Anastilosi

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Columnes de les Termes d'Antoní de Cartago després de l'anastilosi.
Anastilosi al Teatre romà de Cartagena.
El teatre de Sabrata

L'anastilosi[1] (del grec ἀνά "cap amunt" y στύλος "columna") és un terme arqueològic que designa la tècnica de reconstrucció d'un monument en ruïnes gràcies a l'estudi metòdic de l'ajustament dels diferents elements que componen la seva arquitectura.

Pot tractar-se també d'elements reconstruïts amb materials contemporanis per presentar un detall de construcció donant l'escala d'un edifici. Si l'anastilosi és bastant sovint possible per als monuments antics de gran aparell, on cada bloc tenia un lloc definit, és molt més difícil fer en monuments amb pedres intercanviables com els edificis medievals. L'anastilosi parcial d'aquests només és possible per les parts trobades en connexió (generalment en excavacions).

Quan falten elements es pot recórrer a afegits d'elements moderns (ciment, guix, resina, etc.)

Cal extremar la prudència per donar solució a l'anastilosi, i en tots els casos l'elecció d'aquesta tècnica ha d'estar precedida d'un estudi científic col·legial. Això planteja un cert nombre de qüestions:

  • Per rigorós que sigui l'estudi previ a l'anastilosi, un error d'interpretació pot portar a reconstruir el monument de manera equivocada.
  • Els danys eventuals (sovint mínims) que poden patir els elements durant l'acoblament.
  • El fet que un mateix element pugui ser utilitzat en diferents monuments de diferent períodes. Utilitzar aquest element en una construcció és negar els altres.

Exemples d'anastilosi:

Referències[modifica]

  1. «Anastilosi». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.