Ana Mercedes Pérez
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1910  Puerto Cabello (Veneçuela) |
| Mort | 1994 (83/84 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptora, traductora, diplomàtica, periodista, poetessa, política |
Ana Mercedes Pérez (Puerto Cabello, 1910 - 1994), coneguda amb el pseudònim de «Claribel», va ser una poeta, escriptora, traductora, periodista i diplomàtica veneçolana.[1]
Biografia[modifica]
Va ser filla del jurista i diplomàtic larense, José Eugenio Pérez, qui va ser cònsol general veneçolà a Londres i president de la Cambra de Diputats.[2][3]
La seva poesia es va caracteritzar per ser molt femenina, puntuada amb notes de rebel·lió i angoixa. Junt amb periodistes contemporànies a ella com Juana de Ávila, Teresa Troconis, Peregrino Pérez, i Isabel Jiménez Arráiz de Díaz, Pérez va ser defensora Ligia Parra Jahn en el diari de Caracas.[1][4]
Obres seleccionades[modifica]
- El charco azul (1931).
- La verdad inédita (1947).
- Iluminada soledad (1949).
- Yo acuso a un muerto, defensa de Ligia Parra Jahn (Caracas, 1951).
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Rodríguez, 1975.
- ↑ «Bulletin of the Pan American Union». Pan American Union, 1913, pàg. 164 i seg..
- ↑ Nweihed i Salcedo, 2003, p. 89.
- ↑ Beezley i Ewell, 1987, p. 161 i seg..
Bibliografia[modifica]
- Beezley, William H; Ewell, Judith. The Human Tradition in Latin America: The Twentieth Century (en anglès). Rowman & Littlefield, 1987, p. 161. ISBN 978-0-8420-2284-2.
- Nweihed, Kaldone G; Salcedo, Ildefonso Méndez. Nogales Méndez, visto por propios y extraños (en castellà). Biblioteca de Autores y Temas Tachirenses, 2003.
- Rodríguez, Ramón Armando. Diccionario biográfico, geográfico e histórico de Venezuela (en castellà), 1957.