 1986 amb noranta-set anys.[1]
L'any 1996 Francine Rosenbaum va cedir el Fons Aline Valangin als Arxius de Cultura Contemporània de a Biblioteca Cantonal de Lugano. El fons inclou les obres de Valangin, moltes de les quals inèdites, i més de 1100 cartes que ella va rebre i unes 650 que ella va enviar.[2]
Obra[modifica]
- Edicions originals
- Dictées. Poemes. Edicions Sagesse, París 1936.
- Històries de la vall. Girsberger, Zuric 1937.
- L'Amande clandestina. Poemes. Edicions GLM, París 1939.
- Novel·les del Ticino. Girsberger, Zuric 1939.
- La Bargada. Una crònica. Gutenberg Book Guild, Zuric 1940.
- Casa Conti. Novel·la. Hallwag, Berna 1944.
- Victoire o l'última rosa. Novel·la. Steinberg, Zuric, 1946.
- Reflets. Poemes. Écrivains réunis, Lió 1956.
- Espai sense refren / Espace sans refrain. Poemes. Amb tres siluetes de Hans Arp. Tschudy (Els llibres quadrats 23), St. Gallen 1961.
- Dream shawm. Deesses – Retiro – The Stylit. Poemes. Karlsruher Bote, Karlsruhe 1969.
- Diari d'Israel. Poemes, Karlsruher Bote, Karlsruhe 1970.
- Declaracions. Poemes. Karlsruher Bote, Karlsruhe 1971.
- Vers et revers. Poemes. Lativa, n.d. 1978.
- Die silber Flöte (La flauta de plata). Dues novel·les psicològiques del Ticino. Sísif, Zuric 1980.
- Dorf an der Grenze (Poble a la frontera). Limmat, Zuric 1982. Nova edició 2023. ISBN 978-3-03926-050-8
- Edicions més noves
- Stella. I altres històries de Ticino. Limmat, Zuric, 2001.
- Mare. Limmat, Zuric, 2001.
- La Bargada/poble de la frontera. Una crònica. Limmat, Zuric, 2002.
- Espai sense refren / Espace sans refrain. Poesies seleccionades. Limmat, Zuric, 2003.
- Històries de Ticino. Limmat, Zuric 2018.
- La Bargada. Limmat, Zuric 2022.
- Casa Conti. Limmat, Zuric 2022
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Wirz, Claudia. «Aline Valangin: une femme libre qui aimait les chats, Joyce, Mann et Canetti» (en alemany). Le Temps, 06-08-2014. [Consulta: 7 maig 2024].
- ↑ Rüesch, Diana. «Il Fondo Aline Valangin» (en italià). Sistema Bibliotecario Ticinese.
Bibliografia[modifica]
- Eveline Hasler: Aline und die Erfindung der Liebe.. Novel·la. Nagel & Kimche, Zuric 2000.
- Rudolf Jakob Humm: Zwei Geschichten aus seinem Leben. Novel·la. Gutenberg Book Guild, Zuric 1944.
- Peter Kamber: Geschichte zweier Leben. Wladimir Rosenbaum und Aline Valangin. Limmat, Zuric 1990, nova edició complementada 2018. ISBN 978-3-85791-850-6
- Christine Rinderknecht a: Helvetische Steckbriefe. 47 Schriftsteller aus der deutschen Schweiz seit 1800. Editat pel Seminari de Zuric per a la crítica literària amb Werner Weber, Artemis, Zuric/Munich 1981, pàg. 278–282.
- Widmer, Maya. «Aline Valangin» (en alemany). Historisches Lexikon der Schweiz - HLS, 20-02-2013. [Consulta: 7 maig 2024].