Aluminat de lantà
 | |
| Substància química | tipus d'entitat química  |
|---|---|
| Massa molecular | 213,872636 Da |
| Estructura química | |
| Fórmula química | LaAlO3 |
| SMILES canònic | |
| Identificador InChI | Model 3D |
| Propietat | |
| Densitat | 6.52 g/cm3 |
| Punt de fusió | 2,080 °C (3,780 °F; 2,350 K) |
L'aluminat de lantà és un compost inorgànic amb la fórmula LaAlO₃, sovint abreujat com LAO. És un òxid ceràmic òpticament transparent amb una estructura de perovskita distorsionada.[1]
LaAlO₃ cristal·lí té una constant dielèctrica relativa relativament alta de ~25. L' estructura cristal·lina de LAO és una perovskita distorsionada romboèdrica amb un paràmetre de gelosia pseudocúbic de 3,787 angstroms a temperatura ambient [2] (tot i que una font afirma que el paràmetre de gelosia és de 3,82 [3]). Les superfícies LAO d'un sol cristall polides mostren dos defectes visibles a simple vista.[4]
Usos:
Pel·lícules primes epitaxials: les pel·lícules primes de LAO cultivades epitaxialment poden servir per a diversos propòsits per a heteroestructures i dispositius d'electrons correlacionats. LAO de vegades s'utilitza com a aïllant epitaxial entre dues capes conductores. Les pel·lícules LAO epitaxials es poden cultivar mitjançant diversos mètodes, més comunament mitjançant deposició làser polsada (PLD) i epitaxia de feix molecular (MBE).[5]
Interfícies LAO-STO: l'ús més important i comú de la LAO epitaxial és a la interfície aluminat de lantà-titanat d'estronci. L'any 2004, es va descobrir que quan 4 o més cèl·lules unitats de LAO es creixen epitaxialment sobre titanat d'estronci (SrTiO₃, STO), es forma una capa bidimensional conductora a la seva interfície.[6] Individualment, LaAlO₃ i SrTiO₃ són aïllants no magnètics, però les interfícies LaAlO₃ /SrTiO₃ presenten conductivitat elèctrica,[6] superconductivitat,[7] ferromagnetisme,[8] gran magnetoresistència negativa en el pla,[9] i gegant persistent. fotoconductivitat.[10] L'estudi de com sorgeixen aquestes propietats a la interfície LaAlO₃/SrTiO₃ és una àrea de recerca en creixement en física de la matèria condensada.
Referències[modifica]
- ↑ Elements, American. «Lanthanum Aluminate» (en anglès). https://www.americanelements.com.+[Consulta: 24 octubre 2022].
- ↑ «LaAlO3» (en anglès). MTI Corp. [Consulta: 4 agost 2015].
- ↑ «LaAlO3» (en anglès). Crystec. [Consulta: 3 agost 2015].
- ↑ PubChem. «Strontium lanthanum aluminate» (en anglès). https://pubchem.ncbi.nlm.nih.gov.+[Consulta: 24 octubre 2022].
- ↑ «Lanthanum Aluminate» (en anglès). https://princetonscientific.com.+[Consulta: 24 octubre 2022].
- ↑ 6,0 6,1 Ohtomo; Hwang Nature, 427, 6973, 29-01-2004, pàg. 423–6. Bibcode: 2004Natur.427..423O. DOI: 10.1038/nature02308. PMID: 14749825.
- ↑ Gariglio, S; Reyren, N; Caviglia, A D; Triscone, J-M Journal of Physics: Condensed Matter, 21, 16, 2009, pàg. 164213. Bibcode: 2009JPCM...21p4213G. DOI: 10.1088/0953-8984/21/16/164213. ISSN: 0953-8984. PMID: 21825393.
- ↑ Bert; Kalisky, Bell; Kim, Hikita; Hwang, Moler Nature Physics, 7, 10, 04-09-2011, pàg. 767. arXiv: 1108.3150. Bibcode: 2011NatPh...7..767B. DOI: 10.1038/nphys2079.
- ↑ Ben Shalom; Sachs, Rakhmilevitch; Palevski, Dagan Physical Review Letters, 104, 12, 26-03-2010, pàg. 126802. arXiv: 1001.0781. Bibcode: 2010PhRvL.104l6802B. DOI: 10.1103/PhysRevLett.104.126802. PMID: 20366556.
- ↑ Tebano, Antonello; E Fabbri; D Pergolesi; G Balestrino; E Traversa ACS Nano, 6, 2, 19-01-2012, pàg. 1278–1283. DOI: 10.1021/nn203991q. PMID: 22260261.