Anaïs Napoleon
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 18 març 1831 Narbona (França) |
| Mort | 21 juliol 1912 (81 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | fotògrafa |
Anne Tiffon Cassan, que es faria famosa com a Anaïs Napoleon (Narbona, 18 de març de 1831- Barcelona, 21 de juliol de 1912) va ser una fotògrafa franco-espanyola, una de les primeres professionals que van tenir, al segle XIX, un estudi de fotografia. Juntament amb el seu marit donà lloc a una saga de fotògrafs –la Companyia fotogràfica Napoleon– que treballà a Barcelona fins a la segona meitat del segle xx. És considerada una de les primeres dones que van fer daguerreotips a Espanya, especialitzant-se també en la confecció de targetes de visita que incloïen fotografies.[1]
Biografia[modifica]
Filla d'Alexis Tiffon i Marie Cassan, que vivien a Narbona, Anne, que ja aleshores anomenaven Anaïs, es va traslladar a Barcelona amb la seva família cap al gener de 1846, on es desenvoluparia tota la seva carrera profesional. El seu pare era barber i pedicur i va instal·lar els salons -«Napoleon, artist pedicur» a la Rambla de Santa Mónica, número, 17, primer pis. L'any 1893 es traslladaria a la Rambla de les Flors[2]
Anne Tiffon es va casar al 1850 amb Antonio Fernández Soriano (a qui anomenaria Fernando), que aleshores era militar i "músic de contracta" a Infanteria. I tres anys després va fundar una petita botiga de fotografia, situada en el segon pis del número 17 de la Rambla de Santa Mónica. El negoci, que s'inaugurà el 31 de juliol de 1853, s'especialitzà en retrats fotogràfics. Seria anomenat Compañía fotográfica Napoleon, prenent el nom del pare d'Anaïs i del rètol dels seus salons que ja figuraven al balcó de la casa, un nom que conservaria la resta de la vida. Amb els anys, l'estudi fotogràfic seria un dels més prestigiosos de Barcelona.[2][3]
Anaïs Napoleon va tenir set fills,[4] alguns dels quals també participarien en el negoci de la fotografia. El 1882 va constituir una nova empresa fotogràfica en la qual participava també el seu fill granː «Antonio, Emilio i Ana Fernández, dits Napoleon». A finals de segle, el 10 de desembre de 1896, es va fer la presentació del cinematògraf a l'estudi Napoleon, amb l'assistència dels mateixos germans Lumière; la família havia adquirit un aparell i va instal·lar a la planta baixa una sala de cinema, un Cinematògraf, que inaugurà aquells dies; seria la primera sala de cinema estable de la ciutat. Poc després, al 1901, inaugurarien un altre cinema en un edifici de la seva propietat al Paral·lel, amb el nom de Cinema Lumière.[1][5][6][7]
Anaïs Napoleon va morir a casa seva a Barcelona el 1912,[4] i està enterrada al cementiri de Montjuïc.[8] Després de la seva mort la casa fotogràfica continuaria funcionant durant algunes dècades, fins a la seva desaparició el 1968.[9]
Es conserva obra d'Anaïs Napoleon al Museu Frederic Marés de Barcelona i al Museu de la Ciència i la Tècnica de Terrassa.[1]
Un dels jardins d’interior d’illa que hi ha a Barcelona porta el seu nom des de 2015.[10][11]
Galeria[modifica]
-
Fill de Manuel de Montoliu (1908) -
Francesc Carreras (1903) -
Joan Maria Guasch (1909) -
José León Pagano (1904)
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 García Felguera, Maria de los Santos. «Anne Tiffon Cassan». Real Academia de la Historia. [Consulta: 15 abril 2024].
- ↑ 2,0 2,1 García Felguera, María de los Santos «Anaïs Tiffon, Antonio Fernández y la compañía fotográfica «Napoleon»». Locus Amoenus, 8, 2005-2006, pàg. 307 - 335.
- ↑ García Felguera, 2005, p. 311.
- ↑ 4,0 4,1 García Felguera, 2005, p. 331.
- ↑ González, Palmira «La llegada del cine a Barcelona y las primeras salas de proyección (1896-1900)». D' Art: Revista del Departament d'Historia de l'Arte, Nº 21, 1995. ISSN: 0211-0768 ISSN 0211-0768.
- ↑ Fraiz Ordóñez, Jesús. «La historia de los dos cines Lumière de Barcelona» (en castellà). La Vanguardia, 04-07-2023. [Consulta: 15 abril 2024].
- ↑ «La sala Napoleón: un estudio de la exhibición cinematográfica en Barcelona 1897-1898» (en castellà). Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes. [Consulta: 15 abril 2024].
- ↑ García Felguera, 2005, p. 331-332.
- ↑ García Felguera, 2005, p. 317.
- ↑ «Anaïs Napoleon, més enllà del nom comercial». Blog Dones artistes (Vilaweb), 28-06-2018. [Consulta: 15 abril 2024].
- ↑ «Anaïs Napoleon dóna nom al primer interior d’illa temàtic». Betevé, 12-05-2015. [Consulta: 15 abril 2024].
Bibliografia[modifica]
- López Mondéjar, Publio. 150 Years of Photography in Spain. Lunwerg, 2000. ISBN 978-84-7782-678-1.
- Sazatornil, Luis; Jiméno, Frédéric «El arte español entre Roma y París (siglos XVIII y XIX)». L.A.. Casa de Velázquez [Madrid], 2014.