Andoa-shimigae
| Tipus | llengua morta, llengua i llengua extinta  |
|---|---|
| Ús | |
| Parlants nadius | 0 |
| Autòcton de | Andoa people (en)  i Departament de Loreto |
| Estat | Perú i Equador |
 | |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües saparo-yawan llengües zaparoanes | |
| Codis | |
| ISO 639-3 | anb |
| Glottolog | ando1255 |
| Ethnologue | anb |
| UNESCO | 729 |
| IETF | anb |
| Endangered languages | 1571 |
La llengua andoa shimigae, també anomenada andoa, shimigae, gae, gay o siaviri pertany a la família lingüística zaparoanes. La llengua es troba probablement extinta.[1]
Els orígens del grup ètnic es remunten a tres grups originals amb escasses diferències culturals i lingüístiques: andoa, shimigae i gae. Els veïns del grup eren de família lingüística jivaro, els achwar i els jívaro del riu Corrientes. A la zona també era usual el quítxua del Pastaza, que amb el temps s'ha convertit en la llengua hegemònica de l'àrea.
Distribució geogràfica[modifica]
L'andoa es parlava en la zona amazònica del Perú, a la regió de Loreto, província d'Alt Amazones, districte de Pastaza sobre el riu del mateix nom, pròxim a la frontera amb l'Equador. També en el cantó Pastaza, a la província del mateix nom pertanyent a l'Equador.[2]
Nombre de parlants[modifica]
Solís [1987] estimava 5 parlants en 1975. Els restants membres del grup ètnic, conformat per unes 150 persones cap a 1950, parlaven la variant dialectal del Pastaza del quítxua (de la família Quítxua II B). Wise [1999] calcula el grup ètnic entre 150 i 200 persones, i concorda amb Gordon [2005] a afirmar que la llengua es va extingir en 1993 amb la mort de l'últim parlant conegut.
Notes[modifica]
Bibliografia[modifica]
- Fabre, Alain. Diccionario etnolingüístico y guía bibliográfica de los pueblos indígenas sudamericanos. Tampere: Tamperen Teknillinen Ylliopisto, 2005 (en elaboración -- versión en línea en https://web.archive.org/web/20110720194704/http://butler.cc.tut.fi/~fabre/BookInternetVersio/)
- Gordon, Raymond G., Jr. (ed.). Ethnologue: Languages of the World, Fifteenth edition. Dallas, Tex.: SIL International, 2005. Versión en línea: http://www.ethnologue.com/.
- Solís Fonseca, Gustavo. «Perú: multilingüismo y extinción de lenguas». América Indígena 47/4. Mexico: 1987.
- Wise, Mary Ruth. «Small language families and isolates in Peru». En: R.M.W. Dixon & Alexandra Y. Aikhenvald (eds.), The Amazonian languages: 307-340. Cambridge: Cambridge University Press, 1999.