André Manaranche

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaAndré Manaranche
Biografia
Naixement(fr) André François Manaranche Modifica el valor a Wikidata
8 gener 1927 Modifica el valor a Wikidata
Chatou (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort12 abril 2020 Modifica el valor a Wikidata (93 anys)
Lilla (França) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCOVID-19 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióInstitut Catòlic de París
Teologat de Fourvière Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballReligió, Macroethics (en) Tradueix i teologia Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióteòleg, sacerdot, científic social, escriptor, sacerdot catòlic, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Orde religiósCompanyia de Jesús Modifica el valor a Wikidata
Premis

André Manaranche (8 de gener de 1927, Chatou, França - 12 d'abril de 2020, Lilla, França)[1] fou un sacerdot, teòleg i escriptor francès.

Biografia[modifica]

Nasqué al si d'una família camperola d'Alvèrnia que es traslladà als afores de París, Manaranche se sentí cridat al sacerdoci des del començament. Començà els estudis en un seminari a Versalles i fou ordenat el 29 de juny de 1951. Després fou enviat a l'Institut Catholique de París per fer els estudis superiors, i defensà una tesi titulada Communauté et société dans l'Église, inspirada en les obres d'Ernst Troeltsch.

El 1960, Manaranche ingressà al noviciat de la Companyia de Jesús a Saint-Martin-d'Ablois, i després obtingué la mestria en teologia a la Facultat de Fourvière, inspirant-lo a escriure Quel salut?. Aquest mateix any publicà Y a-t-il une éthique sociale-chrétienne ?. El treball qüestionà si hom podia entrar al Regne de Déu basant-se simplement en la moral.[2] Això inspirà a Henri Desroche a escriure que això podria conduir a una societat no atea.

Després recorregué a la teologia dogmàtica i escapà de la cultura d'Europa occidental.[3] Visqué a molts països africans de parla francesa, com Senegal, Níger, Benín, Burundi, Ruanda, Madagascar, Reunió, Maurici, Marroc i Algèria. Després tornà a França, al Seminari de Paray-le-Monial.[4]

El 1986, Edmond Barbotin, assessor religiós francès de la Unió Internacional de Guies i Scouts d'Europa, confià a Manaranche la capellania dels Rover Scouts. Ajudà a la peregrinació anual a Vézelay, on assistí al Dia de Tots Sants. Ostentà aquest càrrec durant deu anys.

A causa de les seves obres religioses, el lingüista Beernard Pottier expressà la importància dels llibres de Manaranche.[5]

André Manaranche morí el 12 d'abril de 2020 a Lilla a l'edat de 93 anys a causa del COVID-19 causat pel virus del SARS-CoV-2, durant la Pandèmia de COVID-19.[6]

Publicacions[modifica]

  • L'Homme dans hijo univers (1966)
  • Prêtres à la manière des apôtres (1967)
  • Je crois en Jésus-Cristo aujourd'hui (1968)
  • Y Un-t-il une éthique sociale chrétienne ? (1969)
  • Quel salut ? (1969)
  • Franc-parler vierte notre temps (1970)
  • Un chemin de liberté (1971)
  • Dieu vivant et vrai (1972)
  • L'Existencia chrétienne (1973)
  • L'Esprit et la Femme (1974)
  • Ceci est mon Cuerpo (1975)
  • Celui qui vient (1976)
  • L'Esprit de la loi (1977)
  • Actitudes chrétiennes en politique (1978)
  • Les Raisons de l'espérance (1979)
  • Des noms Verter Dieu (1980)
  • Le Prêtre, ce prophète (1982)
  • Vierte nous les hommes, la Rédemption (1984)
  • Le monothéisme chrétien (1985)
  • Un Amor nommé Jésus (1986)
  • Rue de l'Evangile (1987)
  • Premiers pas dans l'amor (1988)
  • En séparant le sable et l'eau… La création (1990)
  • Adam, où es-tu ? (1991)
  • J'aime mon Église (1992)
  • Grâce à Dieu (1993)
  • Vouloir et Anterior des prêtres (1994)
  • Croyances ou Révélation (1996)
  • Tiens la Ruta (1997)
  • Questiones de Jeunes (1998)
  • Jacques Sevin, une identité (1999)
  • Déclin ou sursaut de la Foi (2002)
  • Jacques Fesch. Du No-sens à la tendresse (2003)
  • Dieu en Europa (2003)
  • Prêtre. Genèse d'une réflexion (2009)
  • Prefaci a Les yeux de la foi per Pierre Rousselot (2010)[7]

Referències[modifica]

  1. «Décès du père André Manaranche» (en francès), 12-04-2020. [Consulta: 16 abril 2020].
  2. Manaranche, André. Y a-t-il une éthique sociale-chrétienne? (en francès), 1969. 
  3. «Père ANDRÉ MANARANCHE théologien» (en francès).
  4. «The Charism of the Society of Saint John-Marie Vianney» (en francès).
  5. «Les yeux de la foi après Vatican II» (en francès), 1984.
  6. «« Décès du Père André Manaranche» (en francès), 12-04-2020.
  7. «Còpia arxivada» (en francès). Arxivat de l'original el 2016-06-18. [Consulta: 16 gener 2022].