Vés al contingut

Amstel Gold Race 2014

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Resum cursa ciclistaAmstel Gold Race 2014
Data20 d'abril de 2014
Distància251,4 km
PaïsosPaïsos Baixos Països Baixos
SortidaMaastricht
ArribadaValkenburg
Inscrits192
Acaben123 [1]
Palmarès
Vencedor Philippe Gilbert (BEL) (BMC Racing Team)
Temps del vencedor6h 25' 57" (39,02 km/h)
Segon Jelle Vanendert (BEL) (Lotto-Belisol)
Tercer Simon Gerrans (AUS) (Orica-GreenEDGE)

L'Amstel Gold Race 2014 fou la 49a edició de l'Amstel Gold Race i es va disputar el 20 d'abril de 2014, sobre un recorregut de 251,4 km, entre Maastricht i Valkenburg. Aquesta era l'onzena prova de l'UCI World Tour 2014 i primera del tríptic de les Ardenes, abans de la Fletxa Valona i la Lieja-Bastogne-Lieja.

El belga Philippe Gilbert (BMC Racing Team) fou el vencedor final, en arribar en solitari a l'arribada a Valkenburg després d'atacar a menys de 3 km per a l'arribada, en el darrer ascens al Cauberg. Aquesta era la tercera victòria de Gilbert en aquesta cursa, després de les aconseguides el 2010 i 2011. Cinc segons rere seu arribà el també belga Jelle Vanendert (Lotto-Belisol), mentre Simon Gerrans (Orica-GreenEDGE), tercer, ho feia a sis segons.[2]

Durant la disputa de la cursa es produïren nombroses caigudes. El català Joaquim Rodríguez (Team Katusha) es va veure involucrat en una d'elles, la qual cosa l'obligà a abandonar per forts dolors a les costelles.[3]

Equips participants[modifica]

En aquesta edició de l'Amstel Gold Race hi van prendre part 24 equips, els 18 proTour, automàticament convidats i obligats a participar-hi, i 6 de categoria continental, confirmats entre el 24 de febrer de 2014[4][5][6] i el 10 de març de 2014.[7]

Núm. Codi Equip
1-8 TCS RUS Team Tinkoff-Saxo
11-18 ALM FRA AG2R La Mondiale
21-28 AST KAZ Astana Qazaqstan Team
31-38 BEL NED Belkin Pro Cycling Team
41-48 BMC USA BMC Racing Team
51-58 CAN ITA Cannondale
61-68 FDJ FRA FDJ
71-78 GRS USA Garmin-Sharp
81-88 LAM ITA Lampre-Merida
91-98 LTB BEL Lotto-Belisol
101-108 MOV ESP Movistar Team
111-118 OPQ BEL Omega Pharma-Quick Step
Núm. Codi Equip
121-128 OGE AUS Orica-GreenEDGE
131-138 EUC FRA Team Europcar
141-148 GIA NED Giant-Shimano
151-158 KAT RUS Team Katusha
161-168 SKY GBR Team Sky
171-178 TFR USA Trek Factory Racing
181-188 AND ITA GW Erco Shimano
191-198 CCC POL CCC Polsat-Polkowice
201-208 IAM CHE IAM Cycling
211-218 TSV BEL Topsport Vlaanderen-Baloise
221-228 WGG BEL Wanty-Groupe Gobert
231-238 BAR ITA Bardiani CSF

Favorits[modifica]

El principal favorit a la victòria final és Philippe Gilbert, doble vencedor de la cursa, que guanyà la Fletxa Brabançona quatre dies abans. També destaquen l'espanyol Alejandro Valverde, segon en l'edició precedent i Michał Kwiatkowski, amb un gran estat de forma. Joaquim Rodríguez, Simon Gerrans, Vincenzo Nibali, Daniel Martin, Wout Poels, Tom-Jelte Slagter, Bauke Mollema o fins i tot Rui Costa o Damiano Cunego són corredors a tenir presents.[8][9]

Recorregut[modifica]

Després de la sortida a Maastricht i l'ascens a les primeres cotes de la cursa, el recorregut es dirigeix a la primera de les quatre ascensions al Cauberg, una més que en les darreres edicions. Quinze cotes s'hauran de pujar abans de tornar a ascendir el Cauberg, que enllaça amb el Geulhemmerberg i el Bemelerberg.

Un cop superat aquest trio de cotes quedaran uns 70 km i deu cotes, entre les quals la difícil ascensió al Keutenberg, situat a 31 km de meta, just abans de tornar a encadenar el Cauberg-Geulhemmerberg Bemelerberg. A diferència de les edicions realitzades entre el 2003 i el 2012 l'arribada no se situa al capdamunt del Cauber, sinó 1,8 km després, per tal d'ampliar el ventall de vencedors.[10][11][12] Els darrers quilòmetres són idèntics als del Campionats del món de 2012, guanyat per Philippe Gilbert.[13][14]

Classificació final[modifica]

Ciclista Equip Temps World Tour
Punts
1  Philippe Gilbert (BEL) BMC Racing Team 6h 25' 57" 80
2  Jelle Vanendert (BEL) Lotto-Belisol + 5" 60
3  Simon Gerrans (AUS) Orica-GreenEDGE + 6" 50
4  Alejandro Valverde (ESP) Movistar Team + 6" 40
5  Michał Kwiatkowski (POL) Omega Pharma-Quick Step + 6" 30
6  Simon Geschke (GER) Giant-Shimano + 10" 22
7  Bauke Mollema (NED) Belkin Pro Cycling Team + 10" 14
8  Enrico Gasparotto (ITA) Astana Qazaqstan Team + 10" 10
9  Daniel Moreno (ESP) Team Katusha + 10" 6
10  Yukiya Arashiro (JPN) Team Europcar + 12" 2

Referències[modifica]

  1. «Amstel Gold Race 2014» (en castellà). sitiodeciclismo.net, 20-04-2014. [Consulta: 21 abril 2014].
  2. «Tercera Amstel para Philippe Gilbert». El Mundo Deportivo, 20-04-2014 [Consulta: 21 abril 2014].
  3. EFE «Purito abandona tras sufrir una caída». El Mundo Deportivo. EFE, 20-04-2014 [Consulta: 21 abril 2014].
  4. «Les 4 invitées, Rebellin de retour». cyclismactu.net, 24-02-2014.
  5. «Quatre invitations pour l'Amstel Gold Race». velo101.com, 24-02-2014. Arxivat de l'original el 15 d’octubre 2014. [Consulta: 21 d’abril 2014].
  6. «IAM, Topsport, Androni et CCC invitées». 100pour100-velo.com, 24-02-2014. Arxivat de l'original el 2 de març 2014. [Consulta: 21 abril 2014].
  7. «Wanty et Bardiani-CSF invitées». cyclismactu.net, 10-03-2014.
  8. «Phillipe Gilbert, favorito en la Amstel Gold Race». El Mundo Deportivo, 19-04-2014 [Consulta: 21 abril 2014].
  9. Amstel Gold Race (LIVE), www.rtbf.be
  10. «L'arrivée déplacée d'une kilomètre». cyclismactu.net, 15-01-2013.
  11. «La ligne d'arrivée quitte le Cauberg». eurosport, 16-01-2013.
  12. «L'Amstel se cherche encore». chroniqueduvelo.fr, 24-01-2013.
  13. «1 800 mètres qui changent tout ?». velochrono.fr, 12-04-2013.
  14. «La ligne d'arrivée de l'Amstel Gold Race déplacée». rtbf.be, 16-01-2013.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Amstel Gold Race 2014